El Consell de Ministres ha aprovat una inversió pròxima als 800 milions d’euros per a reforçar el lideratge científic internacional d’Espanya i consolidar el seu paper en l’àmbit espacial. El paquet inclou grans contribucions a programes de l’Agència Espacial Europea, convocatòries per a atraure investigadors de prestigi, finançament per a centres d’excel·lència i ajudes a startups tecnològiques.
La major part dels fons es canalitza a través del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i de l’Agència Espacial Espanyola, amb l’objectiu d’impulsar projectes que augmenten l’autonomia estratègica del país en sectors clau com l’observació de la Terra, la navegació per satèl·lit, la connectivitat avançada i els nous llançadors espacials.
Programes espacials i autonomia estrategica
El Govern ha autoritzat una contribució de 625 milions d’euros a l’Agència Espacial Europea (EIXA), que es destinaran al desenrotllament a Espanya de projectes espacials considerats estratègics. Amb esta decisió, l’Executiu busca no sols participar en grans programes europeus, sinó també situar a la indústria nacional en una posició de referència en la cadena de valor espacial.
D’eixe import, 325 milions d’euros es reserven per al programa ESCA+, una nova constel·lació de tres satèl·lits d’observació de la Terra. Estos satèl·lits incorporaran capacitats avançades en òptica de molt alta resolució, visió infraroja i intel·ligència de senyal. Gràcies a estes tecnologies, es preveuen aplicacions directes en la resposta davant crisis climàtiques i emergències naturals, en millorar la detecció i el seguiment de fenòmens extrems, així com en àmbits de seguretat i defensa, on la informació precisa i ràpida és clau per a la presa de decisions.
Este projecte reforçarà la denominada Constel·lació Atlàntica, que Espanya desenrotlla al costat de Portugal. D’esta manera, la inversió no sols potencia la cooperació bilateral, sinó que també consolida una infraestructura espacial conjunta per a monitorar l’entorn atlàntic i europeu, amb implicacions per a la gestió de recursos, la vigilància marítima i la protecció del medi ambient.
Els altres 300 milions d’euros es dirigixen a tres programes estratègics de l’EIXA. Un d’ells és el sistema de navegació per satèl·lit LEO-PNT, concebut per a aconseguir sistemes de navegació més segurs per a la indústria i la ciutadania. Este tipus d’infraestructures pretén oferir major protecció enfront d’interferències o bloquejos de senyal i ampliar la cobertura, la qual cosa pot millorar des del transport fins als servicis de localització quotidians.
Un altre dels programes és IRIS2, dissenyat per a garantir la sobirania europea en connectivitat espacial mitjançant la integració de xarxes 5G i 6G. Amb este projecte, Europa aspira a disposar de les seues pròpies capacitats de comunicacions segures i d’alta velocitat, reduint la dependència d’infraestructures externes. El tercer eix se centra en el programa europeu de llançadors de coets, orientat al desenrotllament d’una nova generació de llançadors privats europeus, més eficients i competitius en un mercat global en expansió.
En este últim àmbit, Espanya participa amb els coets Miura de l’empresa PLD Space, amb seu a Elx (Alacant). Esta presència empresarial evidència que la inversió pública busca també arrossegar al sector privat, afavorint l’aparició d’un ecosistema de companyies capaces de dissenyar, fabricar i operar solucions pròpies en l’espai.
Atraccion de talent i reforç de l’excel·lència
A més del bloc espacial, el Consell de Ministres ha aprovat destinar 40 milions d’euros a la convocatòria ATRAU 2026, orientada a atraure talent internacional consolidat de reconegut prestigi. La convocatòria es dirigx a investigadors situats entre el 10% més citat a nivell global en les seues àrees, el que apunta a perfils amb fort impacte científic i capacitat per a liderar grups d’investigació d’alt nivell.
Es tracta de la quarta edició d’este programa, que el Ministeri de Ciència gestiona a través de l’Agència Estatal d’Investigació. Des de 2023, prop d’un centenar d’investigadors han arribat a Espanya gràcies a esta iniciativa. Cada un d’ells ha rebut ajudes superiors al milió d’euros per a desenrotllar el seu projecte i crear equips propis, la qual cosa es traduïx en nous grups, ocupació qualificada i major capacitat competitiva per als centres receptors.
En l’última convocatòria, la de 2025, la majoria dels seleccionats (31 de 37) són de nacionalitat estrangera i més de la mitat procedix de centres dels Estats Units, independentment de la seua nacionalitat. Esta dada, segons subratlla el Ministeri, reflectix la capacitat d’atracció internacional del sistema científic espanyol i la seua progressiva visibilitat en el mapa global de la investigació.
L’Executiu ha donat també llum verda a invertir altres 80 milions d’euros en la convocatòria dels Centres d’Excel·lència Severo Ochoa i les Unitats d’Excel·lència Maria de Maeztu 2026. Esta xifra suposa dos milions més que l’anterior convocatòria i representa un increment del 88% respecte a la de 2018, en la qual es van assignar 42,6 milions. L’augment de recursos permet consolidar grups capdavanters i assegurar finançament estable durant diversos anys, un factor clau per a planificar investigacions de llarg recorregut.
La tercera convocatòria aprovada per l’Agència Estatal d’Investigació es referix a ajudes a projectes seleccionats en convocatòries internacionals, dotades amb prop de 20 milions d’euros. Amb estes ajudes es pretén que els grups espanyols que han aconseguit finançament i reconeixement en programes competitius en l’exterior compten amb suport addicional al país, facilitant que desenrotllen ací part substancial del seu treball.
L’impuls a la investigacion i a les startups tecnologicas es completa amb la convocatòria NEOTEC 2026, dotada amb 20,4 milions d’euros i gestionada a través del Centre per al Desenrotllament Tecnologico i la Innovacion. Esta línia busca impulsar la creació de startups de base tecnològica amb impacte en àmbits com la salut, la transició energètica o la intel·ligència artificial, sectors en els quals la innovació primerenca pot generar noves empreses i ocupacions qualificades.
El pressupost de NEOTEC 2026 podrà ampliar-se en 30 milions d’euros addicionals per a projectes de caràcter dual vinculats a la seguretat i la defensa. Esta ampliació potencial permet donar suport a iniciatives que tinguen un ús tant civil com militar, un segment cada vegada més rellevant en el desenrotllament tecnològic. En conjunt, el Govern resumix que amb este paquet d’inversions reforça el seu compromís amb la ciència i la innovació com a pilars essencials per al progrés econòmic, la competitivitat i l’autonomia estratègica d’Espanya.
