La Guàrdia Civil ha detingut a quinze persones acusades d’integrar una organització criminal especialitzada en estafes bancàries per telèfon, amb un perjuí econòmic pròxim als 400.000 euros. Els arrestats, huit hòmens i set dones d’entre 19 i 55 anys, presumptament es van fer amb els diners d’empreses, associacions i particulars fent-se passar per personal de seguretat de diferents entitats financeres.
La investigació va arrancar després de la denúncia d’un club esportiu de Sant Joan d’Alacant, a la província d’Alacant, que va patir una estafa superior als 53.000 euros. A partir d’este cas, els agents van anar encadenant indicis i van detectar que no es tractava d’un fet aïllat, sinó d’un patró que es repetia en diferents punts del país.
Estafa per vishing i estructura organitzada
Els investigadors van identificar que l’organització utilitzava la tècnica coneguda com vishing, basada en la suplantació telefònica de bancs. Els autors cridaven a les víctimes simulant ser responsables de seguretat bancària i generaven una situació d’urgència, normalment vinculada a moviments sospitosos o intents d’accés indegut als seus comptes. Aprofitant eixa alarma, aconseguien que els afectats facilitaren codis de verificació, claus o autoritzacions per a operacions que, en realitat, anaven dirigides a buidar els seus comptes.
Segons les perquisicions, la xarxa operava mitjançant una estructura altament especialitzada i distribuïda en diferents cèl·lules. Esta organització en grups els permetia repartir les funcions i dificultar la identificació de tots els seus membres. Mentres uns s’encarregaven de les crides i de l’engany directe a les víctimes, uns altres gestionaven la recepció dels diners i la seua ràpida dispersió a través de diferents comptes bancaris.
Els diners obtinguts es transferia de manera immediata a comptes controlats per l’organització, moltes d’elles obertes a nom de tercers captats expressament per a actuar com a intermediaris. Estes persones, conegudes com a mules, prestaven els seus comptes per a rebre els diners procedents de les estafes i, una vegada ingressat, el reexpedien o l’extreien en efectiu seguint les instruccions dels responsables de l’entramat.
Les perquisicions van permetre comprovar que una part del botí es convertia posteriorment en criptomonedes, que eren enviades a plataformes financeres internacionals. Este pas afegia una capa addicional d’opacitat i buscava dificultar el rastreig dels diners, en aprofitar la rapidesa de les transaccions i la menor traçabilitat d’alguns servicis d’intercanvi d’actius digitals.
En total, a esta estructura criminal se li atribuïxen almenys 26 delictes d’estafa comesos en diferents províncies: Alacant, Balears, Barcelona, Castelló, Granada, Jaén, Madrid, Màlaga, Múrcia, Tarragona i València. Les víctimes inclouen tant empreses i associacions com a particulars, la qual cosa mostra que els autors adaptaven el seu discurs a cada perfil per a resultar més convincents.
Un paper clau per fragmentar els moviments
Durant l’operació, els agents van identificar a més a altres quinze persones que actuaven com a mules bancàries al servici del grup principal. El seu paper era clau per a fragmentar els moviments de diners en múltiples comptes i tractar de donar aparença de normalitat a les transferències, dificultant el treball dels investigadors i els controls interns de les entitats financeres.
Col·laboració amb bancs per bloquejar fons
La coordinació amb els bancs afectats ha resultat determinant per a seguir el rastre dels fons i frenar part del mal econòmic. Gràcies a esta col·laboració s’han pogut bloquejar i recuperar judicialment 20.000 euros corresponents a una de les estafes investigades, evitant que la totalitat dels diners desapareguera en la xarxa de comptes i criptomonedes utilitzada per l’organització.
Als quinze detinguts se’ls imputen delictes d’estafa continuada, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal. Les diligències han sigut remeses a la Secció d’Instrucció del Tribunal d’Instància d’Alacant, que es farà càrrec de la causa i valorarà les responsabilitats penals de cada un dels implicats en funció del seu grau de participació en les estafes.
