Les Corts Valencianes han convalidat el decret llei que modifica la llei de Patrimoni cultural valencià amb la finalitat de facilitar la creació d’una seu a València de The Hispanic Society of America i l’exposició a la ciutat d’una àmplia selecció de quadres de Joaquín Sorolla.
El text ha sigut recolzat en el ple amb els vots a favor de PP i Vox i el rebuig de PSPV i Compromís, la qual cosa reflectix una forta divisió política sobre l’abast i l’orientació de la reforma. Malgrat eixa diferència en la votació, el decret es tramitarà ara com a projecte de llei, ja que socialistes, Compromís i Vox han secundat que continue el seu recorregut parlamentari. Este pas permetrà als grups presentar esmenes i proposar ajustos per a perfilar millor el contingut de la norma abans de la seua aprovació definitiva.
Durant el debat, PSPV i Compromís van qüestionar la urgència amb la qual el Consell ha impulsat el decret. Al seu juí, la norma s’ha plantejat més des d’una lògica de negoci que des d’una visió estrictament patrimonial i cultural, la qual cosa, segons van defendre, exigix un major control parlamentari i més garanties sobre l’ús dels recursos públics. Estes crítiques apunten a la preocupació de part de l’oposició pel tipus de relació que establirà la Generalitat amb grans col·leccions privades i per les condicions econòmiques i de gestió que puguen acompanyar a estos acords.
Des de l’altre bloc, PP i Vox van defendre el decret com una aposta clara per la cultura i per l’enfortiment del paper de València en el mapa internacional de l’art. Van subratllar que l’arribada d’una seu europea de la Hispanic Society i d’obres de Sorolla representa una oportunitat per a projectar la imatge de la Comunitat Valenciana, atraure visitants i reforçar el pes de les institucions culturals valencianes en l’àmbit estatal i internacional.
La consellera de Cultura, María del Carmen Ortí, va defendre l’extraordinària urgència de la norma i va sostindre que, amb este marc, la Generalitat es dota d’un instrument modern, àgil i eficaç per a protegir l’interés cultural. Segons va explicar, el decret llei permet assegurar millors condicions per a gestionar col·leccions de valor excepcional, donant estabilitat jurídica a acords de llarg abast que requerixen seguretat tant per a l’Administració com per als titulars de les obres.
El canvi legal facilita que la Generalitat puga arrendar col·leccions de béns mobles amb valor cultural, oferint una cobertura jurídica específica per a esta mena d’operacions. En este context s’emmarca l’acord per a portar a València 220 obres de Sorolla i establir a la ciutat la seu europea de la Hispanic Society, la qual cosa implicarà una presència continuada d’este fons artístic en territori valencià i una major accessibilitat del públic a estes peces.
Canvis en la Renda valenciana d’inclusió
El ple també ha aprovat, amb els vots de PP i Vox i el rebuig de PSPV i Compromís, la modificació de la llei de la Renda valenciana d’inclusió. La reforma introduïx novetats rellevants en el funcionament d’esta ajuda, com la compatibilitat de la seua percepció amb ingressos procedents del treball, la qual cosa pretén facilitar que els beneficiaris puguen accedir a una ocupació sense perdre automàticament la prestació. Així mateix, s’amplia el grup de possibles perceptors per a incloure de manera explícita a jóvens, persones majors de 65 anys i els qui puguen compatibilitzar esta renda amb altres subsidis, amb l’objectiu d’adaptar-la millor a diferents perfils de vulnerabilitat.
Durant el debat en comissió, PP i Vox van pactar diversos canvis que endurixen alguns dels requisits i condicions de l’ajuda. Entre ells, van acordar elevar de 12 a 15 mesos el període mínim d’empadronament necessari per a poder sol·licitar la renda, la qual cosa allarga el temps de residència exigit en la Comunitat Valenciana abans d’accedir a la prestació. També van fixar un límit màxim de sis anys per a la seua percepció, de manera que l’ajuda tinga un recorregut temporal delimitat i deixe de ser indefinida.
La reforma elimina a més les referències explícites a la violència de gènere en la regulació d’esta renda d’inclusió, modificant l’enfocament original amb el qual s’havia dissenyat esta ferramenta de protecció social. Al mateix temps, s’establix que, per a mantindre la prestació, les persones beneficiàries hauran de renunciar a qualsevol pràctica que atempte contra la dignitat i integritat de la infància i de les dones. Amb això, els impulsors de la reforma vinculen el gaudi d’esta ajuda a un compromís de respecte a estos principis, integrant en la norma un criteri de conducta com a condició per a continuar rebent la renda.
