Les diputacions provincials, al costat de capítols i consells insulars de tota Espanya, han reclamat de manera conjunta als governs central i autonòmics una reforma profunda del finançament local. Consideren que els municipis estan sostenint el país amb servicis essencials sense comptar amb un finançament just ni amb recursos concordes a les competències que assumixen.
Esta demanda s’ha escenificat en la reunió de la Comissió de Diputacions, Capítols i Consells Insulars de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, integrada pels presidents de tots els governs provincials i insulars, celebrada en la Diputació de València. La trobada ha servit per a coordinar una posició comuna i traslladar la idea que l’actual sistema de recursos locals està esgotat i no respon al volum de responsabilitats que recau sobre els ajuntaments.
Reforma de lleis clau i fi de les competències sense recursos
El president de la comissió i de la Diputació de Màlaga, José Francisco Salado, el vicepresident i president de la Diputació de Sevilla, Javier Fernández, i el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, han coincidit a defendre el paper de les diputacions i la necessitat que les demandes municipals siguen escoltades i ateses amb independència del color polític dels governs.
Salat ha subratllat que les diputacions s’han convertit en l’autèntica salvaguarda dels problemes de les províncies i dels municipis, perquè són l’administració que fa costat als ajuntaments quan han de prestar servicis per als quals no sempre tenen estructura ni recursos propis. Ha denunciat que es legisla a nivell nacional i autonòmic en àmbits com a medi ambient, benestar animal, servicis socials o urbanisme i que, de forma quasi automàtica, es transferixen competències cap als governs locals sense que eixes noves obligacions porten associada un finançament suficient.
Segons ha explicat, eixa dinàmica obliga les corporacions locals a destinar part dels seus pressupostos a cobrir servicis que els arriben per llei, però sense una dotació econòmica específica. D’ací ve que reclamen la col·laboració del Govern d’Espanya i de les comunitats autònomes perquè els ajuntaments puguen prestar els servicis transferits amb la major qualitat possible, sense haver de renunciar a altres projectes o inversions ja previstes.
Des de la comissió assenyalen, a més, que la solució no passa només per més diners, sinó per revisar en profunditat les normes que regulen el funcionament municipal. Per això, demanaran canvis en lleis que els afecten directament, com la Llei de Bases de Règim Local, la Llei d’Hisendes Locals o la Llei de Contractes del Sector Públic. L’objectiu és adaptar estes normes a la realitat actual del municipalisme i garantir que els recursos i les competències estiguen equilibrats i clars.
El vicepresident de la comissió, Javier Fernández, ha defés que no es pot entendre Espanya sense el municipalisme ni sense governs locals, en considerar-los els més pròxims a la ciutadania i els millor valorats de tota Espanya. Al seu juí, eixa proximitat es traduïx en una major exigència de resposta davant els problemes quotidians, des del manteniment d’infraestructures bàsiques fins a l’atenció social, la qual cosa reforça la necessitat d’un finançament estable.
Fernández ha reivindicat que el local ha de ser un escaló més en l’estructura de l’Estat, en igualtat amb les comunitats autònomes i amb l’Administració General. Planteja que esta equiparació institucional continua sent una de les grans assignatures pendents de la democràcia a Espanya, ja que, malgrat la rellevància del treball municipal, el seu pes en el repartiment de recursos i en la presa de decisions no s’ha actualitzat al mateix ritme que les seues competències.
El dirigent sevillà ha insistit que el problema del finançament local no és nou ni respon a una conjuntura política concreta ni al govern actual. Assenyala que existix un consens ampli sobre la necessitat d’abordar d’una vegada per sempre el model de finançament local i d’aclarir les competències i funcions que hui realitzen els ajuntaments. La reunió, ha explicat, servix precisament per a marcar deures tant al Govern central com a les comunitats autònomes, que tenen un paper decisiu en la transferència de recursos.
Per part seua, el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha assenyalat que el principal objectiu de la trobada és fixar una posició política clara sobre el municipalisme espanyol. Defén que cap Estat pot ser fort si els seus municipis són febles, i recorda que els ajuntaments porten anys assumint més responsabilitats mentres el sistema de finançament no ha evolucionat al mateix ritme.
Mompó ha advertit que els municipis estan sostenint Espanya sense un finançament just i que eixa situació té conseqüències reals en vides reals i en llocs concrets. Això es traduïx, per exemple, en la dificultat per a garantir els mateixos nivells de servici en territoris amb menys població o amb més dispersió geogràfica, on el cost de prestar servicis bàsics sol ser major.
El president valencià confia que esta reunió marque un punt d’inflexió i servisca per a impulsar una reforma real del finançament local. Entre les prioritats que ha enumerat es troben l’actualització urgent del sistema de participació en els ingressos de l’Estat, el reconeixement del cost real dels servicis públics en el territori i el reforç efectiu de l’autonomia local, de manera que els municipis puguen planificar a mitjà i llarg termini.
Mompó ha rebutjat que les diputacions i els governs locals siguen una administració de segon orde. En la seua opinió, són la garantia de cohesió territorial i els qui eviten que existisquen municipis de primera i de segona. Sosté que gràcies a la seua labor és possible que un poble de 300 habitants tinga els mateixos drets bàsics que una gran ciutat, alguna cosa que només pot mantindre’s si s’assegura un finançament local just i suficient.
