L’enquesta ministerial ESTUDES de 2025 sobre consum de drogues assenyala un descens
L’enquesta ministerial ESTUDES de 2025 sobre consum de drogues assenyala un descens generalitzat en l’ús de les principals substàncies entre estudiants de 14 a 18 anys en els últims 30 dies respecte a 2023. Estes dades contrasten amb el creixent alarmisme social sobre el consum de drogues en l’adolescència i amb la sensació estesa que cada vegada es comença abans.
L’informe, elaborat pel Ministeri de Sanitat, apunta a una caiguda especialment rellevant en el consum d’alcohol, amb una reducció de vint-i-tres punts en els últims anys. També descendix el consum diari de tabac, que baixa quasi huit punts, i l’ús de cànnabis, amb set punts menys en comparació amb 2014. En conjunt, l’enquesta dibuixa un escenari en el qual les xifres de consum juvenil milloren, encara que la percepció social continue sent molt pessimista.
Estos resultats s’han presentat en el vint-i-huité Congrés de la Societat Espanyola de Patologia Dual (SEPD), que reunix més de 2.000 especialistes en salut mental i addiccions. En este fòrum, els experts han posat el focus en què, malgrat la disminució estadística del consum de substàncies, persistix una forta preocupació pel risc d’addiccions entre els adolescents, alimentada en part per la manera en què es difonen determinades notícies i estudis.
Salut mental i biaix cap a les males notícies
El psiquiatre Miquel Roca, catedràtic de la Universitat de les Illes Balears, considera que l’auge de l’interés per la salut mental és un fenomen positiu perquè afavorix que es destinen més recursos i es busquen solucions abans. No obstant això, advertix que una cosa és parlar de salut mental i una altra molt distinta és que tot adquirisca una connotació negativa, generant un clima d’excés d’alarma.
Roca apunta al factor humà com una possible explicació d’este alarmisme, ja que, en la seua opinió, les persones tendixen a fixar-se en el negatiu i no en el positiu. Al seu juí, el negatiu troba més eco en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials, mentres que les bones notícies tenen més dificultats per a fer-se un buit. D’esta manera, els descensos en el consum de drogues poden quedar en segon pla enfront de titulars centrats en els riscos i els casos més greus.
El catedràtic també advertix sobre com s’estan arreplegant molts de les dades que alimenten eixa visió pessimista. Assenyala que nombrosos estudis i enquestes es realitzen exclusivament en línia i que esta metodologia podria estar distorsionant la realitat. Segons sosté, és molt possible que les dades recaptades a través d’estes ferramentes estiguen sobrevalorant tant el consum de substàncies com els estats emocionals i els problemes psicopatològics dels qui participen en elles.
Per a il·lustrar este possible biaix, Roca recorda un treball publicat fa uns anys en la revista Journal of Affective Disorders, en el qual ell mateix va participar. L’estudi es basava en dades d’estudiants de primer curs d’universitats d’Andalusia, Catalunya, illes Balears i País Basc i assenyalava que el 35,7% d’estos jóvens hauria presentat símptomes de trastorn mental al llarg de l’últim any. A més, quasi un 17% hauria mostrat símptomes compatibles amb un trastorn per abús de substàncies.
El psiquiatre subratlla que este tipus de xifres, si no es contextualitzen ni s’analitzen amb cautela, contribuïxen a la sensació que una gran part de la joventut presenta problemes greus de salut mental o consumix tot tipus de drogues, quan l’enquesta ESTUDES mostra una tendència a la baixa en els consums.
Segons Roca, els especialistes van un poc a contra corrent quan plantegen estes reflexions, però considera necessari obrir este debat per a no alçar més alarmes de les imprescindibles. Reclama revisar com s’analitzen les dades i quins biaixos de representativitat poden estar influint, amb l’objectiu que la imatge de la joventut no quede marcada per una percepció exageradament negativa que no es correspon completament amb les xifres més recents sobre consum de substàncies.
