L’alcaldessa de València, María José Catalá, i la secretària general de Protecció Civil i Emergències, Virginia Barcones, compareixeran davant la comissió d’investigació de la dana en el Congrés dels Diputats el pròxim 15 de juny per a respondre a les preguntes dels grups sobre la riuada del 29 d’octubre de 2024, un dels episodis més greus vinculats a este fenomen.
La decisió ha sigut adoptada per la taula de la comissió investigadora, l’òrgan intern encarregat de fixar el pla de treball i el calendari de compareixences. En una reunió celebrada a porta tancada, els seus membres han acordat l’orde i els horaris de les pròximes sessions, amb l’objectiu d’avançar en l’esclariment de la gestió política i tècnica durant l’emergència.
Segons fonts parlamentàries, María José Catalá serà interrogada pels diputats a partir de les 11.00 hores. En eixe torn matinal, els diferents partits podran abordar amb l’alcaldessa qüestiones sobre la preparació prèvia davant el risc de pluges intenses, la coordinació amb altres administracions i les decisions que es van prendre a València durant la crescuda del 29 d’octubre.
A la vesprada, a les 15.00 hores
A la vesprada, a les 15.00 hores, arribarà el torn de Virginia Barcones, actual secretària general de Protecció Civil i Emergències. La seua intervenció davant la comissió permetrà als grups preguntar pels protocols activats a nivell estatal, la transmissió d’avisos a les comunitats autònomes i ajuntaments, i la forma en què es va gestionar la informació disponible en les hores crítiques de la riuada.
Canvis en el calendari de compareixences
Durant la mateixa reunió, les fonts consultades assenyalen que s’ha modificat la programació prevista per a l’1 de juny. Eixe dia estava citada una persona distinta de la que finalment acudirà a la vesprada, la qual cosa ha obligat a reajustar el calendari sense alterar l’objectiu de la investigació.
Serà ara el periodista d’À Punt Iván Esteve qui compareixerà davant la comissió l’1 de juny a les 15.00 hores, en lloc de l’excap de Política d’eixe mitjà, Santiago Hernández. Esteve, que va ser cap d’informatius de la radiotelevisió pública valenciana, ja va declarar el passat 20 de maig com a testimoni en la causa judicial sobre la dana. Llavors va explicar que a moltes persones se’ls va poder rescatar després que comunicaren la seua situació a través de la ràdio pública autonòmica, la qual cosa subratlla el paper dels mitjans en la difusió de trucades d’auxili durant l’emergència.
Sessions mantingudes i interrogants
La sessió matinal d’eixe mateix 1 de juny, a les 11.00 hores, es manté sense canvis i comptarà amb la presència d’Alfonso Novo, director gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). Els diputats podran interrogar-li sobre el funcionament de la xarxa de transport ferroviari autonòmica durant la dana i sobre les decisions que es van adoptar respecte al servici en els moments de major risc.
En un escrit remés l’abril passat a la jutgessa de Catarroja que instruïx la investigació judicial, Nuria Ruiz Tobarra, el responsable d’FGV va afirmar que la companyia de transports no va rebre cap instrucció ni orde directa per part de la Conselleria d’Emergències en el transcurs de la catàstrofe. Eixa afirmació serà previsiblement un dels eixos de l’interrogatori parlamentari, en obrir interrogants sobre el flux d’ordes entre els responsables de la gestió de l’emergència i els operadors d’infraestructures sensibles com el transport públic.
L’última sessió celebrada per la comissió en el Congrés va tindre lloc el 19 de maig, quan els diputats van interrogar a la periodista Maribel Vilaplana, qui va esmorzar el dia de la dana amb el expresident de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón. La compareixença de la periodista s’emmarca en la intenció de reconstruir amb detall com es va desenrotllar la jornada en la qual es va produir la riuada i què van fer els principals responsables polítics durant les hores prèvies i posteriors a les inundacions.
Amb les noves citacions, la comissió parlamentària continua el seu pla de treball per a delimitar responsabilitats polítiques i analitzar quines fallades de coordinació o d’informació van poder agreujar les conseqüències de la dana i de la riuada del 29 d’octubre de 2024.
