Les comunitats autònomes han posat en marxa un ampli paquet d’ajudes per a mitigar l’impacte econòmic de la guerra de l’Iran, deslligada després de l’atac dels Estats Units i Israel. Entre crèdits, suports directes al camp i la pesca, descomptes en combustible i alleujaments fiscals, les mesures regionals sumen ja 2.420 milions d’euros, que s’afigen als 5.000 milions anunciats pel Govern central.
El repartiment d’estes ajudes revela un fort protagonisme d’algunes comunitats. País Basc encapçala l’esforç amb més de 1.000 milions d’euros, seguida per Catalunya, amb 400 milions, i la Comunitat Valenciana, amb més de 300 milions. Castella i Lleó s’ha sumat amb un pla de 287 milions, aprovat en Consell de Govern. Galícia ha dissenyat un paquet específic dotat amb 150 milions, mentres Navarra, Balears i Múrcia han anunciat actuacions de menor quantia, però centrades en alleujar a empreses, sectors productius i famílies.
Ajudes a la indústria i al teixit productiu
El Govern Basc va aprovar el 17 de març un paquet de 1.047 milions d’euros dirigit sobretot a la indústria, a les pimes i a la protecció de l’ocupació. Bona part d’este esforç es concentra a garantir liquiditat, clau en un escenari d’incertesa internacional i encariment de costos. Entre les partides més rellevants destaca un programa de suport financer a l’activitat econòmica amb una primera línia de 100 milions en préstecs, pensats per a cobrir necessitats de circulant i mantindre l’activitat diària de les empreses.
A este pla se sumen les mesures fiscals de les diputacions forals, que busquen alleujar la tresoreria de les companyies. Entre elles figuren ajornaments extraordinaris en el pagament d’impostos, exoneració de pagaments fraccionats, amortització accelerada d’inversions i avançament de devolucions de l’IVA. Estes ferramentes pretenen que les empreses disposen de més marge de maniobra per a suportar l’impacte de la guerra en costos energètics, transport o matèries primeres.
A Catalunya, la Generalitat ha aprovat un primer paquet de 400 milions d’euros amb ajudes directes destinades a protegir famílies, treballadors i empreses. L’objectiu és esmorteir l’efecte de la inestabilitat internacional sobre el consum, l’ocupació i els sectors més exposats a la pujada de preus. Estes ajudes es presenten com una primera resposta, oberta a ajustos posteriors en funció de l’evolució del conflicte.
La Comunitat Valenciana també ha activat mesures per a contrarestar els primers efectes econòmics de la guerra a Orient Mitjà. El president Juanfran Pérez Llorca ha xifrat l’esforç en més de 300 milions d’euros. Entre les principals actuacions s’inclou una línia de crèdits bonificats de 100 milions per a empreses, destinada a millorar el finançament en un context de majors riscos. Es contempla a més una línia específica de suport a autònoms, encara per quantificar, i l’adaptació d’ajudes i subvencions ja previstes per a orientar millor els recursos cap als sectors més afectats.
A estes mesures se sumen les rebaixes fiscals en la Comunitat Valenciana, que, segons la Generalitat, suposaran un estalvi de 100 milions d’euros per a este exercici. La combinació de crèdits, ajudes directes i alleujaments fiscals busca mantindre el pols de l’economia valenciana i reforçar la continuïtat de negocis i ocupacions davant la tensió geopolítica.
A Galícia, el president de la Xunta, Alfonso Rueda, ha aprovat un pla de 150 milions d’euros, centrat en diversos fronts. Es preveuen ajudes per a facilitar circulant a les empreses que operen en la zona afectada pel conflicte, compensacions als transportistes i suports específics al sector primari, tant agrícola com marítim. Amb això s’intenta sostindre a activitats especialment vulnerables a la pujada de costos energètics i a l’encariment del transport i de les mercaderies.
Balears ha anunciat mesures per valor de 84 milions d’euros per a pal·liar els efectes de la guerra, amb especial atenció a l’estructura econòmica de les illes, molt condicionada pel transport i l’energia. A Múrcia s’han posat en marxa ja algunes actuacions inicials per 10 milions d’euros, que es presenten com un primer pas abans de possibles ampliacions si la situació es prolonga o empitjora.
Castella i Lleó ha aprovat un paquet de 287 milions d’euros per a reduir l’impacte de la guerra a Orient Mitjà, amb especial atenció als sectors dependents del petroli. D’eixa quantitat, 117,4 milions corresponen a les rebaixes fiscals anunciades pel Govern central. El pla autonòmic s’articula en 28 mesures agrupades en set blocs, orientats a diferents necessitats dels sectors productius i de les famílies.
En concret, el programa de Castella i Lleó contempla 113 milions per a finançar sectors empresarials, reforçant la seua capacitat d’afrontar tensions de liquiditat o d’inversió; 33,3 milions per a projectes d’eficiència i estalvi energètic, clau per a reduir la factura en un context de preus elevats; i 10 milions per a garantir el funcionament dels servicis públics. A més, es destinen 7 milions a afavorir l’ocupabilitat, 5 milions per a impulsar el transport col·lectiu de viatgers i 1 milió addicional per a ampliar el suport a les famílies més vulnerables.
Autonomies a l’espera i debat polític
No totes les comunitats s’han mogut amb la mateixa rapidesa. A Andalusia, la Junta ha posat l’èmfasi en la coordinació amb el Govern central, la qual cosa ha obert un debat polític intern. El PSOE andalús pressiona al president autonòmic Juanma Moreno perquè presente un pla propi d’ajudes, en considerar que la resposta regional ha d’anar més enllà de la cooperació amb l’Estat.
A Extremadura, la portaveu de la Junta, Elena Manzano, ha assenyalat que és l’Estat qui ha de desplegar les principals mesures per a mitigar l’impacte de la guerra en els sectors productius, en entendre que té la competència principal. Al mateix temps, ha qualificat d’insuficients les actuacions decidides fins ara, la qual cosa reflectix el malestar sobre l’abast real dels plans en marxa.
Des del Govern central, la portaveu i ministra Elma Saiz ha assenyalat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que veu una paràlisi en comunitats on encara es negocia la formació de govern entre PP i Vox, com Extremadura. Segons ha apuntat, en estos territoris els calculos electorals han tingut més pes que la posada en marxa de mesures per a afrontar l’impacte econòmic de la guerra.
Aragó, que travessa una situació política similar a la d’Extremadura després dels últims comicis, tampoc ha aprovat encara un paquet d’ajudes complet, encara que l’executiu autonòmic ha avançat que prepara algunes actuacions, entre elles de caràcter fiscal. Això situa a la comunitat en una posició intermèdia, amb anuncis però sense un pla global tancat.
Altres comunitats amb governs ja estabilitzats tampoc han anunciat mesures específiques. És el cas de La Rioja, Cantàbria i Castella-la Manxa, que ara com ara romanen a l’espera malgrat l’activació de plans en altres territoris. Esta diferència de ritmes genera un mapa desigual de suport econòmic segons la comunitat de residència.
En el cas de Canàries, el tractament serà distint. El Govern d’Espanya finançarà mitjançant mecanismes de compensació l’aplicació de les mesures estatals, pel fet que part de les decisions aprovades pel Consell de Ministres no tenen aplicació directa en l’arxipèlag. Amb això s’intenta evitar que les particularitats fiscals i econòmiques de les illes suposen un fre a l’arribada de les ajudes lligades a la guerra de l’Iran.
