Condena de tres anys i mig al capità del vaixell turístic naufragat a Komodo
Un tribunal d’Indonèsia va condemnar aquest dilluns a tres anys i mig de presó al capità del vaixell turístic que es va afonar el desembre passat al Parc Nacional de Komodo amb una família valenciana de sis membres a bord, dels que només van sobreviure una dona i la seua filla. La sentència tanca la primera gran fase judicial d’un naufragi que va commocionar tant a Indonèsia com a Espanya, en tractar-se d’un viatge d’oci que va acabar en tragèdia.
La cort va considerar provat que el capità, de 56 anys, va incórrer en un delicte de negligència greu en l’exercici de les seues funcions, la qual cosa va contribuir de manera decisiva al sinistre. En la mateixa resolució, els jutges van declarar culpable també al cap de sala de màquines, de 22 anys, a qui van imposar una pena de dos anys i sis mesos de presó per la seua implicació directa en la maniobra que va precedir a l’enfonsament.
Responsabilitats per negligència en la navegacion
Segons la investigació policial presentada davant el tribunal, el capità no controlava el timó en el moment de l’accident. Qui manejava la nau era el cap de màquines, que mancava de la llicència necessària per a governar el vaixell. Esta pràctica, que s’havia repetit en altres ocasions durant el viatge, va ser considerada pels magistrats com una delegació indeguda de funcions en una persona sense la titulació exigida.
Durant la lectura de la sentència, el panell de magistrats va subratllar que el capità va delegar l’autoritat de navegació a una altra persona, però que la responsabilitat última continuava sent seua. Van recordar que un capità està obligat a previndre o anticipar qualsevol risc o perill, i no sols a reaccionar quan la situació ja s’ha desbordat. Per al tribunal, el fet de permetre que un tripulant sense llicència prenguera el timó va incrementar de manera inacceptable el risc per a tots els passatgers.
El cap de màquines va reconéixer durant el procés que tenia coneixements de navegació basats en les ensenyances del capità i que a vegades el substituïa als comandaments del vaixell malgrat no comptar amb els permisos necessaris. Els jutges van destacar este testimoniatge com una prova que la substitució al timó no va ser un fet aïllat, sinó una pràctica tolerada a bord, la qual cosa reforça la conclusió que va haver-hi una conducta negligent continuada.
Més enllà de la delegació del timó, la cort va sostindre que el capità també va actuar de manera negligent en matèria de seguretat. Els jutges van assenyalar que no va informar els passatgers sobre els procediments bàsics, com l’ús de jupetins salvavides o la ubicació dels equips d’emergència. Esta falta d’informació va reduir les possibilitats de reacció de les persones a bord quan el vaixell va començar a afonar-se i va generar una situació de major vulnerabilitat per a les víctimes.
Els magistrats van afegir que el capità tampoc va prestar l’auxili necessari als passatgers quan l’embarcació va començar a anar-se a pic. Eixe comportament es va considerar especialment greu, ja que en situacions d’emergència el responsable de la nau té l’obligació de coordinar l’evacuació, ajudar als qui es troben en pitjor situació i assegurar que tots coneixen les opcions de salvament disponibles.
La veu de la família valenciana supervivent
A la fi de març, Andrea Ortuño, la valenciana que va sobreviure al naufragi al costat de la seua filla, va declarar per videoconferència davant el tribunal. En el seu testimoniatge va afirmar que els tripulants mai van socórrer als seus fills i al seu marit morts i que en cap moment els van explicar els protocols de seguretat. Les seues paraules van reforçar la tesi de l’acusació sobre l’absència d’instruccions prèvies i d’ajuda efectiva quan va començar l’enfonsament.
El vaixell turístic KM Putri Sakinah es va afonar en aigües de l’illa de Padar, al Parc Nacional de Komodo, al voltant de les 20.30 hora local del 26 de desembre, quan ja havia caigut la nit. Eixa circumstància va dificultar encara més les tasques de rescat, ja que la visibilitat era reduïda i els servicis d’emergència van haver d’organitzar un operatiu en mar oberta amb escassa llum natural. Després del naufragi es va activar un dispositiu de busca dels quatre espanyols que romanien desapareguts.
Després de quinze dies d’operatiu, els rescatistas van aconseguir recuperar les restes mortals de Fernando Martín, exfutbolista i entrenador de l’equip femení B del València CF, així com els d’un dels seus fills i d’una filla d’Ortuño. El cos d’un altre fill de la supervivent i d’una exparella mai va ser localitzat, per la qual cosa els seus familiars s’enfronten a la dificultat afegida de no poder acomiadar-se ni celebrar un dol complet.
A més de la mare i la filla valencianes, també van sobreviure al sinistre quatre tripulants i un guia, tots ells de nacionalitat indonèsia. La diferència entre els qui van aconseguir salvar la vida i els qui la van perdre ha sigut un dels elements analitzats durant el procés, en evidenciar com la falta d’informació prèvia i d’auxili durant el naufragi va poder influir en les possibilitats de supervivència de cada un dels ocupants del vaixell.
Amb esta sentència, la justícia indonèsia envia un missatge sobre la responsabilitat de les tripulacions en la seguretat dels passatgers en rutes turístiques com les del Parc Nacional de Komodo, un destí molt visitat. La fallada subratlla que el compliment de les normes de navegació i dels protocols d’emergència és essencial per a evitar que un viatge d’esbarjo es convertisca en una tragèdia similar.
