PHotoESPAÑA 2026 mostrarà en prop d’un centenar d’exposicions l’obra de més de 300 artistes que aborden temes com el cos, la identitat, la política, la memòria o el territori. La vint-i-novena edició del festival es presenta com la més marcada per la mirada femenina i reivindica la llibertat creativa de la fotografia més experimental i rebel.
La directora del festival, María Santoyo, va definir la proposta d’enguany com una invitació a tornar a imaginar i a reivindicar la fotografia com una màquina creativa. Sota este enfocament, PHotoESPAÑA 2026 es proposa explorar de forma especialment lliure els límits del llenguatge fotogràfic enfront de la saturació visual contemporània, posant l’accent en l’experimentació, la mescla de formats i l’encreuament amb altres disciplines. La programació combina grans noms de la història de la fotografia amb artistes emergents i presta una atenció especial al públic jove.
El festival es desenrotllarà principalment en espais expositius de Madrid, però amplia de nou el seu mapa geogràfic amb seus a Alcalá de Henares, Barcelona, Corao Castiellu a Astúries, Gijón, Santander, Sevilla, València i Saragossa. A més, creua l’Atlàntic amb una seu a Asunción (Paraguai), la qual cosa reforça la connexió amb Amèrica Llatina i la projecció internacional del certamen. Entre totes les seus, s’espera rebre al voltant de 900.000 visitants entre el 13 de maig i el 13 de setembre.
Mirada femenina i grans noms de la fotografia
Països Baixos és el país convidat en esta edició, que subratlla amb dades la seua aposta per la perspectiva femenina: aproximadament un 65% dels més de tres centenars d’artistes participants són dones, enfront d’un 35% d’hòmens. Esta majoria femenina no sols es reflectix en les xifres, sinó també en els discursos curatoriales, que posen en primer pla qüestions com el cos, les cures, la memòria o l’experiència quotidiana des d’òptiques crítiques i personals.
El programa reunix diferents mirades, generacions i estils. Entre els mestres de la fotografia figuren Richard Avedon o Robert Frank, mentres que en l’àmbit del fotoperiodisme destaquen referents com Colita i Isabel Azkarate. També s’incorporen figures consagrades com Isabel Muñoz i una nodrida nòmina d’artistes contemporanis, entre ells Talia Chetrit, Laia Abril, Bego Antón, Greta Alfaro, Rafał Milach, José Quintanilla o Gorka Postigo, la qual cosa dibuixa un panorama ampli de la creació actual.
Una de les grans apostes de PHotoESPAÑA 2026 és la retrospectiva dedicada a la neerlandesa Viviane Sassen, figura clau tant en el món de la moda com en les belles arts. Per primera vegada a Espanya es mostrarà un recorregut de més de tres dècades del seu treball a la sala d’exposicions del Teatre Fernán Gómez. Centre Cultural de la Vila. La mostra proposa una lectura poètica del seu arxiu, subratllant el caràcter oníric, simbòlic i experimental que caracteritza la seua obra.
Entre els imperdibles d’esta edició es troba també l’exposició dedicada a Robert Frank en l’Espai Fundació Telefònica. El públic tindrà l’oportunitat de veure per primera vegada a Espanya, de manera íntegra, l’emblemàtica sèrie fotogràfica que l’autor va realitzar durant un viatge pels Estats Units a mitjan anys cinquanta, una obra clau per a entendre la mirada crítica i desencantada sobre l’anomenat somni americà.
L’Espai Cultural Serradora Belga es configura com un punt de trobada important del festival. Allí, la pionera del fotoperiodisme Isabel Azkarate canvia la cambra per un telèfon mòbil d’última generació per a registrar escenes quotidianes del carrer des de la seua mirada personal. Estes noves imatges es confronten amb el seu arxiu històric en un joc d’espills que permet comparar temps, dispositius i maneres de mirar, i que posa en qüestió la frontera entre la fotografia professional clàssica i la producció d’imatges en l’era digital.
PHotoESPAÑA 2026 manté la seua col·laboració amb grans museus estatals per a donar visibilitat a artistes emergents i projectes d’investigació visual. Entre les institucions participants figuren la Galeria de les Col·leccions Reals i els Jardins del Camp del Moro, el Museu Arqueològic Nacional, el Museu Nacional d’Arts Decoratives o el Museu del Romanticisme. En este últim espai, l’artista Laia Abril presentarà una instal·lació inèdita centrada en el dolor de l’endometriosi, la romantización històrica de la dona malalta i la desatenció que este sofriment ha rebut per part de l’àmbit mèdic i científic, denunciant així un prolongat biaix de gènere en la història de la salut.
La secció oficial del festival inclourà més de 40 exposicions. A Madrid, el recorregut s’articula a través d’institucions com el Cercle de Belles Arts, la Fundació MAPFRE o Escorxador Madrid, entre altres. A estos espais se suma la participació de més de 30 galeries i centres d’art en la secció OFF, que amplia el mapa de propostes i permet que el públic descobrisca nous autors i formats en un circuit paral·lel.
Fora de les fronteres nacionals, PHotoESPAÑA s’alia amb l’Agència Estatal de Cooperació Exterior per a arribar a Asunción amb una exposició que ret homenatge a les pioneres de la generació del 25, subratllant el paper de les dones que van obrir camí en la fotografia i en la cultura visual llatinoamericana.
PHotoESPAÑA 2026 a Madrid: mapa d’exposicions recomanades
La programació de PHotoESPAÑA 2026 a Madrid s’articula entorn d’una secció oficial formada per més de quaranta exposicions, repartides entre prop de 50 espais i diverses seus convidades. La presència de figures clau com Richard Avedon, Robert Frank, Colita, Isabel Muñoz o Isabel Azkarate convertix a la capital en un gran recorregut fotogràfic durant els mesos de primavera i estiu, amb una clara predominança de la visió femenina.
Entre els museus i centres que acullen les principals mostres destaquen la Galeria de les Col·leccions Reals i els Jardins del Camp del Moro, el Museu del Romanticisme, el Museu Nacional d’Arts Decoratives i el Museu Arqueològic Nacional. L’itinerari s’amplia amb institucions culturals com el Teatre Fernán Gómez. Centre Cultural de la Vila, la Fundació Mapfre, el Teatre Fernán Gómez. Centre Cultural de la Vila, l’Espai Fundació Telefònica o l’Escorxador Centre de Creació Contemporània, entre altres seus repartides per la ciutat.
En el Teatre Fernán Gómez. Centre Cultural de la Vila, la Sala Picasso acollirà l’exposició LUX & UMBRA de Viviane Sassen, del 3 de juny al 26 de juliol. El Museu Nacional del Romanticisme mostrarà Endometrosis, de Laia Abril, del 5 de juny al 13 de setembre, una proposta que connecta amb les seues investigacions sobre el cos i la violència simbòlica.
La Galeria de les Col·leccions Reals presentarà Les pedres del cel, d’Isabel Muñoz, del 4 de juny al 6 de setembre, mentres que el Museu Nacional d’Arts Decoratives albergarà Tota la meua casa és un altar, de Gema Polanco, del 13 de juny al 25 d’octubre. El Museu Cerralbo exhibirà Disfuncionarias, de Tanit Plana, del 10 de juny al 25 d’octubre, i el Museu Lázaro Galdiano mostrarà Bunny, de Talia Chetrit, del 6 de juny al 30 d’agost.
El Museu Arqueològic Nacional acollirà On the Geography of the River, de Linarejos Moreno, i el Museu d’Art Contemporani presentarà la mostra Topografia d’un contrast. Una lectura de Madrid a través de la fotografia. La Sala Canal d’Isabel II organitzarà Nostalgía/Utopia, d’Ana Locking, del 14 de maig al 20 de juliol, mentres que l’Espai Cultural Serradora Belga reunirà Azkarate Vs Azkarate, d’Isabel Azkarate, del 14 de maig al 28 de juny.
En Escorxador Madrid, la Sala Nau 0 acollirà Ofertorio, de Greta Alfaro, del 4 de juny al 31 de juliol. CentroCentro presentarà El jardí revelat, de José Quintanilla, del 6 de maig al 28 de juny. El Cercle de Belles Arts oferirà diverses propostes: a la Sala Picasso se celebrarà l’exposició col·lectiva Tornar a imaginar, del 5 de juny al 27 de setembre; a la Sala Goya es podrà veure Refusal. Second fracture, de Rafael Milarch, en les mateixes dates, i a la Sala Minerva s’exhibirà Ruïna Montium, de Raphaëlle Peria.
Altres espais clau completen el mapa de PHotoESPAÑA 2026 a Madrid. El Centre Cultural Llibreria Blanquerna mostrarà Nosaltres no tenim per, nosaltres som, de Colita, de l’11 de juny al 30 d’agost, mentres que Casa d’Amèrica acollirà Everybody Loves to cha cha cha, de Bego Antón, del 10 de juny al 30 de setembre.
La Fundació Mapfre presentarà In the American West, de Richard Avedon, del 6 de juny al 30 d’agost, una de les sèries més emblemàtiques del fotògraf estatunidenc, que retrata a treballadors i habitants de l’oest dels Estats Units amb un estil frontal i directe. L’Espai Fundació Telefònica organitzarà Robert Frank i els americans, de Robert Frank, del 29 de maig a l’1 de novembre, que permetrà veure en la capital la sèrie completa de l’autor sobre els Estats Units.
El Col·legi Oficial d’Arquitectes de Madrid sumarà dos exposicions al recorregut: El que naix, de Matías Costa, del 28 d’abril a l’1 de novembre, i Columna, de Sonia Celma, del 8 de juny al 23 d’agost. L’Ateneu de Madrid acollirà Fotografia de guerra, d’Arturo Pérez Reverte, del 5 al 31 de maig, i l’Havana, de Luis Casadevall, del 2 al 14 de juny. El Centre d’Art Complutense tancarà la temporada amb la mostra Modes de veure, del 3 al 27 de setembre.
Colaboracion amb el fotoperiodisme i memòria dels incendis de 2025
PHotoESPAÑA 2026 reforça també el seu vincle amb el fotoperiodisme. En esta edició s’organitza una mostra digital centrada en els incendis forestals que van afectar sis comunitats espanyoles en 2025, considerat el pitjor any quant a focs de les últimes tres dècades, amb més de 300.000 hectàrees arrasades. La selecció d’imatges, realitzada a partir del treball de dotze professionals, busca posar en valor el paper de la fotografia de premsa per a documentar emergències climàtiques, les seues conseqüències sobre el territori i l’impacte humà i ambiental d’estos episodis.
Esta exposició se suma a l’experiència de l’any anterior, quan el festival va presentar una mostra digital sobre el temporal que va colpejar València a l’octubre de 2024, sota el títol DANA. Relat d’una tragèdia. La continuïtat d’esta línia de col·laboració subratlla la voluntat de PHotoESPAÑA d’integrar la mirada documental dins d’un festival en el qual conviuen la creació artística, la investigació visual i la reflexió crítica sobre la realitat contemporània.
