El projecte blindarà la sanitat pública i restringirà la gestió privada
El Consell de Ministres ha aprovat la llei de Gestió Pública i Integritat del Sistema Nacional de Salut, una norma que prioritza la gestió pública dels servicis sanitaris i restringix la gestió privada a supòsits estrictament excepcionals, que hauran d’estar motivats i demostrar que són sostenibles i eficients. Amb este pas, l’Executiu busca reforçar el caràcter universal, equitatiu i de qualitat de la sanitat i sotmetre a un major escrutini qualsevol col·laboració amb operadors privats.
Després de superar la seua segona tornada en el Consell, el projecte iniciarà ara la seua tramitació en el Parlament. En eixa fase es debatran i votaran les esmenes dels grups, però l’objectiu declarat del text és blindar la sanitat pública. El Govern remarca que qualsevol fórmula privada haurà de superar filtres més estrictes i sotmetre’s a avaluacions rigoroses abans de ser autoritzada.
La portaveu del Govern i ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha subratllat en roda de premsa que el propòsit central és blindar la sanitat pública exigint avaluacions estrictes per a qualsevol col·laboració privada i garantint la qualitat i l’equitat en tots els centres del Sistema Nacional de Salut. D’esta manera, l’Executiu pretén que la participació privada siga una excepció subjecta a condicions molt limitades, en lloc d’una via habitual de gestió.
Derogació de la llei 15/97 i gir cap a la gestion directa
La nova norma deroga la coneguda llei 15/97, que va facilitar l’entrada de grans grups sanitaris privats en la gestió de centres públics. A partir d’eixa llei es van desenrotllar models com els d’empreses que van assumir hospitals de titularitat pública, un esquema que es va estendre a diversos centres i va generar un fort debat sobre el seu impacte en la cohesió i el control del sistema. La polèmica recent entorn de la gestió d’alguns hospitals sota concessió ha reavivat el qüestionament d’estes fórmules i ha reforçat l’argument dels qui defenen un major pes de la gestió directa.
En l’exposició de motius, el projecte sosté que l’evidència científica apunta al fet que la gestió pública oferix major equitat en l’accés, millors resultats en salut i més control i transparència del gasto públic. A partir d’eixa base, la llei establix que la gestió indirecta dels servicis sanitaris només podrà utilitzar-se en circumstàncies excepcionals. Per a recórrer a ella, les administracions hauran de justificar que no és possible la prestació directa i provar que l’opció triada complix criteris de sostenibilitat i eficiència.
Per a garantir eixe compliment, el text dissenya diversos mecanismes de control. En primer lloc, s’imposa l’obligació de realitzar una avaluació prèvia abans d’adjudicar qualsevol model de gestió indirecta. Es crearan òrgans formats per persones expertes, professionals sanitaris i representants de la societat civil, que analitzaran les propostes i elaboraran un informe sobre si s’ajusten al que marca la llei. L’administració haurà de tindre en compte estes conclusions abans de prendre una decisió definitiva, la qual cosa introduïx una capa addicional de supervisió tècnica i social.
El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut serà l’encarregat d’acordar les directrius per a garantir criteris homogenis en l’elaboració d’estos informes. D’esta manera es busca evitar grans diferències entre comunitats autònomes i assegurar que els requisits per a aprovar o rebutjar una gestió privada siguen comparables en tot el territori, reduint la disparitat de criteris que s’havia donat en el passat.
El Ministeri de Sanitat ha vingut argumentant que la proliferació de models de gestió privada ha derivat en major fragmentació del sistema, menys transparència i una menor capacitat de control institucional. Segons estes valoracions, s’han detectat pitjors resultats en indicadors com les hospitalitzacions evitables i la mortalitat per infart o ictus, quan es comparen centres privats en règim de concessió amb hospitals públics de característiques similars. A més, el Govern vincula la privatització amb reduccions de plantilla que poden afectar directament la qualitat assistencial i a la sostenibilitat del sistema.
Entre les noves obligacions que introduïx la llei figura la necessitat de comptar amb un informe de l’Oficina Nacional d’Avaluació en els contractes de concessió. Eixa anàlisi haurà de verificar la sostenibilitat financera dels projectes i tractar d’evitar que previsions massa optimistes o poc realistes acaben perjudicant la prestació sanitària. D’esta manera es pretén reduir el risc de desequilibris econòmics que puguen repercutir en els servicis que rep la ciutadania.
El projecte incorpora també una preferència pel denominat sector social. En cas d’empat en licitacions, es donarà prioritat a entitats sense ànim de lucre, la qual cosa pretén afavorir models en els quals el benefici econòmic no siga l’objectiu principal. Amb això es busca orientar la col·laboració públic-privada cap a organitzacions amb una vocació més social i amb possibles incentius distints als de les grans corporacions.
En l’àmbit del bon govern, la llei obliga a publicar anualment indicadors de resultats en salut per a tots els centres, amb independència del seu model de gestió. Esta transparència pretén facilitar la comparació entre hospitals i àrees sanitàries, reforçar la rendició de comptes i permetre que la ciutadania i els professionals disposen de més informació sobre l’acompliment del sistema. En fer públics estes dades, l’Executiu espera que es detecten abans possibles problemes de qualitat o desigualtats.
L’Alta Inspecció del Ministeri de Sanitat tindrà un paper d’assessorament tècnic per a les administracions que desitgen recuperar servicis per a la gestió pública directa. Això implica que comunitats o ens locals que opten per revertir concessions o contractes podran secundar-se en el Ministeri per a planificar la transició, avaluar les seues implicacions i garantir que el canvi es realitza de manera ordenada.
A més, el Ministeri de Sanitat elaborarà en el termini d’un any un informe d’avaluació sobre les diferents experiències de gestió desenrotllades a Espanya des de 1997. Eixe document serà preparat per un grup de treball amb representants de les administracions públiques i persones expertes en avaluació de polítiques sanitàries, i comptarà també amb la participació d’organitzacions de pacients. L’anàlisi de quasi tres dècades de models de gestió servirà per a extraure conclusions sobre els seus efectes en la qualitat assistencial, l’equitat i l’ús dels recursos públics, i per a orientar futures decisions en esta matèria.
