El Ministeri de Vivenda requerix acció contra el frau en vivendes turístiques il·legals
El Ministeri de Vivenda ha reclamat per carta a totes les comunitats autònomes que actuen contra el frau de les vivendes turístiques il·legals i assumisquen les seues responsabilitats després de l’anul·lació pel Tribunal Suprem del Registre Únic d’arrendaments de curta duració. En el cas de la Comunitat Valenciana, el departament estatal exigix que s’intervinga sobre prop de 15.000 pisos turístics que el Registre de la Propietat ha identificat enguany com a irregulars.
Acate del Suprem i adaptació a la normativa europea
En els seus escrits, enviats a Catalunya, Galícia, Andalusia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Múrcia, Comunitat Valenciana, Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Madrid, Balears, Canàries, Navarra, Extremadura i País Basc, la ministra de Vivenda i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, subratlla que el ministeri acata la sentència del Suprem. Recorda que la implicació del Govern central en esta matèria responia a la necessitat de complir el reglament europeu, que instava els estats a reaccionar amb rapidesa davant l’emergència residencial i l’eixida massiva de vivendes del mercat residencial cap a l’ús turístic.
El Tribunal Suprem va acordar el 21 de maig la nul·litat del procediment de Registre Únic d’arrendaments de curta duració —turístics, de temporada o d’habitacions— per a vivendes que volgueren publicitar-se en plataformes digitals. L’alt tribunal entén que l’Estat manca de competències per a fixar una regulació tan exhaustiva en un àmbit que correspon a les comunitats autònomes, de manera que després de la sentència la responsabilitat directa d’inspeccionar i sancionar recau en els governs autonòmics.
Pressió sobre les comunitats i focus en la Comunitat Valenciana
En les cartes dirigides als executius autonòmics governats pel PP, ja siga en solitari, en coalició o amb el seu suport, la ministra recalca que ara són les comunitats les que han d’assumir la labor d’inspecció, sanció i clausura de les vivendes turístiques il·legals que el Registre de la Propietat ha detectat enguany en els seus territoris. Els retrau que l’actuació desenrotllada fins ara ha sigut, en les seues paraules, insuficient o fins i tot inexistent, i els insta a corregir el rumb.
En el cas concret de la Comunitat Valenciana, la carta remesa a la vicepresidenta primera del Consell, Susana Camarero, detalla que correspon a la Generalitat realitzar les labors de control sobre quasi 15.000 vivendes turístiques il·legals localitzades a la regió. Més de 9.000 d’estes vivendes es concentren a la província d’Alacant, que se situa com la segona província amb major nombre de pisos irregulars de tota Espanya, la qual cosa evidencia la intensitat del fenomen en les zones de major pressió turística.
Vivenda sosté que estes més de 15.000 vivendes podrien contribuir a augmentar l’oferta de vivenda assequible en la Comunitat Valenciana si estigueren en el mercat residencial ordinari, en lloc d’alimentar el desplaçament de veïns i veïnes dels seus barris o de les seues ciutats. Segons el parer del ministeri, esta situació agreuja els problemes d’accés a la vivenda i encarix els lloguers en les zones més tensionadas, ja que una part significativa del parc està destinada a estades de curta duració al marge de la normativa.
La ministra considera que haver aconseguit estes xifres en menys d’un any demostra, per la via dels fets, que el registre posat en marxa ha sigut eficaç per a aflorar vivendes que no complien amb la normativa, enfront d’una acció autonòmica que qualifica d’insuficient. Assenyala com a incoherent que es plantege la necessitat de construir més vivenda mentres es permet que 15.000 pisos romanguen, segons els seus termes, en frau i il·legalitat a través de lloguers de curta duració.
En la missiva dirigida al Consell, Rodríguez afirma que no ix de la seua incredulitat davant el recurs presentat per la Generalitat contra una ferramenta destinada precisament a identificar les vivendes que no complixen les regles. Al seu juí, recórrer un instrument que detecta on se situen els pisos irregulars suposa perseguir la norma que permet controlar el fenomen i suposa un incompliment dels principis arreplegats en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat.
La titular de Vivenda advertix a més de que el ministeri es mantindrà molt vigilant sobre les actuacions que duguen a terme les autonomies per a frenar el frau i protegir el dret a la vivenda. Este seguiment pretén assegurar-se que les dades que han eixit a la llum no es traduïxen en passivitat institucional i que s’activen inspeccions, sancions i tancaments quan siga procedent.
Cas de Madrid i comparativa amb altres comunitats
En el cas de la Comunitat de Madrid, la ministra insistix que la falta d’una regulació eficaç sobre lloguers turístics i de temporada, unida a l’absència i omissió deliberada de la funció inspectora i sancionadora, facilita que nombrosos pisos turístics operen com a lloguers de temporada malgrat mancar de llicència turística, especialment en la capital. Esta situació, segons advertix, permet que es desdibuixen les fronteres entre els diferents tipus d’arrendament i complica el control sobre un sector en ràpida expansió.
En contrast, Rodríguez destaca que altres comunitats, governades pel PSOE o amb el seu suport, han demostrat estar a l’altura en la defensa del dret a la vivenda. A estes autonomies les qualifica de far d’inspiració i els agraïx la seua extraordinària valentia per prioritzar l’interés general de la ciutadania enfront d’interessos privats o econòmics en un moment en el qual, segons indica, es qüestiona el paper de les institucions des de posicions d’extrema dreta.
Radiografia territorial del problema
De les cartes es desprén una radiografia territorial del problema de les vivendes turístiques il·legals. A més de les quasi 15.000 detectades en la Comunitat Valenciana, el Registre de la Propietat ha identificat 27.000 a Andalusia, 25.000 a Madrid —sumant turístiques i de temporada—, 14.200 a Canàries, 4.500 a Galícia, 2.400 a Múrcia, 1.750 a Castella i Lleó, 1.700 a Cantàbria, 1.180 a Aragó, 380 a Extremadura i 367 a La Rioja. Per al ministeri, esta magnitud de casos evidenciaria que el fenomen no és puntual, sinó estructural, i que la resposta de les comunitats serà determinant per a contindre el seu impacte en l’accés a la vivenda habitual.
