El València encadenarà set temporades consecutives sense classificar-se per a competicions europees: la pitjor ratxa de la seua història recent i un nou mínim en el balanç esportiu
El València encadenarà set temporades consecutives sense classificar-se per a competicions europees, la pitjor ratxa de la seua història recent i un nou mínim en el balanç esportiu del club. Aquest període suposa, a més, que nou de les dotze campanyes sota el mandat de Peter Lim com a màxim accionista s’hauran tancat sense presència en tornejos continentals, un gir radical respecte a l’etapa anterior, en la qual l’equip es va classificar per a Europa en setze de les dèsset temporades prèvies.
A l’absència continuada de bitllets europeus se suma una dada que reflectix la magnitud del sot: el club està immers en la seua major ratxa de dies seguits sense disputar un partit en competicions continentals. En l’actualitat acumula ja més de 2.200 dies sense jugar a Europa i, si no hi ha canvis, durant el pròxim estiu superarà els 2.373 dies que el València va estar allunyat de l’aparador europeu entre 1983 i 1989. Aquesta comparació il·lustra fins a quin punt la situació actual ha igualat i fins i tot superarà els períodes més grisos que recorda l’afició.
L’última trobada europea del València es remunta al 10 de març de 2020, en la volta dels octaus de final de la Lliga de Campions 2019-20. Des de llavors, l’equip ha passat de barallar per classificar-se per a la màxima competició continental a centrar bona part dels seus esforços a assegurar la permanència en LaLiga. Eixa lluita per mantindre’s en l’elit ha anat desplaçant com a objectiu prioritari la presència en tornejos europeus, la qual cosa ha acabat consolidant aquesta prolongada absència.
Comparació amb altres males ratxes
En estos moments, el València ja viu la seua segona major ratxa sense jugar a Europa si es té en compte únicament el nombre de dies, per damunt dels 2.135 que va estar fora dels tornejos continentals entre 1972 i 1978. No obstant això, el fet de no aconseguir la classificació per sèptima temporada consecutiva convertirà el cicle actual en el període més llarg sense participar en competicions europees si es mesura per cursos complets.
Durant este tram, el club ha arribat fins i tot a desaparéixer del rànquing UEFA, un llistat en el qual s’ordenen als equips segons els seus resultats recents a Europa. Quedar fora d’eixa classificació és una conseqüència directa de tants anys sense sumar punts en tornejos continentals i reflectix la pèrdua de pes del València en el panorama internacional.
Tot això contrasta amb la tradició europea del club de Mestalla. El València forma part del reduït grup de catorze entitats que compten amb almenys set títols continentals en les seues vitrines. Al llarg de la seua història ha conquistat dos Copes de Fires, una Recopa, una Copa de la UEFA, dos Supercopas d’Europa i una Copa Intertoto, a més d’haver disputat dos finals de la Lliga de Campions. Eixe palmarés explica per què l’actual absència prolongada d’Europa es percep com una anomalia en un club acostumat a competir amb regularitat en el màxim nivell internacional.
