L’històric i renovat OAKA, rebatejat com Telekom Center d’Atenes, coronarà el diumenge al nou campió de l’Eurolliga més llarga disputada fins a la data.
Olympiacos i Fenerbahce obriran el divendres la Final a Quatre en la primera semifinal (17.00 CET), mentres que València Basket i Reial Madrid es mesuraran en la segona (20.00 CET) per a completar el cartell d’una final que tanca una autèntica marató de partits.
Siga el que siga el guanyador d’esta vint-i-sisena edició sota l’actual format, l’haurà fet després de superar la barrera dels 42 partits oficials. La xifra evoca simbòlicament els quilòmetres atribuïts a Filípides en l’Antiga Grècia, quan va córrer fins a Atenes per a anunciar la victòria sobre els perses. Eixa comparació reforça la idea d’una temporada exigent, en la qual la regularitat i la resistència han sigut tan decisives com el talent.
L’Eurolliga més llarga
L’ampliació de la màxima competició del bàsquet europeu es va decidir el passat estiu, amb l’objectiu principal d’augmentar els ingressos comercials i consolidar el projecte enfront d’altres models. L’entrada de nous actors econòmics, amb exemples com l’arribada de Dubai a l’ecosistema, i l’amenaça que un possible desembarcament de la NBA a Europa seduïra a clubs potents com el València Basket, van espentar als dirigents a elevar el nombre de participants fins als vint equips, el topall actual.
Malgrat l’augment de participants, l’organització va mantindre el format de grup únic en la fase regular. Això ha obligat cada club a afrontar un calendari més dens, amb 38 jornades abans dels encreuaments, i ha incrementat tant l’exposició mediàtica com el desgast físic. En paral·lel, les converses amb l’NBA i la FIBA no han registrat grans avanços, de manera que persistix el temor a una nova guerra institucional en el bàsquet europeu. En este context, l’Eurolliga busca que la Final a Quatre d’Atenes reforce la seua imatge de competició dominant i autoritat de facto en el continent.
Olympiacos arriba com a líder de la fase regular després d’imposar-se en una llarga liguilla de 38 jornades. Per darrere van concloure el sorprenent València Basket, gran revelació del curs, el Reial Madrid i el Fenerbahce, dos projectes que han anat creixent al llarg de l’any i que han mantingut una línia molt sòlida en resultats. Els encreuaments de quarts de final van respectar eixe guió i no van alterar la llista de candidats per a Atenes, la qual cosa confirma la jerarquia mostrada per estos quatre clubs durant tot el curs.
En el cas del conjunt taronja, la ruta ha sigut encara més exigent, ja que la seua vibrant eliminatòria enfront del Panathinaikos es va resoldre en el quint i definitiu partit. Eixa sèrie va elevar a 43 el nombre de trobades disputades pel València Basket en la competició. L’experiència, plena de bon bàsquet, tensió i episodis polèmics, pot haver adobat a un equip que afronta a Atenes la seua primera presència en una Final a Quatre i que haurà de compensar la falta d’experiència amb intensitat i cohesió.
Enfront de la novetat del València, els altres tres aspirants arriben amb un ampli historial en estes cites decisives. Fenerbahce defén el títol conquistat en 2025 i va prendre llavors el relleu del Olympiacos, campió en 2024, que al seu torn havia succeït al Reial Madrid, guanyador en 2023. Eixa seqüència recent reflectix la rotació del tron europeu entre tres potències habituals de la lluita pel títol, totes elles acostumades a moure’s sota pressió en escenaris de màxima exigència.
Des de l’escissió de l’Eurolliga respecte a la FIBA l’any 2000, quan els clubs van passar a organitzar directament el torneig primer a través d’associacions europees i després de manera més directa, el Reial Madrid ha alçat el trofeu en tres ocasions. Olympiacos i Fenerbahce ho han aconseguit dos vegades cada un en este període. Eixe repartiment de títols subratlla el pes històric d’estos projectes en el bàsquet europeu modern i afig un component de prestigi a l’edició que es decidix a Atenes.
Per pressupost de plantilla i autoritat mostrada en la fase regular, Olympiacos es presenta com a principal favorit. El club del Pireo compta amb una nòmina profunda d’estreles i, entre elles, destaca Sahsa Vezenkov, triat millor jugador de la competició en la fase regular. La seua presència, unida a la fortalesa col·lectiva mostrada al llarg del curs, reforça la sensació que l’equip grec part un esglaó per damunt dels seus rivals, almenys sobre el paper.
El segon projecte més potent en termes salarials és el Reial Madrid, que afronta la cita amb dos absències sensibles en el seu joc interior: Walter Tavares i el seu substitut natural, Alex Lens. Malgrat estes baixes, el bloc blanc manté un planter experimentat i acostumat a competir per títols, factor que pot equilibrar el desavantatge físic en determinats aparellaments. Fenerbahce se situa molt prop dels madrilenys en inversió, amb un grup igualment consolidat i l’impuls afegit de defendre la corona aconseguida la temporada passada.
Més allunyat en pressupostos apareix el València Basket, el vestuari del qual no compta amb experiència prèvia en una Final a Quatre. Eixe hàndicap queda parcialment compensat per la inèrcia positiva de la seua campanya i per l’impacte de jugadors com el dominicà Jean Montero, nomenat MVP dels quarts de final. El seu lideratge esportiu i la frescor d’un grup que arriba sense massa pressió poden convertir al conjunt valencià en el gran agitador del cap de setmana.
El pes de l’ambient a l’OAKA
El OAKA no comptarà esta vegada amb el seu amfitrió natural, el Panathinaikos, però sí que presentarà una clara majoria grega en les graderies. S’espera que els aficionats del veí del Pireo, rival històric del conjunt atenés, ocupen més de la mitat dels quasi vint mil seients del renovat pavelló. L’ambient promet ser eixordador i pot oferir a Olympiacos un impuls extra en una cita en la qual cada detall pesa.
Per darrere en nombre de seguidors se situaran els seguidors del Fenerbahce, mentres que els del València Basket i el Reial Madrid completaran un repartiment de forces que traslladarà a les tribunes la diversitat del bàsquet europeu. Tots ells acudiran a Atenes amb la intenció de veure al seu equip culminar una marató de partits i alçar l’Eurolliga més extensa de la història, amb la simbòlica corona de llorer com a premi a l’esforç sostingut durant tota la temporada.
