La vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha defés al Senat que la coordinació entre els diferents ministeris durant la dana va ser constant des del primer moment, però ha assenyalat de manera directa a la Generalitat Valenciana com a autoritat competent que va fallar a l’hora d’activar els mecanismes d’emergència.
La ministra ha comparegut davant la comissió d’investigació de la Cambra Alta sobre l’ocorregut el 29 d’octubre de 2024, una sessió centrada en analitzar el seu paper llavors com a secretària d’Estat d’Energia i el funcionament del dispositiu institucional durant la riuada. La seua intervenció s’ha orientat a subratllar que, des de l’Administració General de l’Estat, es va actuar de forma continuada i amb informació actualitzada, mentres que els errors es van concentrar en l’àmbit autonòmic.
Aagesen ha explicat que, en el moment en què es va desencadenar la riuada, es trobava en la seu de la Secretaria d’Estat d’Energia i que, des d’eixa posició, va tindre el que ha descrit com a informació constant de l’evolució de l’episodi. Amb este argument ha volgut remarcar que el seguiment de la situació es va mantindre actiu des de l’inici del fenomen meteorològic, la qual cosa, al seu juí, demostra que els canals interns de comunicació van funcionar amb normalitat.
Coordinació ministerial enfront de la fallada en les alertes
Davant les preguntes dels senadors, la ministra ha sigut interpel·lada sobre la situació de Teresa Ribera, llavors titular de Transició Ecològica, que es trobava a París durant la dana. Aagesen ha defés que l’absència física de Ribera no va suposar un buit de poder perquè, segons ha recalcat, el comandament del Ministeri i les competències dels ministres estan perfectament definides i garantixen l’operativitat fins i tot quan el màxim responsable es troba fora del país.
En este context, ha recordat que es va establir un comité eixa mateixa nit, presidit per Ribera, i ha insistit que l’operatiu va ser constant des del primer dia, amb informació contínua sobre el que estava ocorrent i amb coordinació entre els diferents ministeris implicats. D’esta manera, ha tractat de reforçar la idea que el nivell estatal va activar els seus recursos i protocols sense interrupcions, tant en el pla tècnic com en el polític.
Per a Aagesen, la part que va fallar és més que evident. Segons ha indicat, el Cecopi, el centre de coordinació operativa que dirigix les emergències a nivell autonòmic, es va convocar molt tard; el sistema És-Alert, la ferramenta d’enviament massiu de missatges d’alerta als telèfons mòbils, també va arribar massa tard i la població va quedar exposada a la riuada sense coneixement suficient de la gravetat de la situació. Al seu juí, eixe retard en la reacció institucional autonòmica explica que moltes persones no pogueren posar-se fora de perill a temps. Per això, ha conclòs que va fallar l’autoritat competent en matèria d’emergències, la Generalitat Valenciana.
La ministra ha insistit que el més important en episodis d’este tipus és previndre i alertar a la població perquè puga desplaçar-se a llocs més segurs abans que es produïsca el moment crític del fenomen meteorològic. En la seua opinió, eixa prevenció bàsica, lligada a una comunicació ràpida i clara dels riscos, no va funcionar el dia de la dana, la qual cosa va incrementar la vulnerabilitat de les persones afectades.
Aagesen ha defés també que existia informació suficient per a haver actuat amb major antelació. Ha assenyalat que els treballadors de l’Agència Estatal de Meteorologia, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i del servici de crides 112 disposaven de dades i avisos que permetien anticipar la magnitud de l’episodi, la qual cosa, en la seua interpretació, reforça la idea que el problema no va ser la falta de coneixement tècnic, sinó la forma en què es va gestionar i va traslladar eixa informació a la ciutadania.
Durant la sessió, el senador Francisco Márquez Sánchez, del Grup Popular, ha exigit explicacions a la ministra pel fet que els sistemes i infraestructures crítiques no foren resilients quan, segons ha recordat, era obligatori que ho foren. Ha citat una directiva de la Unió Europea que obliga a avaluar el risc d’infraestructures crítiques per efecte del canvi climàtic, suggerint que el Govern no hauria complit de manera adequada amb eixes obligacions.
Aagesen ha replicat que el senador estava donant a entendre que va ser culpa seua que les infraestructures no foren prou resilients per a aguantar una dana mai vista. Enfront d’eixa acusació, ha subratllat que, per a salvar vides, el millor pla passa per previndre i alertar a la població, posant el focus en la gestió de les emergències més que en la capacitat física de les infraestructures de suportar un episodi extrem.
El senador popular ha afegit, per part seua, que el canvi climàtic no explica la desídia, no paralitza obres ni influïx a l’hora de transposar directives europees. Ha advertit que no es pot confondre canvi climàtic amb desídia institucional, plantejant que darrere de les fallades detectades hi hauria decisions polítiques i administratives que no poden atribuir-se únicament a la intensitat del fenomen.
En el debat, Márquez ha suggerit a més que la falta de resiliència de les infraestructures i l’absència de subministrament elèctric van poder estar relacionades amb el retard en l’enviament de les alertes. La ministra ha rebutjat amb rotunditat este plantejament i ha qualificat l’afirmació de nou faula, en considerar que s’intenta justificar el retard en funció de problemes tècnics que, segons ella, no van ser determinants.
Aagesen ha assegurat que li resulta incomprensible que s’atribuïsca el retard del Es-Alert a la falta d’electricitat i ha recalcat que el que ha quedat demostrat, a la seua entendre, és que el que va arribar tard va ser l’alerta de les autoritats competents, en referència de nou a la Generalitat Valenciana. Amb això ha reforçat la seua tesi principal: la gestió autonòmica de l’emergència va ser la baula feble del conjunt del dispositiu.
En la seua intervenció final, la ministra ha assenyalat que, en una situació com la viscuda durant la dana, no existix infraestructura que, per si sola, puga aguantar un esdeveniment meteorològic extrem d’eixa magnitud. Ha descrit esta afirmació com una opinió científica i tècnica, amb la qual pretén remarcar que, més enllà de les obres físiques, l’element decisiu per a minimitzar els danys i evitar víctimes és la capacitat d’anticipar el risc i organitzar la resposta institucional amb rapidesa i claredat.
