Milers de professors, acompanyats per estudiants, s’han manifestat pel centre de València sota el lema ‘Cuidar l’escola és cuidar el futur’ per a reclamar una educació pública, de qualitat i amb major presència del valencià a les aules. La marxa, que ha arrancat al migdia en la plaça de Sant Agustí, ha convertit els carrers en un escenari de protesta continuada, amb missatges que apunten tant a les condicions laborals del professorat com al futur del sistema educatiu.
Al llarg del recorregut s’han corejat consignes com ‘Perquè no hi ha vocació que aguant esta situació’, ‘Docència no ha de ser supervivència’ i ‘La mestra lluitant també està ensenyant’. Estos lemes resumixen el sentiment de fons: el professorat considera que la vocació ja no basta per a sostindre unes condicions que perceben com a precàries i que, segons defensen, acaben repercutint directament en l’atenció a l’alumnat.
Segons la Delegació del Govern, la mobilització ha reunit a més de 16.000 persones a València. A la protesta s’han sumat els sindicats STEPV, CSIF, CCOO i UGT, que han anomenat a la vaga i han elevat el to enfront de la Conselleria d’Educació. Els convocants insistixen que volen ser escoltats i advertixen que, si no hi ha avanços, el conflicte podria avançar-se al final de curs.
Els sindicats han qualificat la jornada de mobilització com a històrica i han xifrat el seguiment de la vaga entorn del 80% del professorat. La Conselleria d’Educació, per part seua, ha rebaixat eixa xifra i situa el seguiment mitjà en un 35% entre el personal docent. Per etapes, els percentatges més alts corresponen a Educació Infantil, amb una mica més del 48%, i a Primària, amb més del 44%, mentres que en Educació Especial la participació ronda el 42%, segons les dades del departament autonòmic.
Des de STEPV s’ha subratllat que el malestar és profund i sostingut. El seu coordinador d’Acció Sindical, Marc Candela, ha assegurat que el col·lectiu està cansat i fart, i ha reclamat asseure’s a negociar immediatament. Ha insistit que les millores salarials i laborals que es demanen no són una fi en si mateixes, sinó una ferramenta per a poder atendre millor l’alumnat, en permetre aules més estables, ràtios més baixes i una planificació menys sotmesa a la precarietat.
Els representants sindicals retrauen a la Conselleria que, al seu juí, està dilatant els temps i allargant el conflicte. Advertixen que, si no hi ha un acord en la pròxima Taula Sectorial, prevista per al 16 d’abril, ja s’està preparant una vaga indefinida. En este escenari, el missatge que traslladen és que, sense una reacció real ni millores concretes, el curs podria donar-se per acabat al maig, la qual cosa deixaria a milers d’estudiants amb un final d’any acadèmic marcat per la inestabilitat.
Recuperar el poder adquisitiu
Entre les reivindicacions centrals figura la recuperació del adquisitiu perdut pel professorat. Els sindicats sostenen que porten quasi vint anys sense una pujada salarial específica a nivell autonòmic i denuncien que esta situació ha anat erosionant gradualment els seus sous. El president d’Educació de CSIF-CV, José Seco, ha assenyalat que les diferències amb altres autonomies són significatives i ha posat com a exemple el cas del País Basc, on calcula que cada docent pot arribar a cobrar uns 500 euros més al mes.
Com a punt de partida per a una negociació real, Seco ha plantejat una pujada salarial de 300 euros en dos exercicis fiscals per a tot el professorat de la Comunitat Valenciana. Al seu juí, es tractaria d’un primer pas per a acostar-se a la mitjana d’altres comunitats i per a reconéixer el treball d’un col·lectiu que considera clau en el funcionament dels servicis públics.
Des de CCOO-PV Educació, la seua secretària general, Xelo Valls, ha criticat el desenrotllament de l’última Taula Sectorial, celebrada el 26 de març, que ha descrit com una espècie de mediació sense capacitat real d’acord. Reclama a la Conselleria que concrete de quines quantitats es parla, quin és el pressupost disponible per a pujar salaris i quins recursos es destinaran a la resta de mesures plantejades. Valls rebutja que s’utilitze l’infrafinançament com a excusa i sosté que, si existix una aposta efectiva per l’educació pública, els fons s’han de prioritzar i trobar.
Des d’UGT-PV també s’acusa l’administració de negar-se a negociar en profunditat. La responsable de ensenyament públic, Maica Martínez, considera que el departament autonòmic està donant posposant decisions clau. Advertix que, amb el curs ja avançat, el risc d’acabar en una vaga indefinida és cada vegada més real, encara que recalca que no és l’escenari que desitjarien, sinó el resultat de l’absència de respostes concretes.
Reducció de ràtios i derogació de la Llei Rovira
El manifest final aprovat pels convocants arreplega altres demandes estructurals que, segons defensen, condicionen la qualitat de l’ensenyança. Reclamen una reducció de les ràtios d’alumnat per aula per a facilitar una atenció més personalitzada, la recuperació del professorat retallat en anys anteriors i la cobertura immediata de totes les places, vacants i substitucions, tant de docents com del personal d’Atenció Educativa i d’Administració i Servicis. Argumenten que, sense estes incorporacions, la càrrega de treball es multiplica i es ressent el funcionament diari dels centres.
Un altre eix de la protesta és l’impuls decidit a l’ensenyança en valencià. Rosanna Martínez, presidenta de Escola Valenciana, ha demanat poder estudiar plenament en valencià i ha exigit la derogació immediata de la denominada Llei Rovira. Les entitats i sindicats que donen suport a esta petició consideren que la norma limita la presència del valencià a l’escola i que frena els avanços reeixits en normalització lingüística.
El manifest subratlla que la jornada de vaga es concep com una ferramenta de pressió necessària perquè l’administració escolte la veu de la comunitat educativa. Reclamen una negociació real, basada en propostes concretes i no en promeses que perceben com a buides de contingut. El missatge es dirigx de manera explícita al secretari autonòmic d’Educació, a qui interpel·len perquè òbriga una negociació efectiva i sense més dilacions.
Les mobilitzacions no s’han limitat a València. Segons la Delegació del Govern, a la província d’Alacant s’han celebrat concentracions en localitats com Dénia, Elda, Alcoi, Benidorm, Orihuela, Torrevieja i Elx, que en conjunt han reunit a més de 3.000 persones. A la província de Castelló s’han organitzat protestes en municipis com Vinaròs, Benicarló, la Vall d’Uixó, Segorbe i Vila-real, amb més de 1.500 manifestants, la qual cosa mostra que el malestar s’estén per tot el territori.
Ortí afirma que el Consell manté el diàleg obert amb la comunitat educativa
Des de la part institucional, la consellera d’Educació, Cultura i Universitats, Carmen Ortí, ha defés que el Consell està fermament compromés amb un marc de consellera diàleg permanent amb la comunitat educativa. Considera que les reformes i millores del sistema educatiu han de construir-se des de l’acord i no des de la confrontació, i sosté que la Conselleria ha apostat per mantindre oberts tots els canals de diàleg amb sindicats i resta d’agents del sector.
Ortí sosté que esta voluntat de diàleg es mantindrà d’ara en avant, malgrat l’augment de la pressió al carrer. Al mateix temps, ha cridat l’atenció sobre el fet que els sindicats convoquen ara una vaga i eleven el to reivindicatiu quan, durant els huit anys dels anteriors governs autonòmics, no van promoure mobilitzacions d’esta intensitat malgrat que, segons afirma, es donaven situacions estructurals similars o fins i tot més complexes. Amb este argument, la Conselleria suggerix que el context actual respon també a un canvi de cicle polític, mentres que els sindicats insistixen que el detonant són les condicions laborals i salarials i la defensa de l’educació pública i en valencià.
