El exgerente del PSOE, Mariano Moreno, ha negat en el Tribunal Suprem que les xistorres, sols i encisams esmentats en converses entre el exasesor ministerial Koldo García i la seua exmuller es correspongueren amb diners en efectiu que isquera de la caixa del partit. Segons les perquisicions de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, eixos termes al·ludirien de forma codificada a bitllets de 500, 200 i 100 euros, però el testimoni ha defés que eixe efectiu no procedia dels comptes socialistes.
Moreno ha comparegut com a testimoni en el juí pels presumptes tripijocs en contractes de màscares durant la pandèmia, en el qual estan processats Koldo García, l’exministre de Transports i exsecretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, i l’empresari comisionista Víctor de Aldama. El procediment analitza si es va aprofitar la urgència sanitària per a manipular adjudicacions públiques i obtindre beneficis irregulars, així com el possible ús de diners en metàl·lic vinculat a eixa trama.
Control de l’efectiu en la caixa del partit
El exgerente ha explicat que, quan el partit necessitava efectiu, el reclamava al banc amb el qual treballava la formació i l’entitat el feia arribar mitjançant una empresa de seguretat. Ha recalcat que mai es van sol·licitar packs de bitllets de 500 ni de 200 euros, i que tampoc es demanaven específicament bitllets de 100, perquè l’objectiu era disposar d’efectiu per a xicotetes devolucions i no acumular grans quantitats en metàl·lic.
Ha insistit que la caixa del partit, que ha descrit com l’única que existix en l’organització, es nodria dels ingressos procedents d’un compte de funcionament sempre igual. D’este compte eixia els diners en metàl·lic que ell sol·licitava al banc per a alimentar la caixa i reintegrar els gastos que s’avançaven per viatges, menjars, transports o altres conceptes vinculats a l’activitat ordinària del partit.
Moreno ha detallat que el 99,4% dels gastos anticipats es retornaven per transferència bancària i només una xicoteta part es reintegrava en efectiu. Ha afegit que, durant la pandèmia, des de la direcció d’administració i finances es va impulsar una instrucció interna per a reduir encara més l’ús de metàl·lic, en considerar que els pagaments electrònics permetien un major control i traçabilitat de les operacions.
Eixa instrucció va quedar inicialment paralitzada pel confinament, però finalment es va aprovar a la fi de 2020, avançant-se a la reforma de la llei contra el frau fiscal que va limitar l’ús de l’efectiu. Amb la nova norma interna es va fixar un topall de 1.000 euros per als pagaments en metàl·lic, amb la finalitat de minimitzar riscos i reforçar la transparència comptable.
Gastos de Ábalos i paper de Koldo García
En la seua declaració, Moreno ha reconegut que, pel seu càrrec, José Luis Ábalos era el dirigent amb major activitat dins de l’Executiva socialista i, en conseqüència, el que més gastos de representació i d’organització generava. Ha explicat que, igual que altres secretaris d’àrea, com el responsable de Política Municipal, Ábalos s’autoritzava a si mateix els gastos vinculats a la seua Secretaria, un procediment que situava la responsabilitat última en cada direcció orgànica.
A preguntes de la defensa de Koldo García, el exgerente ha assenyalat que el exasesor va poder encarregar-se d’arreplegar els diners assignats a l’equip de la Secretaria d’Organització i gestionar-lo després entre els seus integrants. Eixe lliurament es formalitzava mitjançant un vaig rebre, amb el qual quedava constància de qui retirava l’efectiu i a quin departament s’assignava, la qual cosa permetia seguir el rastre intern d’eixos fons.
Moreno ha subratllat que tots els gastos que es reclamaven al partit havien d’estar recolzats per resguards o tiquets. Segons ha indicat, l’administració comprovava la naturalesa de cada pagament i verificava que l’import s’ajustava al concepte declarat, de manera que no s’admetien devolucions sense justificació documental.
L’equip d’administració revisava de forma detallada les liquidacions que rebia, sobretot quan superaven una determinada quantia, mentres que el propi gerent realitzava una ullada general per a detectar possibles anomalies. Quan sorgien dubtes, demanava aclariments addicionals, com va ocórrer amb un menjar a Vigo en plena campanya electoral, el cost de la qual ascendia a 700 euros. Després de verificar que corresponia a un total de 14 persones, Moreno va decidir donar el seu vistiplau en considerar que l’import era raonable per a eixe nombre de comensals.
