La Germanor de València ha tancat aquesta nit, després de més de deu hores ininterrompudes, les presentacions de les 127 germanors filials davant la Germanor Matriu de Almonte en el llogaret de La Rosada. Amb esta última salutació formal, els rocieros tornen a les seues cases de germanor per a viure les hores prèvies a la jornada gran del diumenge, quan la imatge de la Verge serà portada en processó pels carrers del llogaret.
La presentació és un ritu que marca l’inici oficial de la romeria en el llogaret almonteña. En este acte, la Germanor Matriu, com a amfitriona i custodi de la devoció, dona la benvinguda una a una a totes les filials que han peregrinat fins a la Rosada. Cada germanor s’acosta amb el seu festeig, els seus caballistas, carros i pelegrins a peu, en un moment carregat de simbolisme que confirma la seua presència en la romeria d’eixe any.
Este protocol es desenrotlla al llarg de dos dies a causa de l’elevat nombre de germanors participants, 127 en total, la qual cosa obliga a escalonar els horaris i a seguir un orde estricte. L’escena es concentra a les portes del santuari de la Verge de la Rosada, on s’instal·la el punt de salutació oficial. Enguany, l’acte s’ha viscut de nou sota una intensa calor, que no ha impedit que els rocieros complisquen amb una tradició considerada imprescindible dins de la romeria.
Orde de pas i germanors històriques
Totes les germanors desfilen davant la Junta de Govern de la Germanor Matriu portant la seua Simpecado, l’estendard que les identifica i concentra la devoció de cada corporació. En la jornada del dissabte, l’orde ha començat per la germanor filial més antiga, Villamanrique de la Comtessa, que tradicionalment encapçala esta salutació. Darrere han anat passant altres corporacions històriques com a Piles, La Palma del Condado, Moguer, Sanlúcar de Barrameda, Triana, Umbrete, Coria del Río, Huelva, Sant Joan del Port o Rociana del Comtat, fins a completar una llarga llista de pobles i ciutats vinculats a esta devoció mariana.
La desfilada ha continuat al llarg del dia davant l’ermita, encadenant presentacions i mantenint en tot moment el protocol establit. Així s’ha arribat a les últimes germanors a passar, entre elles San Juan de Aznalfarache, Fuengirola, Ceuta, Osuna, Santiponce i, finalment, València, que ha tancat oficialment l’acte. El tancament per part d’esta corporació marca la fi d’un recorregut que resumix l’extensió geogràfica i la varietat dels orígens dels rocieros.
L’organització disposa d’uns horaris perfectament fixats per a evitar retards en una jornada tan intensa. De fet, 14 germanors encara no es troben físicament en el llogaret quan comencen les presentacions i arriben directament a l’ermita just quan els correspon el seu torn. És el cas de Villamanrique de la Comtessa, Sanlúcar la Mayor, Triana, Els Caps de Sant Joan, Sevilla Sud, Sevilla El Salvador, Jerez de la Frontera, Villanueva del Ariscal, Osuna, Espartinas, Écija, Puente Genil, Llits i Els Palaus i Villafranca. Esta dinàmica permet que la romeria seguisca el seu curs en els camins mentres en l’ermita es desenrotlla el ritu de benvinguda.
Un dels moments més cridaners de la jornada és la presentació de la Germanor de Huelva, que destaca per la magnitud del seu festeig. Més de 10.000 persones l’acompanyen en el camí rociero, i moltes d’elles passen per davant de l’ermita en el moment de la seua salutació davant la Verge de la Rosada, entre vives i al crit repetit de ‘Huelva, Huelva, Huelva’. La imatge d’esta multitud avançant fins al santuari s’ha convertit en un dels símbols de la romeria moderna.
Concloses les presentacions, les germanors es retiren a les seues cases en el llogaret per a ultimar preparatius i viure les hores més intenses de l’espera. Els rocieros es preparen per a la matinada rociera i per a assistir a la Missa de Romers, que reunix milers de fidels i marca el pas definitiu cap als moments centrals de la festa. A partir d’ací, tota l’atenció es concentra en l’esperat salt de la reixa i en l’eixida de la Verge de la Rosada en processó, quan la imatge recorre els carrers del llogaret entre una multitud que espera durant tota la nit per a acompanyar-la.
