La temporada 2025-26 de LaLiga EA Sports és tanca amb un domini clar del Barcelona i una col·lecció de xifres que retraten el pols del campionat, des dels títols conquistats fins als descensos més dolorosos i els rècords individuals que marquen època.
Barcelona i Madrid: rècords d’un curs marcat per la disputa
El Barcelona ha guanyat 3 Lligues en les últimes 4 campanyes, les dos més recents amb Hansi Flic en la banqueta, i trenca així un llarg període sense títols consecutius que es remuntava a 2017-18 i 2018-19. Aquest cicle guanyador se sosté tant en la regularitat de l’equip com en l’aparició de noves figures i la continuïtat de les seues grans estreles.
El Reial Madrid, el seu gran rival pel títol, ha alçat 5 de les últimes 18 Lligues, un registre que confirma la seua presència constant en la lluita pel campionat, encara que en aquest curs ha cedit el protagonisme al conjunt blaugrana. L’equilibri de forces entre els dos clubs s’ha reflectit en la baralla per la part alta i en el seu rendiment lluny de casa.
Comiats i retorn europeu
Entre els grans comiats de la temporada destaca la de Dani Carvajal, que tanca la seua etapa en el Reial Madrid amb 451 partits disputats amb el club i 303 partits en la màxima categoria. Les seues 4 Lligues conquistades (2016–17, 2019-20, 2021-22 i 2023-24) resumixen una carrera marcada per la regularitat i pel seu pes en un vestuari campió.
El Betis també firma un capítol especial: torna a la Lliga de Campions 20 anys després del seu últim partit en la màxima competició europea. Ho fa després d’un curs en el qual ha sigut l’equip amb més empats, amb 15 igualades, la qual cosa reflectix un rendiment molt estable però sovint curt per a aspirar a barallar pel títol.
Lamine Yamal: el desbordament com a energia del curs
Lamine Yamal es consolida com un dels grans noms del curs. El jove atacant ha repartit 11 assistències, la millor marca de la Lliga, per davant de Luis Milla, del Getafe, amb 10, i a més ha firmat 16 gols, la qual cosa li convertix en el màxim golejador nacional de la temporada. La seua influència ofensiva es completa amb 133 regatejos, més que cap altre jugador, seguit pels 87 de Vinicius, la qual cosa evidencia la seua capacitat per a desbordar i canviar partits des de la banda.
Mbappé i Lewandowski: voracitat golejadora
En la llista d’artillers sobreïx Kylian Mbappé, que ha marcat 25 gols i repetix com a màxim golejador de LaLiga per segon any consecutiu. Els seus 63 tirs acrediten un volum de rematada altíssima, amb el qual ha sostingut gran part de la producció ofensiva del seu equip.
Robert Lewandowski continua ampliant el seu llegat a Espanya: suma ja 83 gols en quatre campanyes amb el Barcelona, després d’anotar l’últim este dissabte contra el València a Mestalla. El seu olfacte de cara a porta i la seua capacitat per a decidir partits clau continuen sent un pilar en l’atac blaugrana.
Una Lliga gairebé perfecta
El Barcelona completa una Lliga quasi perfecta en molts apartats. Ha enllaçat 13 jornades com a líder fins al final del torneig i ha manat en la classificació en 25 de les 38 dates. A casa ha sigut inabordable, amb 19 victòries en 19 partits com a local. A més, ha aconseguit 31 triomfs totals, la xifra més alta de la competició, i ha tancat el campionat amb 94 punts.
Ofensivament, el campió ha acabat com l’equip més anotador, amb 95 gols, 18 més que el Reial Madrid. També ha sigut el conjunt que més ha rematat, amb 257 trets, a penes 4 més que l’equip blanc, una diferència xicoteta que subratlla l’eficàcia culer en la definició.
En l’altre costat del camp, el Reial Madrid ha destacat per la seua solidesa defensiva: només ha encaixat 35 gols, el millor registre de la Lliga. Tant Barcelona com Reial Madrid han mostrat a més un rendiment notable lluny dels seus estadis, amb 37 punts com a visitants cada un, la qual cosa explica per què han marcat el ritme del torneig.
Descensos i sofriment en la zona baixa
En la part baixa de la classificació, l’Oviedo ha protagonitzat un dels descensos més durs. Ha acabat amb només 6 triomfs i 29 punts, molt llastrat per les seues 21 derrotes i per acumular 33 jornades en llocs de descens, incloses les últimes 30. Malgrat comptar amb el porter més exigit del campionat, Aaron Escandell, que ha realitzat 148 parades amb una mitjana de 4,11 per partit, l’equip no ha pogut evitar la caiguda.
L’Oviedo també ha sigut el conjunt amb més expulsions, amb 10 targetes roges, un factor que ha condicionat molts partits. En l’apartat disciplinari destaca a més Fede Viñas, líder individual en targetes roges amb tres, la qual cosa reflectix la tensió i els límits al caient del reglament en diverses trobades.
El Girona s’ha vist igualment arrossegat al descens després d’encadenar 8 jornades seguides sense guanyar en el tram final, una ratxa que ha acabat per condemnar-lo. La Reial Societat, per part seua, ha enllaçat 7 partits sense victòria des que es va proclamar campió de la Copa del Rei el 18 d’abril, una baixada que ha contrastat amb l’alegria del títol coper i que ha complicat el seu tram final de lliga.
El Mallorca ha viscut una altra situació límit. Els seus 42 punts no han sigut suficients per a aconseguir la permanència i ha acabat en Segona Divisió per una pitjor diferència particular en un triple empat amb Llevant i Osasuna. Aquest desenllaç evidencia l’ajustada que ha sigut la baralla per la salvació i com els enfrontaments directes han resultat decisius.
Més enllà dels descensos, l’estadística global de la temporada reflectix un torneig molt competitiu: s’han disputat 380 partits, amb 287 dols resolts en victòries o derrotes i 93 empats, la qual cosa mostra una clara tendència al fet que els partits tinguen guanyador.
Faltes, targetes i altres registres individuals
En l’apartat disciplinari, el Barcelona ha sigut l’equip menys amonestat, amb 59 targetes grogues, una dada cridanera per a un conjunt tan ofensiu, que evidencia cert control en el joc sense pilota. Mario Martín, del Getafe, ha comés 72 faltes, la xifra més alta de la Lliga, símptoma de l’esforç defensiu i del tipus de rol que exercix en el centre del camp.
Els anares de joc han tingut a Akor Adams, del Sevilla, com a protagonista, amb 41 posicions antireglamentàries assenyalades, un rècord aquesta temporada que il·lustra el seu joc al límit de la saga rival.
En tasques defensives, el migcampista de l’Alabés Antonio Blanco lidera les intercepcions amb 54, reflex de la seua capacitat per a tallar línies de passada i anticipar-se a les jugades. En la construcció del joc destaca Pau Cubarsí, que ha completat 2.628 passes, la millor marca de la Lliga, símptoma de la confiança del seu equip en l’eixida de pilota i del seu protagonisme en la circulació.
El Getafe ha sigut el conjunt amb menys rematades de tota la competició, amb 105 tirs, la qual cosa indica un perfil de joc més conservador i molt centrat en la seguretat defensiva, encara que ha comptat amb un jugador creatiu com Luis Milla, autor de 10 assistències.
La temporada també deixa un registre cridaner de 24 gols en pròpia porta, una xifra que subratlla fins a quin punt els detalls i errors puntuals poden canviar el rumb dels partits, sobretot en trobades tancades.
En el pla històric, Antoine Griezmann s’acomiada de la Lliga després de disputar 564 partits entre Atlètic de Madrid, Barcelona i Reial Societat. Marxa com l’estranger amb més trobades jugades en el campionat espanyol des de la seua estrena en la temporada 1928-29, un rècord que resumix la seua longevitat i regularitat en l’elit.
En total, en aquest curs de LaLiga EA Sports s’han marcat 1.024 gols, un volum anotador que confirma la vocació ofensiva del torneig i la capacitat dels seus protagonistes per a decidir partits des de molt diferents perfils i posicions.
