El Palau de les Arts Reina Sofia estrenarà entre el 25 d’abril i el 9 de maig l’òpera Salome, el drama musical amb el qual Richard Strauss va revolucionar el gènere al començament del segle XX. El títol arriba en una producció de gran impacte visual firmada pel regista italià Damiano Michieletto per al Teatre alla Scala de Milà i amb la direcció musical de James Gaffigan al capdavant de la Orquestra de la Comunitat Valenciana.
El director artístic dels Arts, Jesús Iglesias Noriega, va presentar este nou muntatge com un dels títols més impactants de tot el repertori operístic, subratllant que l’obra ocupa un lloc central en la història recent del teatre valencià. Amb esta reposició, el coliseu celebra a més la temporada del seu vinté aniversari, recuperant la primera òpera de Strauss que va interpretar la seua orquestra titular i reforçant la línia de programació que combina grans clàssics amb lectures contemporànies.
El retorn de James Gaffigan als Arts afig un component simbòlic a estes funcions. El mestre estatunidenc va ser director musical de la institució i va firmar alguns dels capítols més aplaudits dels últims anys amb títols com Tristan und Isolde i L’holandés errant, de Richard Wagner. La seua volta es produïx ara amb un compositor que domina en profunditat després d’haver abordat recentment Salome en la Komische Oper de Berlín, on exercix com a director titular.
Obra d’enorme complexitat musical
Gaffigan ha destacat que la partitura de Salome va suposar la creació d’un llenguatge musical completament nou dins de l’òpera. Va recordar com, quan la va escoltar per primera vegada sent estudiant, la va percebre com una cosa procedent d’un altre món, una sensació que il·lustra el caràcter trencador de l’obra. Segons va explicar, es tracta d’una partitura d’enorme complexitat la interpretació de la qual exigix comprendre a fons el gest musical i saber distingir què és essencial dins d’una escriptura orquestral de gran densitat.
Esta exigència es trasllada tant a l’orquestra com a l’elenc vocal, que ha de sostindre una tensió dramàtica contínua. La combinació d’una orquestració poderosa, una harmonia avançada per a la seua època i un relat portat al límit convertix cada funció en un repte artístic que demanda precisió, resistència i una gran capacitat expressiva per part de tots els intèrprets implicats.
Lectura contemporània i psicològica del drama
La posada en escena és a càrrec de Damiano Michieletto, un dels directors d’escena més influents del panorama actual i molt valorat pel públic valencià gràcies a produccions anteriors en Els Arts com L’elisir d’amore, Il barbiere di Siviglia, Il viaggio a Reims o Don Giovanni. En esta ocasió, el regista planteja una lectura contemporània i profundament psicològica del drama, allunyant-se d’una visió merament decorativa per a centrar-se en els conflictes interns dels personatges.
La proposta presenta a Salomé com a resultat d’un entorn familiar tòxic que condiciona les seues decisions i acaba marcant el seu destí. Esta mirada posa el focus en la pressió, la manipulació i la violència que es generen dins del palau d’Herodes, ressaltant com l’ambient opressiu acaba per deformar la personalitat de la protagonista fins a conduir-la a un desenllaç extrem.
L’equip creatiu habitual de Michieletto completa esta producció concebuda originalment per a la Scala, amb escenografia de Paolo Fantin, vestuari de Carla Teti, il·luminació de Alessandro Carletti i coreografia de Thomas Wilhelm. La conjunció d’estos elements dona forma a un univers escènic recognoscible i coherent, on espai, llum i moviment es coordinen per a acompanyar la intensitat de la música i reforçar el caràcter pertorbador de la història.
La crítica internacional ha subratllat la potència visual del muntatge i la seua capacitat per a traduir la tensió musical en imatges de gran impacte. Un dels moments més comentats és la cèlebre Dansa dels set vels, concebuda ací des d’una perspectiva de violència i desassossec. En lloc d’apostar per una escena merament sensual, la proposta insistix en el costat fosc de l’episodi, mostrant la vulnerabilitat de Salomé i el clima de dominació que l’envolta.
Un elenc internacional per a un títol de referència
El repartiment reunix veus de gran projecció internacional en papers d’enorme dificultat. La soprano lituana Vida Miknevičiūtė debuta en l’òpera espanyola amb el rol protagonista de Salomé, considerat un dels més exigents del repertori per la intensitat vocal i dramàtica que requerix. L’artista ja va defendre este personatge en la mateixa producció en La Scala, on va aconseguir un rotund èxit davant un públic especialment exigent.
Habitual en escenaris de referència com Viena o Salzburg, Miknevičiūtė destaca per la força expressiva i la riquesa de matisos amb què construïx esta complexa antiheroïna, un personatge marcat per la contradicció entre la fragilitat i la violència, el desig i la destrucció. El paper demanda tant lirisme com potència en tota la tessitura, de manera que la soprano ha de mantindre un alt nivell d’intensitat durant pràcticament tota la funció.
Torna també als Arts el baríton estatunidenc Nicholas Brownlee, gran revelació de la passada temporada en L’holandés errant, que assumix el rol de Jochanaan. Brownlee s’ha consolidat com una de les veus wagnerianes més destacades de la seua generació, elogiat per la seua imponent projecció i el seu magnetisme escènic, qualitats que resulten especialment adequades per a encarnar a un personatge de forta presència moral i física.
Dos dècades després de la seua participació a Das Rheingold, el tenor britànic John Daszak torna a la Sala Principal per a interpretar a Herodes. Especialista en repertori contemporani i germànic, aporta una àmplia experiència en personatges de gran intensitat dramàtica, una cosa fonamental per a donar vida a un governant turmentat i contradictori com el que apareix en l’òpera de Strauss. Al costat d’ell, la mezzosoprano alemanya Michaela Schuster encarna a Herodías, un dels papers més emblemàtics de la seua carrera, en la qual serà la seua primera intervenció en el centre d’arts valencià.
L’elenc principal es completa amb Christopher Sokolowski com Narraboth i Lioba Braun com a Patge de Herodías. La resta del repartiment de Salome inclou a Jorge Rodríguez-Norton, Daniel Norman, Filipp Modestov, Mathias Frey i Horst Lamnek com els cinc jueus, Jiří Rajniš i Agshin Khudaverdiyev com els dos nazarenos, Tomeu Bibiloni i Alexander Milev com els dos soldats, a més d’Agustín Albornoz en el paper de Capadoci i Pablo Rubin-Jurat com a Esclau.
Les representacions de Salome tindran lloc a la Sala Principal del Palau de les Arts Reina Sofia els dies 25 i 29 d’abril i 3, 6 i 9 de maig. Les entrades estan disponibles en les taquilles del teatre, a través del telèfon d’atenció 96 197 59 00 i en la pàgina web oficial dels Arts, la qual cosa facilita la reserva anticipada per a un títol cridat a convertir-se en un de les fites de la temporada.
