La decisió de suspendre les classes va evitar una tragèdia molt major
L’alcalde d’Utiel, Ricardo Gabaldón, va defendre davant el jutjat que investiga la gestió de la dana que la decisió de suspendre les classes en tots els centres educatius del municipi va evitar una tragèdia molt major en un dels instituts locals, l’IES Albereda, situat al costat del riu Magre.
Gabaldón va relatar davant la jutgessa i les parts personades que la jornada va ser nefasta per al municipi, però va insistir que podia haver sigut encara pitjor. En la seua declaració va explicar que, si l’institut no s’haguera tancat, haurien mort molts estudiants i també nombrosos familiars que, en un episodi de pluges tan intens, haurien acudit a arreplegar-los. Al seu juí, en eixe escenari l’institut s’hauria convertit en un cementeri comarcal.
El contingut literal de la declaració, entregat a les parts personades, detalla que l’alcalde va lamentar la mort de sis persones a Utiel, totes d’edat avançada i algunes dependents, que van quedar atrapades a l’interior de les seues vivendes pel ràpid desbordament del riu Magre. Va subratllar que la velocitat amb la qual va pujar el nivell de l’aigua va sorprendre tant els servicis municipals com a la població, la qual cosa va reduir pràcticament a zero el marge de reacció per a organitzar avisos efectius.
Decisió de suspendre les classes
En la compareixença, l’alcalde va explicar que va ser interrogat especialment per la decisió de suspendre les classes, que va adoptar al voltant de les set del matí del 29 d’octubre de 2024. Segons va assenyalar, va prendre la mesura després de parlar amb els directors dels centres educatius i amb el personal de l’empresa d’autobusos encarregada del transport escolar. Va descriure que tenia eixa preocupació entre cella i cella i que la prioritat era evitar que centenars de menors es desplaçaren en plena emergència meteorològica.
Gabaldón va afirmar que aquell dia, en el qual van morir sis persones i es va produir una destrucció que va qualificar d’increïble, la decisió es va prendre quasi per instint, sota la idea que era millor previndre que curar, fins i tot sabent que podria rebre crítiques. Va insistir que ningú imaginava la magnitud real del que anava a ocórrer, però va considerar que la suspensió de les classes va ser determinant per a evitar més víctimes.
Durant la seua declaració, l’alcalde va remarcar de forma reiterada la falta de coordinació que, al seu juí, es va produir en la gestió de l’emergència, així com l’escassetat de recursos materials i humans per a atendre tots els rescats necessaris. Va assenyalar que va arribar un helicòpter que va qualificar com una benedicció i que es va activar la Unitat Militar d’Emergències, alguna cosa que va agrair, encara que va explicar que este cos no va poder accedir al municipi per les condicions del temporal.
Segons va exposar, si uns equips especialitzats i dotats de mitjans no van aconseguir entrar a Utiel, la capacitat d’actuació dels recursos locals era encara més limitada. Va descriure que, en molts moments, els efectius municipals a penes disposaven de les seues pròpies cames i mans per a traure a veïns atrapats, la qual cosa va evidenciar la desproporció entre la virulència de la riuada i els mitjans al seu abast.
L’alcalde va explicar també que aquell matí va decidir convocar el Centre de Coordinació Operativa Municipal (Cecopal) per a organitzar la resposta local a la inundació. No obstant això, va admetre que la realitat va superar per complet les previsions arreplegades en els plans d’emergència i les alertes disponibles. Va recordar que el pla d’inundacions contemplava avingudes d’aigua d’uns 80 centímetres, mentres que en alguns barris es van arribar a registrar més de tres metres d’altura, la qual cosa va multiplicar el risc i va dificultar qualsevol actuació.
En relació amb els avisos a la població, el fiscal li va preguntar si l’Ajuntament podia haver utilitzat sistemes de megafonia o un avís porta a porta per a alertar als veïns. L’alcalde va respondre que no va ser possible perquè tot va succeir en qüestió de minuts, sense marge per a desplegar un dispositiu d’informació casa per casa.
Gabaldón va afegir que fins i tot la pròpia policia local va patir directament les conseqüències de la riuada. Va relatar que un cotxe patrulla va ser arrossegat per l’aigua amb tot el material en el seu interior i amb els agents agarrats al vehicle, la qual cosa al seu juí demostra la rapidesa i intensitat de l’episodi. Va apuntar que, en eixes circumstàncies, era inviable organitzar un operatiu d’avisos porta a porta, ja que una sola persona no pot recórrer totes les vivendes i la prioritat es va centar en salvar vides.
Preguntat sobre quan va tindre coneixement de l’existència de persones mortes en el municipi, l’alcalde va indicar que va ser al voltant de les 20.30 hores, quan la Policia Local li va traslladar oficialment la informació. Per a llavors, la magnitud dels danys materials i personals ja donava una dimensió més clara de l’impacte de la dana sobre Utiel.
En la part final de la seua declaració, Gabaldón es va referir també a la intenció del llavors president de la Generalitat, Carlos Mazón, de desplaçar-se a Utiel durant eixa mateixa jornada. Va explicar que no va ser consultat sobre eixa visita i que es va assabentar d’eixos plans a través de la informació interna que manejaven altres responsables polítics. No obstant això, va centrar el seu testimoniatge en la resposta municipal, en la presa de decisions urgents com el tancament dels centres educatius i en la convicció que eixa mesura va evitar que el balanç de víctimes fora encara més tràgic.
