Quatre de cada deu persones majors de 60 anys pot confondre la seua medicació quan els envasos són similars, segons una tesi de la Universitat d’Alacant que analitza com el disseny i el nom dels fàrmacs influïxen en la correcta identificació per part dels usuaris.
El treball detalla que el 16,5% dels participants en l’estudi reconeix haver comés almenys un error de presa a causa de la semblança visual dels medicaments. A més, un 12% addicional declara haver-se equivocat alguna vegada per la similitud en els noms, la qual cosa mostra que el problema no es limita a l’aspecte extern de l’envàs, sinó també a com es denominen els fàrmacs.
Els errors de medicació es descriuen com un problema rellevant de salut pública a nivell global, amb conseqüències clíniques i econòmiques significatives. Segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut, al voltant d’un terç d’estos errors està relacionat amb la similitud entre medicaments, ja siga per la seua presentació visual o per la seua denominació. Quan els tractaments són crònics i es prenen diversos fàrmacs alhora, el risc s’incrementa, especialment en persones majors que gestionen la seua medicació diàriament.
Tesi de la UA sobre seguretat en la medicació
La investigació, desenrotllada per la doctora de la Universitat d’Alacant Isabel Delgado i qualificada amb excel·lent cum laude, analitza de manera específica com els elements visuals i comunicatius de l’empaquetat, juntament amb el nom dels medicaments, influïxen en la identificació correcta per part dels usuaris.
Per a elaborar la tesi, l’autora va treballar amb una mostra de 284 persones de 60 anys o més que consumixen de manera habitual dos o més medicaments. Este perfil és freqüent en població major, que sol acumular tractaments per a diferents patologies i ha de diferenciar comprimits, dosis i horaris de presa.
Segons els resultats, el 40,5% dels participants afirma que li resulta difícil distingir entre els seus medicaments quan els envasos són similars. Esta dada confirma que, quan diversos fàrmacs compartixen colors, tipografies o dissenys semblants, augmenta la possibilitat de confusió en el dia a dia, fins i tot encara que el pacient conega bé el seu tractament.
A més, el 16,5% de les persones enquestades reconeix haver comés almenys un error de presa per la semblança visual de l’embalatge, i un 12% declara haver-se confós alguna vegada per la similitud en els noms dels medicaments. Errors d’este tipus poden implicar saltar-se dosi, duplicar-les o intercanviar fàrmacs, una cosa especialment delicada en tractaments per a malalties cròniques o amb medicaments de marge terapèutic estret.
A estes dades s’afigen els resultats de proves experimentals d’identificació, en les quals un 40% dels participants no va aconseguir identificar correctament el medicament objectiu quan este es presentava entre envasos visualment similars. En un entorn controlat ja es produïxen fallades, per la qual cosa en el context real d’una llar, amb rutines, presses o cansament, la probabilitat d’error pot ser encara major.
Un problema de seguretat i adherència
La investigació conclou que el disseny de l’embalatge farmacèutic no és només una qüestió estètica o comercial, sinó un factor que influïx directament en la seguretat del pacient i en l’adherència al tractament. Si un envàs porta a confusió, el pacient pot deixar de prendre el fàrmac adequat, interrompre la pauta o ingerir un medicament que no li correspon, la qual cosa afecta l’efectivitat del tractament i pot generar complicacions de salut.
En la tesi se subratlla que les persones no s’equivoquen perquè no presten suficient atenció, sinó perquè el propi disseny dels medicaments pot induir a error. S’assenyala que el problema no residix únicament en com es dissenya un envàs de manera individual, sinó en com es percep quan conviu amb uns altres molt similars, sobretot dins d’una mateixa línia corporativa. Per este motiu, es defén que la responsabilitat no ha de recaure en l’usuari, sinó en el sistema de comunicació que hi ha darrere de les marques i presentacions farmacèutiques.
Estrategies de brànding farmacèutic
L’estudi planteja la necessitat de desenrotllar estratègies de brànding farmacèutic que incorporen noves capes de seguretat visuals, verbals, multisensorials i tecnològiques. Estes capes addicionals tindrien com a objectiu facilitar la identificació correcta dels medicaments, diferenciar millor entre productes d’un mateix laboratori i reduir el risc de confusió entre envasos semblants.
La tesi, dirigida pel professor del Departament de Comunicació i Psicologia Social de la Universitat d’Alacant, Fernando Olivares, remarca que millorar la identificació dels medicaments no és només una qüestió del nom del fàrmac o del disseny dels envasos. Es tracta d’un repte que implica a tots els actors del sistema sanitari, des de la indústria farmacèutica i els organismes reguladors fins a les institucions públiques i el sector privat. Tots ells, segons es conclou en el treball, han de participar en el desenrotllament de solucions que prioritzen la seguretat del pacient per damunt d’altres criteris comercials o d’imatge de marca.
