Una treballadora de prevenció d’incendis que opera a la sala de comandament del Centre de Coordinació d’Emergències ha declarat davant la jutgessa que investiga la gestió de la DANA del 29 d’octubre que eixe dia no es va mobilitzar als agents mediambientals per a vigilar els llits dels rius, a pesar que existia una oferta expressa de la Conselleria de Medi Ambient per a posar-los a la disposició del dispositiu.
Segons fonts jurídiques coneixedores de la seua declaració, la tècnic ha sostingut que no es va activar a estos agents tal com preveu el pla d’inundacions, que es trobava en vigor durant la jornada de les riuades. Este pla establix diferents nivells de resposta en funció del risc i contempla la participació de personal especialitzat per al control sobre el terreny dels punts més sensibles, com a rius i rambles.
Contacte directe amb un agent mediambiental
Malgrat l’absència d’una mobilització formal, la testimoni ha explicat que va mantindre comunicació directa amb un agent mediambiental de la quarta demarcació. Segons la seua declaració, este professional li va traslladar que, sota la seua pròpia responsabilitat, es desplaçaria a observar la crescuda del riu Magre en el punt on confluïx amb el Xúquer, en els voltants del club de canoes d’Algemesí. Este gest implicaria que l’agent va decidir actuar per iniciativa pròpia davant l’evolució de la crescuda, sense formar part d’un operatiu oficialment activat.
La tècnic ha recordat que va parlar amb este agent en dos ocasions al llarg de la vesprada. La primera conversa s’hauria produït entorn de les 13.00 hores i la segona, aproximadament, sobre les 15.00. Estos contactes permeten situar la preocupació per l’evolució dels cabals en les primeres hores de la vesprada, quan la situació en els rius començava a ser més delicada per l’acumulació d’aigua procedent de les pluges.
D’acord amb el seu testimoniatge, l’agent va remetre algun vídeo de la zona a un canal de Telegram, la qual cosa indica que va tractar de documentar sobre el terreny la situació del llit. No obstant això, la treballadora ha assenyalat que en cap moment se li va transmetre que el Magre estiguera a punt de desbordar-se, per la qual cosa des de la sala de comandament no es va interpretar que la situació fora crítica de manera imminent en eixe tram concret.
La testimoni també ha assegurat que no recorda haver sentit res sobre una possible retirada dels bombers forestals que vigilaven el llit del Magre i la rambla de Poio. Esta falta de record sobre un eventual canvi en el desplegament dels efectius introduïx dubtes sobre com es van comunicar i van gestionar els moviments dels equips que controlaven les zones de major risc.
En contrast amb l’absència d’una orde clara per a mobilitzar als agents mediambientals, la tècnic ha relatat que va escoltar el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, reclamar simulacions sobre el que podria ocórrer en un escenari 2 en la presa de Forata i, posteriorment, en un nivell 3. Estes simulacions servixen per a anticipar l’impacte potencial de l’aigua en diferents nivells de gravetat i decidir si és necessari elevar la resposta del dispositiu.
La testimoni ha afegit que va sentir por en eixe moment, en evocar l’ocorregut en la presa de Tous. Eixa referència reflectix com el record d’una catàstrofe prèvia pot influir en la percepció del risc per part dels professionals que treballen en la gestió d’emergències. La seua declaració se suma així a les diligències que tracten d’esclarir si es van aplicar correctament els protocols previstos per a episodis de pluges extremes i riuades com les que va provocar la DANA del 29-O.
