La Policia Nacional ha desarticulat a la província d’Alacant una organització dedicada a estafar tant a particulars com a entitats financeres mitjançant un entramat de compravenda de vehicles. El grup utilitzava empreses fictícies a nom de testaferros per a adquirir cotxes, principalment mitjançant contractes de lísing o amb càrregues pendents, que després col·locava en el mercat nacional i europeu, generant importants beneficis il·lícits.
En l’operatiu desenrotllat en les localitats d’Elx i Aspe van ser detingudes quatre persones, dos hòmens i dos dones, entre elles el presumpte capitost de la xarxa, que ha ingressat a la presó provisional. A tots se’ls atribuïxen presumptes delictes d’estafa, apropiació indeguda, falsedat documental i pertinença a grup criminal, la qual cosa reflectix la complexitat i planificació de l’activitat delictiva.
En el curs dels registres, els agents van intervindre 34 vehicles, diversos d’ells d’alta gamma, localitzats en un aparcament del municipi il·licità on l’organització tenia llogades dos plantes completes, la qual cosa permetia ocultar de manera sistemàtica els cotxes sota el seu control. En el maleter d’un dels vehicles es va trobar documentació relacionada amb més de 150 automòbils, així com multitud de comptes bancaris vinculats a la trama. A més, es va acordar la prohibició d’alienar i disposar de dotze immobles, mesura habitual per a assegurar la possible responsabilitat civil derivada de la causa.
Localitzats vehicles en altres països europeus
La investigació va permetre seguir el rastre de part dels cotxes fora d’Espanya. Els agents van localitzar cinc vehicles que ja havien sigut venuts a terceres persones a França i Països Baixos, la qual cosa evidencia que la xarxa actuava de manera trasnacional i aprofitava la compravenda internacional per a dificultar el control sobre els béns.
Fins al moment s’han identificat més d’una vintena de víctimes, tant particulars com empreses, i s’han detectat quatre entitats financeres afectades. Les perquisicions continuen obertes per a localitzar a més perjudicats, i no es descarta que augmente el nombre de detinguts a mesura que avance l’anàlisi de la documentació intervinguda. Una de les financeres ha xifrat en 210.714 euros el perjuí econòmic causat per una de les operacions fraudulentes, la qual cosa dona una idea de la magnitud de l’engany.
Segons les perquisicions, la xarxa va arribar a adquirir vehicles per tan sols 1.000 euros per a revendre’ls després per 20.000, fent creure als seus propietaris que els cotxes no podien comercialitzar-se i que només eren vàlids per a especejament o recanvis. Aprofitant la situació de necessitat dels amos, l’entramat s’apropiava dels vehicles sense pagar-los el valor real i obtenia un guany patrimonial net de fins a 26.000 euros en algunes de les operacions investigades.
Tres modalitats principales d’estafa
L’organització, que ja havia sigut investigada en 2022, aplicava tres mètodes principals per a consumar els seus fraus. El primer consistia en l’adquisició de vehicles mitjançant lísing utilitzant societats inactives o purament instrumentals, posades a nom de testaferros. Una vegada obtinguts els cotxes, els venien a l’estranger amb la finalitat d’eludir la reserva de domini que protegix la financera fins que es completa el pagament.
El segon mètode se centrava en la compra d’automòbils amb càrregues a particulars que travessaven greus problemes econòmics. A estes persones se’ls prometia una quantitat de diners pel vehicle, però finalment no se’ls abonava els pactes. Malgrat això, la xarxa procedia a vendre els cotxes sense autorització del titular legítim, deixant al propietari endeutat i sense el vehicle.
La tercera modalitat d’estafa es basava en la venda de cotxes a particulars que abonaven una quantitat en concepte de reserva. Després d’efectuar el pagament, els compradors mai arribaven a rebre el vehicle, ja que l’organització no formalitzava el lliurament ni la transferència, la qual cosa convertia l’operació en un engany directe.
Fonts policials detallen que la banda utilitzava com a testaferros a persones amb importants dificultats socials i econòmiques. Aprofitant-se de la seua situació, els donaven d’alta com a treballadors autònoms i creaven empreses al seu nom, que després s’empraven com a pantalla per a moure els vehicles i sol·licitar finançament. Estes societats, que en la pràctica no desenrotllaven activitat real, servien per a ocultar la identitat dels verdaders responsables i dispersar la responsabilitat jurídica.
Per a facilitar l’accés al crèdit, l’entramat unflava de manera artificial el capital social de les empreses fictícies. D’esta manera, podien obtindre de les financeres línies de crèdit pràcticament il·limitades, que destinaven a l’adquisició fraudulenta de vehicles. Una vegada en el seu poder, els cotxes s’oferien a un preu molt per davall del de mercat en diferents plataformes legals de compravenda, la qual cosa atreia a compradors que pensaven estar davant una oportunitat avantatjosa. En alguns anuncis s’especificava fins i tot que es tractava de vehicles ‘només aptes per a exportació’, una fórmula que reforçava l’aparença de legalitat de les operacions internacionals.
L’operació policial ha sigut desenrotllada pels grups de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció i de Tràfic Il·lícit de Vehicles d’Alacant, en coordinació amb la Policia Judicial d’Elx i de Ciudad Real. La col·laboració entre unitats especialitzades ha permés desmantellar l’estructura principal de la xarxa i bloquejar part dels seus actius, mentres la investigació continua per a esclarir l’abast total de les estafes i recuperar, en la mesura que siga possible, els béns afectats.
