Compromís per València planteja un canvi de model en la política municipal de vivenda per a accelerar la construcció de vivenda pública mitjançant sistemes industrialitzats, similars als que ja s’utilitzen en països com a Països Baixos, Dinamarca o Alemanya. Segons la formació, estes fórmules permeten alçar edificis en menys temps, abaratir costos i reduir l’impacte ambiental, la qual cosa encaixaria amb la necessitat urgent d’ampliar el parc públic de vivendes a la ciutat.
El grup municipal portarà este dimecres a la comissió d’Urbanisme una moció centrada en el sòl recuperat en el barri de Patraix, on està prevista la construcció de 644 vivendes públiques. Compromís defén que este desenrotllament ha de convertir-se en un punt d’inflexió en la política de vivenda de l’Ajuntament i en el primer gran laboratori per a aplicar estes tècniques constructives més ràpides i sostenibles.
La portaveu municipal de Compromís, Papi Robles, sosté que València necessita construcció ràpida per a alleujar la tensió del mercat i garantir el dret a viure a la ciutat. Al seu juí, els exemples europeus demostren que és possible disposar de vivendes de qualitat i amb criteris de sostenibilitat en qüestió de mesos i no d’anys, sempre que es planifique bé i s’utilitzen processos industrialitzats.
Compromís advertix que s’oposarà de manera rotunda si l’equip de govern de María José Catalá decidix recórrer de nou a la cessió de sòl públic a empreses privades perquè construïsquen i exploten les vivendes. Considera que eixa fórmula, utilitzada en els últims anys, ha suposat en la pràctica regalar patrimoni públic i no ha servit per a reforçar un parc de vivenda realment accessible.
En esta línia, Robles afirma que amb PP i Vox cal mantindre’s vigilants perquè, al seu entendre, no prioritzen l’interés general. Assenyala com a exemple el succeït a Alacant, on, segons denúncia, part de la vivenda pública hauria acabat en mans de persones vinculades al PP, la qual cosa per a Compromís il·lustra els riscos de confiar la gestió del sòl públic a operadors privats sense suficients garanties.
Models europeus de construccion rapida
La moció pren com a referència els sistemes constructius que ja funcionen en diversos països europeus, on la industrialització del procés constructiu permet alçar vivendes sostenibles i de qualitat a menor cost. Este tipus d’edificació genera menys residus, reduïx la petjada ambiental i acurta els temps d’obra, ja que bona part dels elements es fabrica de forma estandarditzada i es munta després en la parcel·la.
Robles insistix que no es pot continuar tractant la falta de vivenda com un problema a llarg termini, perquè s’ha convertit en una emergència actual. Des del seu punt de vista, prolongar els terminis de construcció deixa fora del mercat a moltes famílies que no poden assumir les pujades de preus, per la qual cosa considera imprescindible recórrer a ferramentes que ja han demostrat la seua eficàcia en altres llocs.
La proposta de Compromís inclou l’elaboració d’un calendari concret i vinculant per a la licitació i execució de les vivendes de Patraix, amb terminis clars i compromisos públics per part del govern municipal. L’objectiu és evitar que el projecte es retarde o quede bloquejat, alguna cosa que, segons la formació, ha ocorregut amb altres iniciatives que s’han anat dilatant en el temps fins a perdre part de la seua utilitat social.
A més, la moció planteja estudiar i aplicar estos sistemes constructius innovadors en futurs desenrotllaments del parc de vivenda pública de la ciutat. Per a això, Compromís proposa obrir un debat tècnic amb participació de tots els grups municipals, amb la finalitat de definir un model de construcció que combine rapidesa, eficiència econòmica i criteris ambientals, i que puga replicar-se en altres barris.
La formació subratlla que el gran repte és ampliar el parc públic amb rapidesa per a frenar l’escalada de preus i garantir l’accés a la vivenda, especialment per als qui tenen més dificultats per a entrar en el mercat lliure. Avisa que cada mes que passa sense construir noves promocions públiques és, al seu juí, una oportunitat perduda per a contindre els preus i oferir alternatives reals a la ciutadania, i alerta que València no pot permetre’s continuar demorant estes decisions.
