Diana Morant, ministra de Ciència i Universitats i secretària general del PSPV-PSOE, defén que és necessari tornar a unir la majoria social que ha recolzat el projecte polític de Pedro Sánchez. Al seu juí, eixe suport ampli en la societat continua existint, però requerix ser cuidat, explicat i cohesionat de nou després de les últimes tensions polítiques.
La dirigent socialista insistix que, enfront d’eixa majoria que sosté el projecte de progrés de l’actual Executiu, la dreta no presenta una proposta política definida que puga reunir un suport equivalent. Morant contraposa així dos escenaris: d’una banda, un Govern que reivindica resultats econòmics i socials; per un altre, una oposició que, segons sosté, manca d’un pla de país clar.
Defensa del projecte de Sánchez davant una possible moció de censura
Preguntada per la possibilitat d’una moció de censura contra Pedro Sánchez, Morant subratlla que el Govern compta amb una majoria parlamentària que recolza el seu full de ruta. Recorda que este projecte defén polítiques de progrés que, segons la seua valoració, permeten que l’economia espanyola cresca per damunt de la mitjana, generen ocupació i avancen en la regularització de persones estrangeres. Amb estos arguments, presenta a l’Executiu com un Govern que combina estabilitat parlamentària amb resultats concrets.
Morant reivindica que este conjunt de suports en les Corts reflectix també una majoria social més àmplia, formada pels qui compartixen l’orientació de les polítiques del Govern. D’ací la seua insistència en la idea de tornar a unir i reforçar eixa majoria social, assumint que el desgast polític, els desacords puntuals i els moments d’incertesa poden debilitar la percepció d’unitat, fins i tot quan persistix un suport suficient per a sostindre a l’Executiu.
En contrast, la ministra sosté que a l’altre costat no existix un projecte alternatiu amb capacitat de reunir una majoria social. Assenyala directament al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i planteja que, si realment aspira a formar Govern, abans hauria de presentar un projecte de país detallat i reconoscible. Segons Morant, el problema de fons no és només l’aritmètica parlamentària, sinó l’absència d’una proposta que connecte de manera àmplia amb la ciutadania.
Morant critica que l’estratègia del PP haja consistit fins ara a pactar amb l’extrema dreta i a girar cap a posicions cada vegada més radicalitzades. Al seu entendre, esta línia política limita la capacitat del principal partit de l’oposició per a atraure suports majoritaris en el Congrés i, per extensió, en la societat. D’esta manera, presenta a la dreta com un bloc que suma socis parlamentaris, però que no aconseguix articular una majoria social alternativa.
Quant a la relació amb els socis parlamentaris del Govern, Morant admet que en determinades ocasions es produïxen pèrdues i tensions. Reconeix que eixos moments obliguen l’Executiu a oferir noves explicacions, reforçar la comunicació i refer complicitats per a mantindre cohesionada la majoria que el sustenta. Este reconeixement implícit de dificultats no implica, segons el seu discurs, una pèrdua de la majoria, sinó la necessitat de treballar-la de manera constant.
insistix que l’objectiu del Govern passa per recompondre i enfortir eixa majoria social i parlamentària a partir del diàleg amb els seus socis i del balanç de les polítiques aplicades. Al mateix temps, subratlla que, malgrat els desacords, a Espanya no existix en este moment una alternativa de Govern capaç d’aglutinar més suports que l’actual Executiu de Sánchez. Des d’esta perspectiva, reivindica la continuïtat del projecte socialista com l’opció que continua comptant amb un suport més ampli tant en les institucions com al carrer.
