El Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Saler va atendre durant 2025 un total de 9.310 animals ferits, la qual cosa suposa un increment del 20,7% respecte a l’any anterior. Este fort augment es relaciona sobretot amb l’arribada massiva de cries de falcies, especialment vulnerables durant l’onada de calor que va afectar gran part d’Espanya i a diversos països d’Europa. Les temperatures extremes provoquen que molts pollastres caiguen dels nius o patisquen colps de calor, la qual cosa multiplica els avisos de ciutadans i el nombre d’ingressos en estes instal·lacions.
Més de la mitat dels animals arreplegats són aus autòctones, amb les falcies i els teuladins com a espècies més habituals. Després d’elles se situen els rèptils, on les tortugues s’han convertit en l’espècie més representativa. No obstant això, la majoria dels exemplars que arriben són tortugues exòtiques invasors, animals que solen procedir d’abandons i que suposen un problema afegit per a la biodiversitat local. La resta d’ingressos correspon a mamífers de diferents espècies, alguns d’ells de grandària considerable. En una ocasió, el centre de recuperació La Granja, en l’Albufera, va arribar fins i tot a albergar un llop, que posteriorment va ser traslladat a un centre especialitzat.
Els tres centres de recuperació de fauna silvestre de la Comunitat Valenciana assumixen també l’atenció d’espècies autòctones confiscades del tràfic il·legal. Molts d’estos animals arriben en molt mal estat, amb abundant brutícia i nombroses ferides, després de romandre durant dies en espais extremadament reduïts. Esta situació obliga a dedicar més temps i recursos a la seua recuperació, ja que a les lesions físiques se sumen l’estrès i la deterioració general que provoca este tipus de captivitat.
Reforç de recursos i centres oberts tot l’any
Per a millorar l’atenció a estos exemplars, la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació ha incrementat els recursos materials i humans destinats a la recollida de mamífers, aus i rèptils silvestres que es troben ferits, desvalguts o desorientats. Entre les mesures adoptades figura la decisió de mantindre oberts els Centres de Recuperació de Fauna Silvestre els 365 dies de l’any i ampliar els horaris d’atenció al públic. D’esta manera es garantix que qualsevol avís puga ser atés amb major rapidesa, una cosa essencial per a la supervivència dels animals ingressats.
Estes instal·lacions, gestionades per l’empresa pública Vaersa, estan especialitzades tant en la recuperació de fauna silvestre autòctona ferida com en projectes de cria d’espècies amenaçades. Entre estes últimes destaca la rosseta, una espècie en perill la conservació del qual requerix programes continuats de reproducció i solta controlada. Les labors de cria en captivitat i la posterior reintroducció en el medi natural es recolzen en el treball veterinari i en protocols específics que busquen assegurar l’adaptació dels exemplars a l’hàbitat del qual procedixen.
Els animals poden arribar als centres per diverses vies. En molts casos són els propis ciutadans els qui els traslladen directament quan troben un exemplar ferit o desorientat. Si no és possible el desplaçament, existix l’opció de contactar amb el centre per a sol·licitar que un equip especialitzat acudisca a arreplegar a l’animal, la qual cosa permet actuar en situacions en les quals la troballa es produïx lluny d’estes instal·lacions.
En altres supòsits, són les autoritats les que s’encarreguen del trasllat. Entre elles es troben els agents mediambientals dependents de la Conselleria de Medi Ambient, la Policia Local de diversos municipis i la Guàrdia Civil, habitualment a través del SEPRONA. Estes intervencions es produïxen tant quan els propis agents troben fauna ferida com quan altres ciutadans els entreguen els exemplars. Esta xarxa de col·laboració facilita que els animals arriben amb major rapidesa a les mans de professionals.
En els municipis que col·laboren amb la Generalitat i centralitzen les recollides, els veïns poden entregar els animals a la reguarda de la Policia Local. Des d’allí s’avisa al centre corresponent perquè la recollida es realitze en menys de 24 hores, un marge de temps que busca reduir al mínim l’estrès i les complicacions en la recuperació. A la província d’Alacant també es col·labora amb algunes clíniques veterinàries que actuen com a punts de recollida, ampliant així la cobertura territorial.
Una vegada en les instal·lacions, veterinaris i personal especialitzat examinen a cada exemplar, determinen el tractament necessari i apliquen les cures fins a la seua recuperació. Quan els animals estan preparats, es procedix a la seua reintroducció en el seu hàbitat natural, seleccionant l’entorn més adequat segons l’espècie i el lloc de procedència. Este últim pas és clau per a tancar el cicle de recuperació i contribuir de manera efectiva a la conservació de la fauna silvestre.
La Conselleria ha remés cartes a les alcaldies d’aquells municipis dels quals procedix un major nombre d’animals ingressats en els centres. L’objectiu és reforçar la col·laboració municipal i establir punts de referència clars per a la ciutadania. La proposta planteja que, quan un veí contacte amb el Centre de Recuperació de Fauna després de trobar un animal, puga ser derivat a un punt fixat per a centralitzar les recollides, la qual cosa simplifica el procés i agilitza la resposta.
En la Comunitat Valenciana funcionen tres centres de referència per a estes tasques: el Centre de Recuperació de Fauna La Granja del Saler, a València; el de la Santa Faç, a Alacant; i el de Fauna Forn del Vidre, a Castelló. Entre els tres configuren una xarxa que permet atendre fauna silvestre en tot el territori autonòmic, millorar la coordinació entre administracions i empreses públiques i donar eixida a un volum creixent d’animals ferits o víctimes del tràfic il·legal.
