El València va sotmetre al Barcelona durant la primera part de l’últim partit de lliga a Mestalla, amb un setge constant sobre l’àrea rival que no va trobar recompensa en el marcador i va deixar el dol en un 0-0 frustrant per als locals.
L’equip valencianista va eixir al camp amb l’obligació de guanyar per a mantindre opcions de classificar-se a la Lliga Conferència, condicionat a més pel que feren Getafe i Rayo Vallecano. Eixa necessitat es va traduir en una pressió alta, en ritme intens amb i sense pilota i en una acumulació de jugadors prop de l’àrea culer, que durant molts minuts a penes va aconseguir travessar la línia del centre del camp amb claredat.
Oportunitats clares sense gol
Durant eixe tram de domini, el València va encadenar arribades i trets que van fer créixer la sensació que el gol era qüestió de temps. Hugo Duro, molt actiu prop del punt de penal, va disposar d’una de les ocasions més clares però no va encertar a definir. Filip Ugrinic va trobar espais des de segona línia, arribant amb facilitat a la frontal, mentres que Javi Guerra va provar fortuna amb arribades des de darrere i rematades que van marxar desviats per poc.
Cada acció ofensiva reforçava la idea d’un València superior, però la falta de precisió en l’últim passe i l’absència d’encert en la definició van impedir que el marcador es moguera. L’equip local va acumular centres laterals, pilotes dividides i segones jugades, però sempre es va topar amb la saga blaugrana o amb intervencions que van avortar la rematada final.
El Barcelona, que durant bona part de la primera mitat es va veure replegat i sense continuïtat en el seu joc, a penes es va acostar a la porteria de Stole Dimitrievski. No obstant això, en les poques ocasions en les quals va aconseguir eixir amb perill, va generar sensació d’amenaça immediata. La millor oportunitat per als de Hansi Flic va arribar just abans del descans, en una acció a pilota parada.
En eixe llance, després d’un córner botat des de la dreta, Robert Lewandowski va connectar una rematada que es va estavellar en el pal, va silenciar per un instant a Mestalla i va recordar al València que, malgrat el seu domini, l’empat continuava sent un resultat fràgil. Eixe esglai va subratllar el contrast entre la continuïtat ofensiva local i l’eficàcia quasi instantània que el Barça va fregar en una sola jugada.
El 0-0 al descans va reflectir un xoc en el qual el València va posar la iniciativa, les ocasions i el desgast, mentres el Barcelona es va recolzar en la seua solidesa defensiva i en guspires aïllades per a sostindre el resultat. Per al conjunt valencianista, la falta de gol va complicar les seues aspiracions europees, deixant la seua presència en la Lliga Conferència pendent de resultats aliens i d’una segona part en la qual estava obligat a mantindre el ritme sense marge per a l’error.
