“Millor que l’actual alcaldessa, segur, però també és partidària de l’accent tancat. I si ho fa amb el seu nom, per pura espanyolització, potser també estarà temptada de fer-ho amb el nom de la ciutat?”.
L’autor d’eixe advertiment publicat en la plataforma X, i transcrit ací, és un destacat capdavanter del sector que defén la catalanitat del País Valencià i la seua integració a Catalunya de cara a la hipotètica independència de la Gran Catalunya o Països Catalans. Respecte al dret i llibertat de qualsevol persona a opinar i a pensar com vullga i considere millor, res a objectar, sempre que respecte el dret i la llibertat d’una altra persona, grup o col·lectiu. Cosa que en el comentari transcrit en les dos primeres línies d’este article no s’observa massa.
El personatge al qual es referix l’autor d’eixa ‘reflexió’ entre cometes és Mónica Oltra que, com sabem, ha anunciat fa uns pocs dies el seu retorn a la política activa, com a aspirant a l’alcaldia de València.
El dirigent independentiste diu que “Millor (Mónica Oltra) que l’actual alcaldessa (Maria José Català)” de la capital valenciana, “però…”, hi ha un “però”. Es tracta de l’accent sobre el seu nom que la dirigent d’Iniciativa i exvicepresidenta i exconsellera de la Generalitat l’escriu tancat i aixina, amb la mateixa inclinació, figura en els mitjans de comunicació i en la documentació administrativa referida a ella. Això té un perill, si la que encara és perseguida, incomprensiblement, per algun tribunal amb mania persecutòria i selectiva, ocupara l’alcaldia valenciana o formara part de la majoria governant. El risc, segons el referit advertidor, serà si Mónica alcança alguna d’eixes responsabilitats i, com que és partidària de l’accent tancat, com ho demostra amb el seu nom, com diu l’avisador del perill, potser estaria temptada de fer-ho amb el nom de la ciutat valentina. I això no es pot consentir. És un llastre. I és un deute ‘patriòtic’ (i ‘científic’) advertir la ciutadania valenciana d’eixe perill.
En l’escrit d’advertiment citat apareix la llarga frase “potser també estarà temptada de fer-ho amb el nom de la ciutat”. Com que ‘estar temptada’ i ‘tindre la temptació’ fan referència, entre altres significats, a la ‘incitació, predisposició o desig de fer coses prohibides, inacceptables, censurables, no recomanables, atrevides’, caldrà inferir que usar o proposar l’accent tancat sobre la o de Mónica o damunt de la e de Valéncia és un delicte, o un pecat ortogràfic, i qui els comet, si és un/a polític/a mereix un ostracisme forçós i una desqualificació política, almenys, per a dirigir o codirigir una institució que el seu nom siga susceptible de grafiar l’accent de dos maneres, a la manera pròpia de l’estàndard català o d’acord amb la pronúncia valenciana. La coincidència entre accent prosòdic i el gràfic forma part del principi bàsic de l’escriptura dels topònims.
La polèmica sobre la inclinació de l’accent gràfic de València/Valéncia ha donat per a molt, com hem vist amb el qüestionament de Mónica Oltra, per part d’un partidari de l’ortodòxia lingüística, a més dels insults de persones devotes del valencià mutilat i ortopèdic, a qui s`ha dedicat a estudiar des de fa molts anys eixe tema, però la qüestió no és sols l’accent gràfic, obert o tancat. És, sobretot, la diferent visió sobre quin model lingüístic i quina política lingüística s’ha d’aplicar ara i ací. Si un model i una política basats en la parla i en la idiosincràsia valencianes o el patró polític, uniformiste i convergent, sense correspondència, establit en el món universitari i de l’ensenyament per l’elitisme d’orientació pancatalanista fa molts anys. Sense oblidar que no hi pot haver un estàndard o model únic o unitari, si no hi ha un poder polític únic prèviament. Per cert, a les Esther, Lydia, Nathalie valencianes les estigmatitzem també per la impuresa dels seus noms?
I com diem en estes columnetes i en tots els llocs i àmbits, quan cal i toca, una llengua minoritzada com la nostra i les altres espanyoles perifèriques no poden aconseguir la normalització sense canvis constitucionals que les empoderen i, en el nostre cas, a més, sense una normativa i un patró lingüístic més acostats a la parla valenciana. I reitere, com vaig manifestar fa unes poques setmanes: Que bé viuríem sense accents gràfics!!! I en una pròxima entrega tractarem sobre el caràcter científic o acientífic de les normatives lingüístic.
