El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha confirmat la condena a nou anys de presó imposada a un educador per violar a una jove que es trobava sota tutela de la Generalitat en 2021. La resolució recolza íntegrament la valoració dels fets realitzada per l’Audiència Provincial de València i manté les penes de presó, inhabilitació i protecció a la víctima, introduint únicament un ajust tècnic en matèria de costes.
La jove havia sigut declarada en situació de desemparament a l’agost de 2017, quan tenia 20 anys, després de ser diagnosticada d’un trastorn límit de la personalitat i mancar de suport familiar. De manera cautelar, un jutjat va acordar que la Generalitat assumira la seua tutela provisional, mesura amb la qual es pretenia garantir la seua cura, estabilitat i atenció especialitzada davant la seua especial vulnerabilitat.
Un any després, en 2018, la víctima va començar a residir en un pis tutelat a València. En eixa vivenda, gestionada dins del sistema de protecció pública, va conéixer a l’educador posteriorment condemnat, que era el professional al càrrec del recurs residencial. A partir de 2019 els dos van iniciar una relació d’amistat i afectiva, dins d’un marc en el qual ell havia d’exercir funcions de suport i supervisió. Durant este període van mantindre relacions sexuals, malgrat la situació de dependència i desigualtat entre els dos.
Evolucion favorable i canvi de domicili
A l’abril de 2021, i a la vista de l’evolució favorable que presentava la jove, es va acordar que passara a viure al domicili de l’educador, situat en una localitat de l’àrea metropolitana de la capital valenciana. Malgrat este canvi, la xica continuava formalment sota la supervisió i control del servici de tuteles de persones adultes de la Generalitat, per la qual cosa l’educador continuava ocupant una posició de cuidador i referent en el seu dia a dia.
Segons va declarar provat la Secció Quinta de l’Audiència Provincial de València, eixe mateix mes, en una data pròxima al 24 d’abril, l’acusat va agredir sexualment a la jove. L’episodi es va produir després que ella es tancara en el bany i començara a autolesionar-se amb una fulla. En eixe context de crisi personal, en el qual la víctima mostrava una gran fragilitat emocional i falta de control, l’educador va aprofitar la situació per a sotmetre-la sexualment, prevalent-se del seu rol de suport i de la relació de confiança que havia construït amb ella.
A l’octubre de l’any passat, l’Audiència va condemnar a l’acusat nou anys de presó com a autor d’un delicte d’agressió sexual. A més, li va imposar una inhabilitació especial de quatre anys per a exercir els drets de pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment, de manera que durant eixe temps no puga assumir responsabilitats legals sobre menors o persones vulnerables. També va ser condemnat a 14 anys d’inhabilitació per a exercir qualsevol ofici o activitat que implique contacte regular o directe amb menors d’edat, una mesura orientada a impedir que torne a situar-se en posicions de poder sobre possibles víctimes.
La sentència va fixar, igualment, un període de 14 anys de prohibició de comunicació i aproximació respecte a la víctima, amb l’objectiu de protegir-la a llarg termini de qualsevol contacte amb el seu agressor. A això se sumen set anys de llibertat vigilada, que hauran de complir-se després de la pena de presó, i l’obligació d’indemnitzar a la jove amb 8.000 euros en concepte de danys morals, com a reconeixement de l’impacte psicològic i emocional patit.
La Secció d’Apel·lació Penal de la Sala civil i Penal del TSJCV ha revisat ara eixa fallada i ha decidit confirmar totes les penes principals i accessòries acordades per l’Audiència de València. En la seua resolució, dictada el mes de febrer passat, el tribunal explica que la condemna de l’acusat es basa en una activitat probatòria suficient i vàlida, obtinguda amb totes les garanties legals i respectant els principis d’oralitat, contradicció i immediació. És a dir, la Sala considera que el juí va permetre escoltar les parts, valorar directament les declaracions i contrastar les proves presentades.
El TSJCV assenyala també que l’aplicació del subtipus agreujat del delicte d’agressió sexual per prevalimiento és correcta en este cas. Al seu juí, concorren dos elements clau: la situació de vulnerabilitat de la víctima, marcada pel seu trastorn mental, la seua absència de família i la seua condició de persona tutelada, i la posició de superioritat i estatus de cuidador de l’acusat. Per a la Sala, eixa combinació implica que l’educador es va aprofitar del seu paper de referent i de la dependència de la jove per a cometre l’agressió.
Quant al recurs d’apel·lacio presentat per la defensa del penat, el Tribunal Superior solo ho estima de manera parcial. L’única modificació introduïda afecta a les costes processals generades per l’acusació particular. L’òrgan d’apel·lació entén que, conforme a la jurisprudència, perquè es condemne a l’acusat al pagament d’eixes costes és necessari que l’acusació particular el sol·licite de manera expressa, alguna cosa que en este procediment no va ocórrer. Per això, corregix este punt concret, però deixa intacte la resta de pronunciaments.
La sentència d’apel·lació del TSJCV no és ferm encara. Contra ella cal interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, que podria revisar exclusivament qüestions de legalitat, com la correcta aplicació dels tipus penals o la interpretació de la prova, però no reobrir els fets ja declarats provats pels tribunals valencians.
