Deu futbolistes han irromput amb força en LaLiga 2025-26
Deu futbolistes han irromput amb força en LaLiga 2025-26 fins a convertir-se en protagonistes indiscutibles de la temporada. Marc Pubill, Carlos Espí, Jon Martín, Víctor Muñoz, David Affengruber, Azzedine Ounahi, Ademola Lookman, Martín Satriano, Toni Martínez i Joaquín Martínez ‘Oso’ han passat de ser apostes o reforços discrets a peces indispensables en els seus equips, influint de manera directa en resultats, objectius i projecció de futur.
Marc Pubill (Atlètic de Madrid)
Marc Pubill s’ha consolidat com una de les millors notícies del curs per a l’Atlètic de Madrid. El defensa, capaç de rendir tant en el lateral dret com en el centre de la saga, es va guanyar amb només 22 anys la confiança de Diego Pablo Simeone i un lloc fix en l’onze. La seua versatilitat li va permetre adaptar-se a diferents necessitats de l’equip, una cosa especialment valuosa en un curs llarg i exigent.
Va arribar el passat estiu procedent de l’Almería, on va jugar dos temporades després d’eixir del Llevant. Campió olímpic en els Jocs de París 2024, es va convertir en un fix en les alineacions i la seua absència es va notar cada vegada que va faltar. La seua fortalesa física, la seua 1,90 d’alçada i una eixida de pilota fiable li van permetre sobreeixir en un Atlètic que necessitava seguretat defensiva i claredat en la construcció des de darrere.
Carlos Espí (Llevant)
Carlos Espí ha viscut una irrupció fulgurant en el Llevant. Amb quasi dos metres d’altura i un notable poder físic, el jugador de 20 anys s’ha consolidat com una dels futbolistes més valorats de la temporada. La seua influència ha sigut clau en la millora de l’equip i en l’eixida dels llocs de descens, transformant un inici de curs complicat en un final molt més estable.
Canterano del club, va arrancar la campanya com a suplent, però va aprofitar cada minut fins a convertir-se en indispensable. Inclòs en la prellista del Mundial 2026, ha destacat per la seua fortalesa en el joc aeri i la seua gran velocitat per a un jugador de la seua envergadura. Eixes condicions, unides a la seua capacitat golejadora en moments decisius, li han convertit en un objectiu de clubs de renom que busquen reforços per al pròxim mercat.
Jon Martín (Reial Societat)
Jon Martín l’impacte de Jon Martín en la Reial Societat ha sigut espectacular en la seua temporada de consolidació en l’elit. Assentat com a fix en el centre de la defensa, va ser un dels hòmens clau en la conquesta de la Copa del Rei, la qual cosa va disparar la seua reputació i li va col·locar en el radar de diversos grans de LaLiga.
El jugador de Lasarte, de 20 anys i canterano de l’entitat guipuscoana, va fer el salt a la primera plantilla de la mà de Sergio Francisco. Amb el pas de les jornades va anar guanyant pes fins a convertir-se en un referent arrere. Contundent en els dols individuals, destaca per la seua sobrietat i una maduresa impròpia de la seua edat, que es nota especialment en l’eixida de pilota i en la presa de decisions sota pressió.
Víctor Muñoz (Osasuna)
Víctor Muñoz s’ha convertit en l’ànima de l’atac d’Osasuna. Cedit pel Reial Madrid i amb 23 anys, va explotar quan va tindre continuïtat. Format primer en la Masia i després en les categories inferiors del club blanc, s’ha destapat com una de les grans revelacions del campionat gràcies a la seua habilitat per a desequilibrar en tres quarts de camp.
Va debutar la temporada anterior en Primera amb el Reial Madrid, de la mà de Carlo Ancelotti, en un clàssic enfront del Barcelona en el qual va fallar una ocasió clara. Eixa ensopegada no va frenar la seua progressió. En Osasuna va firmar un gran curs, sent determinant pel seu desborde, la seua velocitat i la seua eficàcia en l’u contra un. Luis de la Font li va fer debutar amb la selecció en l’última convocatòria, reflex del seu creixement. El Barcelona li segueix de prop, encara que la mitat dels seus drets i l’opció de repesca pertanyen al Reial Madrid, la qual cosa obri un escenari de pugna entre grans.
David Affengruber (Elx)
David Affengruber, austríac, defensa central de 25 anys, ha firmat la seua temporada de consagració amb l’Elx. Format en la pedrera del Salzburg i consolidat en el Sturm Graz, va arribar al club il·licità en l’estiu de 2024, amb el qual va aconseguir l’ascens a la màxima categoria.
Esta campanya en Primera ha sigut l’aparador que necessitava per a confirmar les seues qualitats. A nivell individual va acumular grans números, fins al punt de guanyar-se un buit en la llista definitiva de la seua selecció per al Mundial dels Estats Units, Mèxic i el Canadà. El seu rendiment defensiu, unit a la seua fiabilitat, va reforçar la solidesa de l’Elx en el seu retorn a l’elit.
Azzedine Ounahi (Girona)
Azzedine Ounahi, migcampista marroquí de 26 anys, s’ha convertit en el motor del Girona. Va arribar el passat estiu des del Olympique de Marsella amb contracte fins a 2030 i en este curs ha assumit galons com a organitzador del joc, guiant les transicions i aportant claredat en la circulació de la pilota.
Els seus gols van resultar determinants en partits de màxim nivell davant rivals com Reial Madrid, Athletic i Betis. En una temporada complicada per al Girona, Ounahi va destacar com una de les millors notícies. La seua capacitat de conducció, l’arribada a l’àrea rival i la seua influència ofensiva han despertat l’interés de diversos clubs importants del Vell Continent fins i tot abans del tancament del curs.
Ademola Lookman (Atlètic de Madrid)
Ademola Lookman va reforçar a l’Atlètic de Madrid en el mercat d’hivern i el seu impacte va ser immediat. El nigerià, de 28 anys, va fer un salt de qualitat a l’atac blanc-i-vermell en la segona mitat de la temporada, fins a convertir-se en una peça essencial en la baralla pels grans títols internacionals.
Encara que en LaLiga l’equip es va despenjar prompte de la lluita pel campionat, Lookman va ser decisiu en les semifinals de la Copa del Rei davant el Barcelona i en els quarts de final de la Lliga de Campions. Compromés amb el club fins a 2030, va protagonitzar una explosió golejadora i va aportar un desequilibri constant en atac, factors que expliquen l’aposta a llarg termini de l’entitat.
Martín Satriano (Getafe)
Martín Satriano va arribar al Getafe també en el mercat hivernal i es va convertir ràpidament en un fitxatge crucial. El davanter centre uruguaià, de 25 anys, va aterrar en un equip amb la plantilla curta i amenaçat seriosament pel descens, però la seua aportació va canviar la dinàmica.
Cedit pel Lió, es va erigir en solució ofensiva i en gran referent del conjunt azulón. Després del seu bon rendiment, el Getafe va executar l’opció de compra definitiva fins a 2030, una mostra de confiança en la seua capacitat a mitjà termini. Els seus gols van resultar determinants per a l’impuls de l’equip, especialment els reeixits davant Reial Madrid, Vila-real, Betis i Athletic, a més d’un doblet enfront del Mallorca que va consolidar el seu pes en la plantilla.
Toni Martínez (Alabés)
Toni Martínez va viure per fi la seua gran temporada en l’Alabés després d’un llarg recorregut pel futbol europeu, amb especial protagonisme a Portugal, on va jugar en Famalicao i Porto. Canterano del València i traspassat en el seu moment al West Ham, va tornar a Espanya fa dos estius per a reforçar al conjunt vitorià, encara que el seu primer curs va ser discret.
En la campanya 2025-26 va arribar la seua irrupció definitiva. Va recuperar l’olfacte golejador que va mostrar en la lliga lusitana i es va convertir en un dels millors golejadors espanyols de l’any. Entre els seus punts més importants figura el que va aconseguir contra l’Oviedo, vital per a certificar la permanència definitiva de l’Alabés en Primera Divisió i assegurar l’estabilitat del projecte.
Joaquín Martínez ‘Oso’ (Sevilla)
Joaquín Martínez Gauna, conegut com a ‘Os’, s’ha assentat en la primera plantilla del Sevilla com a carriler esquerrà, capaç d’actuar tant com lateral com d’extrem. Va arribar al filial en l’estiu de 2022 i va fer el salt al primer equip al desembre de 2025, aprofitant l’impuls del seu bon rendiment en les categories inferiors.
De pares argentins, va saber traure partit a l’oportunitat que li va oferir el llavors entrenador Matías Almeyda per a fer-se un buit al Sevilla. Amb uns 700 minuts disputats, es va convertir en una peça clau en la millora del conjunt sevillà i en la consecució de la permanència en la màxima categoria. La seua polivalència en la banda esquerra i la seua capacitat per a sostindre tant la fase defensiva com l’ofensiva li han col·locat com una de les aparicions més il·lusionants del club andalús.
