Un gol de Carlos Espí en el minut 83 va donar al Llevant una victòria agònica davant el Getafe en el Ciutat de València. El davanter, que suma set punts en els últims sis partits i acaba de ser premiat com a millor jugador de març, va tornar a aparéixer en el tram final per a mantindre amb vida al cuer, que queda a només quatre punts de la salvació malgrat malgastar dos penals.
El partit va arrancar amb un Llevant deslligat, impulsat per la urgència d’abandonar l’últim lloc. L’equip local només va necessitar cinc minuts per a fregar el primer gol, en una arribada per la dreta de Jeremy Toljan que va acabar amb una rematada de Kareem Tunde dins de l’àrea. El tret, potent i col·locat, es va estavellar en el travesser de la porteria de David Soria, un avís que la nit anava a exigir màxima concentració al meta visitant.
La pressió i el ritme del Llevant van marcar el desenrotllament del primer temps. Ni tan sols una acció polèmica amb Carlos Espí va canviar el guió. El davanter va ser expulsat inicialment per una falta sobre Djené, però després de la revisió en el VAR el col·legiat Alejandro Quintero va anul·lar la roja directa. La tensió es va apoderar de l’estadi i de la banqueta local, però el conjunt granota es va mantindre ferm i va seguir bolcat sobre la porteria de Sòria, conscient que el marge d’error en la seua situació en la taula és mínim.
Durant gran part de la primera mitat, la pilota es va jugar en camp del Getafe. El Llevant va arribar a marcar en el minut 28 amb una cabotada de Pablo Martínez, que va aparéixer lliure en l’àrea per a rematar un centre, però el capità estava en fora de joc i el punt va ser anul·lat. El Getafe, fidel al seu pla de partit, va tractar de secundar-se en la seua habitual eficàcia, esperant alguna transició o un error rival. No obstant això, a penes va aconseguir inquietar a Mathew Ryan: només va firmar un tret a porta, un llançament llunyà de Juan Iglesias des de la frontal que el portera va detindre sense dificultats.
Llevant perdona i xoca amb un gran David Soria
Després del descans, el guió no va canviar massa. Als deu minuts de la represa, el Llevant va tornar a tindre el gol en les seues botes. Matías Moreno va ficar una pilota a l’esquena de la defensa azulona per a Carlos Espí, que es va plantar només davant David Soria. Esta vegada, el davanter, molt exigit per l’esforç i la responsabilitat ofensiva, no va encertar en la definició i va enviar la pilota per damunt del travesser, deixant escapar una ocasió claríssima.
Només cinc minuts després, el conjunt valencià va disposar de la millor oportunitat del dol des del punt de penal. Diumenges Duarte va derrocar a Iván Romero dins de l’àrea i el col·legiat va assenyalar la pena màxima. Adrián de la Font, central del Llevant, va assumir la responsabilitat del llançament, però el seu tret, massa centrat i sense tot just potència, va ser blocado per David Soria, que es reafirmava com el millor jugador del Getafe en la nit.
Conscient que l’empat no li servia, l’entrenador del Llevant, Luís Castro, va esgotar els seus recursos ofensius. Va donar entrada a Etta Eyong per a acabar jugant amb tres davanters en els últims deu minuts. L’equip es va llançar definitivament a l’atac, acumulant hòmens en camp rival i acceptant el risc de deixar espais arrere. Eixa aposta va tindre premi. Un centre mesurat de Manu Sánchez des de l’esquerra va trobar el cap de Carlos Espí, que es va imposar al seu parell en el salt i va connectar una rematada creuada impossible per a Soria. El 1-0 en el minut 83 va deslligar l’eufòria en el Ciutat de València i va reforçar la confiança en el davanter, convertit ja en referència absoluta de l’atac granota.
Lluny de conformar-se amb el mínim avantatge, el Llevant va tractar de manejar el temps del partit i buscar la sentència. L’equip va saber alternar possessions llargues amb atacs ràpids per a obligar el Getafe a replegar-se. En una d’eixes accions, els locals van forçar un segon penal per unes mans dins de l’àrea de Zaid Romero, que va ser expulsat per doble groga. Esta vegada l’encarregat de tirar va ser Iván Romero, decidit a rescabalar-se de l’acció que havia provocat la falta, però el desenllaç va ser el mateix: David Soria va endevinar la trajectòria, es va estirar i va desviar el llançament a servici de cantonada.
La parada del portera azulón va donar vida al Getafe per a un últim arreón a la recerca de l’empat, ja amb un futbolista menys. No obstant això, com havia ocorregut durant els noranta minuts, el conjunt visitant va ser incapaç de generar perill real. Els seus intents es van diluir davant una defensa local molt concentrada i un Llevant que va saber tancar la seua àrea quan el partit es va convertir en un intercanvi de pilotes llargues i segones jugades.
En les banquetes també es va viure un dol d’alta tensió. El col·legiat va amonestar a Carlos Espí i a un dels assistents del cos tècnic del Llevant, així com a diversos jugadors i a un segon entrenador del Getafe, abans de l’expulsió final de Romero per doble groga. Les protestes constants i la importància del resultat per als dos expliquen un ambient carregat, en el qual cada decisió arbitral es va discutir al límit.
Al tancament, el triomf per la mínima permet al Llevant continuar creient en la permanència després de la trenta-unena jornada de LaLiga EA Sports. L’equip suma una victòria d’enorme valor anímic davant un rival que arribava amb la possibilitat de deixar molt encarrilada la seua salvació. L’actuació decisiva de Carlos Espí, malgrat les ocasions fallades i a la polèmica expulsió anul·lada, confirma la seua ratxa i li atorga al Llevant una vida extra en la lluita per seguir en la màxima categoria.
Després de la trobada, les valoracions dels dos entrenadors van reflectir el contrast d’ànims. El tècnic del Getafe, José Bordalás, va lamentar tot el que va envoltar al seu equip durant una setmana en la qual es va arribar a parlar de la possibilitat de competir a Europa la pròxima temporada. Al seu juí, la falta d’intensitat mostrada pels seus jugadors davant el Llevant va ser producte dels elogis i va recordar que fa poc l’equip estava afonat, per la qual cosa considera que la realitat del club és molt distinta a eixes expectatives europees.
En el purament futbolístic, Bordalás va criticar l’actitud dels seus i va admetre que el Getafe sabia que es mesurava a un rival que es jugava moltíssim i que tenia una oportunitat molt bona de certificar la salvació. Va reconéixer que el Llevant els va superar pràcticament en tot, especialment en intensitat, i també es va mostrar molest amb el criteri arbitral, en considerar que el seu equip va ser sancionat amb massa targetes i que no entenia l’expulsió per doble groga de Zaid Romero.
Per part seua, Luís Castro, entrenador del Llevant, va insistir que no havia donat importància al fet d’iniciar el partit com a cuer i que només estava centrat en aconseguir la victòria. Va explicar que no va parlar de ser últim en el vestuari, sinó de la necessitat de sumar tres punts, i va destacar la gran faena realitzada pels seus jugadors enfront d’un rival que, segons va recordar, defén molt bé i és molt difícil de batre.
Castro va restar transcendència als penals fallats per Adrián de la Font i per Iván Romero. Va assenyalar que van llançar els futbolistes que havien de llançar i que, encara que van errar, ho van fer amb la màxima voluntat d’ajudar a l’equip, confiant que puguen marcar quan l’equip el torne a necessitar. Va subratllar que els dos estan tranquils perquè entenen que l’important és el col·lectiu per damunt de qualsevol error individual.
El tècnic granota també va voler agrair el suport constant de l’afició del Llevant. Va destacar que la unflada és clau per a l’equip, que els dona energia fins i tot en els pitjors moments i que actua com una autèntica família. Per a Castro, comptar amb una graderia que espenta quan l’equip està malament és determinant i va ser un factor que va ajudar els seus jugadors a sostindre l’esforç fins al xiulet final.
