El Kosner Baskonia es va imposar per 86-88 al València Basket en el Roig Arena en un dol trepidant i ple de vaivens
El Kosner Baskonia es va imposar per 86-88 al València Basket en el Roig Arena en un dol trepidant i ple de vaivens, marcat pel desgast físic i mental de la setmana europea del conjunt local. Malgrat un espectacular arreón final del València, l’equip vitorià va saber sobreviure a l’ambient, gestionar millor les forces i amarrar un triomf que li permet aconseguir als valencians en la classificació i compartir un triple empat amb el Barcelona.
Al València li va pesar l’esforç acumulat dels dos exigents partits d’Eurolliga disputats en pocs dies i també la càrrega mental de tindre ja en l’horitzó el quint i definitiu dol davant el Panathinaikos per un bitllet a la Final a Quatre. Eixa mescla de cansament físic i atenció dividida va fer que l’equip local alternara fases de gran intensitat amb altres de clara desconnexió. El Baskonia, més fresc i amb una rotació enfocada només en la Lliga Endesa, va aprofitar eixos alts i baixos per a imposar la seua solidesa en els moments clau.
El tècnic local Pedro Martínez va optar per dosificar al màxim als seus hòmens més castigats. Va deixar fora a Brancou Badio, va reservar molts minuts de descans per a Jean Montero i va apostar d’inici per jugadors amb menys protagonisme durant la temporada. El pla va eixir bé d’entrada, amb un València molt agressiu per dins i amb un ritme alt que buscava trencar prompte el partit.
El Baskonia va prendre el primer avantatge gràcies a dos triples que van obrir el marcador, però el joc interior valencià va reaccionar immediatament. Neal Sako va monopolitzar els huit primers punts del seu equip i, poc després, l’aportació ofensiva de Omari Moore va donar continuïtat al domini local. Eixa combinació va permetre al València encadenar un parcial de 12-0 que va obligar al tècnic baskonista Paolo Galbiati a demanar un temps mort per a frenar la sagnia.
Defensa zonal i reacció vitoriana
Galbiati va reajustar idees i va col·locar al seu equip al voltant de l’impacte de Omoruyi, que va liderar la resposta visitant. El Baskonia va respondre amb un parcial de 2-12 que va retornar la igualtat al marcador al final del primer quart, evidenciant que el partit anava a moure’s per ratxes i que cap dels dos conjunts estava disposat a caure sense resistència.
En l’arrancada del segon quart, el València va tornar a obrir bretxa. La intensa defensa d’Isaac Nogués va provocar pèrdues i tirs forçats del rival, mentres que Pradilla, molt encertat en atac, retornava als locals a una renda pròxima a la desena de punts (33-23 en el minut 13). En eixe tram, el conjunt taronja semblava trobar l’equilibri entre defensa dura i circulació de pilota, just el que necessitava per a desgastar encara més al Baskonia.
No obstant això, el tècnic visitant va respondre plantejant una defensa zonal que se li va ennuegar per complet al València. Els tirs que abans trobaven cércol van començar a escopir la pilota i, ni tan sols amb l’entrada de Jean Montero, l’equip va aconseguir recuperar la fluïdesa ofensiva. El base dominicà, que venia d’una exhibició en el OAKA, va acabar el xoc sense anotar, símptoma del desgast acumulat i de la bona faena defensiva baskonista sobre ell.
El Baskonia va arribar a perdre momentàniament a Luwawu-Cabarrot per un colp en el turmell, però fins i tot amb eixa baixa temporal va mantindre la intensitat arrere. A partir de la seua solidesa defensiva, els vitorians van anar llimant el desavantatge fins a igualar el partit abans del descans, gràcies a un triple de Simmons que va col·locar el 41-41 i va canviar per complet la inèrcia de la trobada.
L’inici de la segona part va portar una acció desafortunada que va condicionar encara més al València. En un mat d’Edwards, Braxton Key va rebre una colzada involuntària en el nas que li va provocar una forta hemorràgia. El jugador va haver de retirar-se al vestuari, deixant una rotació interior ja castigada encara més curta i afegint preocupació a la banqueta local.
Malgrat eixe contratemps, el guió no va variar en excés en el tercer quart. Les pèrdues de pilota del Baskonia van donar aire al València, que va aprofitar per a llançar una nova estirada en el marcador fins al 52-44. Semblava que el partit tornava a inclinar-se del costat taronja, però el retorn de Luwawu-Cabarrot, ja recuperat del turmell, es va convertir en un punt d’inflexió.
L’exterior francés va ser clau, aportant punts, físic i presència en els dos costats de la pista. Amb el seu impacte i la continuïtat defensiva del grup, el Baskonia va anar retallant el desavantatge i va acabar prenent el comandament. El València va acusar la falta d’espurna habitual, sense la inspiració d’un Montero desaparegut després del seu recital europeu, i ho va pagar amb un final de quart molt pobre. El tercer període es va tancar amb el màxim avantatge visitant fins a eixe moment (58-63), reflex de la superioritat vitoriana en eixa fase.
L’últim quart va arrancar com havia acabat l’anterior, amb el Baskonia marcant el ritme. La defensa visitant va continuar asfixiant al València, que es veia incapaç de trobar tirs còmodes, mentre que en atac l’equip basc jugava amb molta fluïdesa, encadenant bones decisions i aprofitant els seus avantatges. Per primera vegada en tot el xoc, els de Galbiati van superar els deu punts de diferència (62-75), obligant a Pedro Martínez a parar el partit per a evitar que es trencara definitivament.
El València va tirar llavors d’orgull i de la seua connexió amb la graderia. Reuvers i De Larrea van assumir responsabilitats i es van tirar l’equip a l’esquena. Tres triples consecutius sense fallada de l’interior estatunidenc i dos canastres de l’internacional espanyol van retornar la igualtat al marcador (80-80), culminant un parcial de 20-4 que va reactivar per complet al Roig Arena. Taylor va rematar la reacció retornant l’avantatge als locals, que tornaven a veure’s amb opcions reals de victòria després d’haver estat contra les cordes.
En eixe moment calent, el Baskonia va demostrar caràcter. Dos triples de Luwawu-Cabarrot i Diakite van tallar la ratxa local i van retornar l’aire a un equip que semblava tocat. El xoc va entrar en un cara o creu final en el qual qualsevol detall podia decidir. Amb empat a 86 i 36 segons per jugar, Forrest va anotar en una gran acció individual després d’una bona defensa del València, que havia aconseguit contindre la primera opció però no va poder evitar la canastra decisiva.
En la possessió definitiva, el València va apostar per una penetració de Moore, buscant una acció ràpida que donara temps a un possible rebot ofensiu o a una falta posterior. La pilota, no obstant això, no va voler entrar i el rebot va caure del costat baskonista, certificant una victòria d’enorme valor per al Kosner Baskonia, que sale reforçat d’una pista complicada i estreny encara més la lluita per les posicions de privilegi en la Lliga Endesa.
Marcadors i estadística
En el pla estadístic, el València Basket va acabar amb 86 punts repartits entre De Larrea (15), Nogués (2), Moore (12), Costello (6) i Sako (10) com a quintet inicial, a més de les aportacions de Montero, Key, Reuvers (15), Thompson (2), Pradilla (10), Avenc (4) i Taylor (10). Per part del Kosner Baskonia, els 88 punts van arribar amb Simmons (11), Forrest (15), Kurucs (5), Radzevicius i Edwards (3) com cinc d’eixida, i la important ajuda des de la banqueta de Diakite (14), Omoruyi (17), Luwawu-Cabarrot (19), Spagnolo (4), Frisch i Villar. El xoc, corresponent a la jornada 30 de la Lliga Endesa, va deixar clar que la diferència va estar en la gestió del cansament i en la capacitat vitoriana per a colpejar en els moments decisius.
