Durant la dana que va colpejar València el 29 d’octubre de 2024 només van actuar 19 bombers forestals dels 121 que estaven disponibles eixe dia, és a dir, un 15% de la plantilla. La resta, 102 efectius que representen el 85%, va ser enviat a les seues cases a les 19.30 hores, coincidint amb el final de l’horari ordinari.
Esta organització del dispositiu consta en un document intern elaborat pel servici de Bombers Forestals sobre les inundacions registrades aquell 29 d’octubre. L’objectiu de l’informe és recopilar de manera detallada com es va actuar en les primeres hores per a analitzar què va funcionar, quins recursos es van mobilitzar i quines carències es van detectar, amb la intenció de millorar la resposta en futures emergències similars. Este document s’ha remés al jutjat que investiga la gestió de la dana i servix com a base per a aclarir decisions operatives.
Les cinc unitats que sí que van treballar eixe dia van rescatar al voltant de 40 persones i van traslladar a zones més segures a més de 150. Estes intervencions es van concentrar en les primeres hores de l’emergència, quan l’aigua va negar carrers i zones habitades. L’informe subratlla que estes xifres van augmentar notablement en els dies posteriors, a mesura que es van poder valorar millor els danys i localitzar a més persones que necessitaven ajuda per a abandonar les seues vivendes o desplaçar-se amb seguretat.
Recursos limitats i falta de material
El document arreplega que, de les 26 unitats de Bombers Forestals de la província de València, només 6 estaven al complet el dia de la dana. Això implica que la majoria dels equips disposava de menys efectius dels previstos en la seua dotació estàndard, la qual cosa va reduir la seua capacitat d’intervenció simultània. A més, es detalla que la major part de les unitats no comptava amb el material específic necessari per a treballar en inundacions, com a equips adaptats al rescat en aigua, la qual cosa va condicionar el tipus d’actuacions que podien assumir amb seguretat.
L’informe també assenyala que la unitat helitransportada de Siete Aguas no va ser mobilitzada ni el dia 29 ni en les jornades següents immediates, els dies 30 i 31 d’octubre. En canvi, la unitat helitransportada d’Enguera va ser activada el dia 31, quan la situació ja portava dos dies evolucionant. Esta diferència en la mobilització de mitjans aeris reflectix que, en les primeres hores, la resposta es va recolzar sobretot en unitats terrestres i en revisions puntuals de punts crítics.
En conjunt, el document analitza les actuacions del servici de Bombers Forestals de la província de València durant les primeres 72 hores després de l’inici de les inundacions. Entre les intervencions descrites figuren dos revisions d’escales hidromètriques. La primera es va realitzar cap a les 12.30 hores del 29 d’octubre per a controlar el cabal del riu Sec de Carlet, on els efectius van romandre fins a les 16.00 hores, vigilant l’evolució del nivell de l’aigua per a detectar possibles desbordaments o increments bruscos.
La segona revisió es va dur a terme al voltant de les 12.50 hores en l’escala del barranc de Poio, en el terme de Chiva. Els bombers es van mantindre allí fins aproximadament les 14.40 hores, també centrats en l’observació del nivell de l’aigua i en la detecció de canvis que obligaren a adoptar noves mesures de protecció. Estes revisions d’escales formen part dels protocols habituals per a seguir de prop el comportament dels llits durant episodis de pluges intenses.
L’informe recorda que, a pesar que la dana continuava afectant el territori i que l’avaluació de danys es prolonga normalment més enllà de l’horari ordinari, a les 19.30 hores es va donar permís a la majoria dels efectius per a anar-se a casa. A més, detalla que l’endemà, ja sense les pluges més intenses però amb les conseqüències de les inundacions encara presents, 10 unitats terrestres i dos helitransportadas van continuar tota la jornada sense ser mobilitzades.
La cronologia de la resposta en les altres províncies també s’esmenta en el document. A Castelló, les primeres dos unitats es van mobilitzar la nit del 30 d’octubre, és a dir, un dia després de l’episodi principal a València. A Alacant, cinc unitats van ser activades el 31 d’octubre. Esta seqüència evidencia que el desplegament de recursos en la Comunitat Valenciana es va anar ampliant de manera gradual en les hores i dies posteriors, mentres s’acumulava informació sobre els danys i les necessitats d’intervenció en cada zona.
