Accidents de trànsit al maig a Espanya i impacte a la Comunitat Valenciana
Huit persones han mort en accidents de trànsit al maig en la Comunitat Valenciana, una xifra que replica exactament la registrada en el mateix mes de 2025 i que situa a esta autonomia en la franja mitjana-alta de sinistralitat mortal en el conjunt del país.
Entre gener i maig, en les carreteres espanyoles han mort 360 persones, 69 menys que en el mateix període de l’any anterior.
Este descens reflectix una tendència a la baixa en la sinistralitat mortal, a pesar que la mobilitat ha augmentat: només al maig es van comptabilitzar 40,87 milions de desplaçaments de llarg recorregut, un 1,75% més que un any abans.
És a dir, va haver-hi més viatges però menys víctimes mortals en termes globals.
Sinistres mortals i reducció de víctimes
Al maig es van registrar 86 sinistres mortals a Espanya, en els quals van perdre la vida 91 persones, 7 menys que en el mateix mes de 2025.
La reducció global indica una certa millora en la seguretat viària, encara que el detall per tipologia d’usuaris i tipus de via mostra clarobscurs i apunta a reptes específics per a les administracions i els conductors.
Auge de víctimes entre usuaris vulnerables
Destaca l’increment de morts entre els denominats usuaris vulnerables de la via: vianants, ciclistes, motoristes i ocupants de patinets. Al maig van morir 43 persones d’estos col·lectius, 10 més que un any abans, en passar de 33 a 43.
Este augment implica que, encara que hi ha menys morts totals, una part creixent de les víctimes són persones exposades directament al trànsit sense la protecció de la carrosseria d’un vehicle.
El grup més castigat és el dels motoristes. Al maig van morir 34, la qual cosa suposa 8 morts més que en 2025.
Esta xifra confirma el pes de la motocicleta en la sinistralitat i apunta a factors com la vulnerabilitat física, la major exposició en desplaçaments d’oci o treball i la possible presència de conductes de risc.
En el cas dels vianants, es van registrar 7 morts, 3 més que l’any anterior (4). En cap d’estos casos consta que les víctimes estigueren conduint un vehicle abans de l’atropellament, la qual cosa suggerix situacions en les quals el vianant es trobava ja en la calçada o el seu entorn immediat, ja anara creuant, caminant pels màrgens o realitzant una altra activitat a peu.
Entre els ciclistes, al maig van morir 2 persones, una menys que en el mateix mes de l’any anterior. I, igual que en 2025, no es van comptabilitzar morts entre els usuaris de vehicles de mobilitat personal com els patinets.
Així i tot, el pes dels usuaris vulnerables en el total obliga a extremar la precaució tant dels qui circulen a peu o amb bici com dels conductors de vehicles de motor.
Insight: la millora general no es tradueix igual en tots els col·lectius; els usuaris més exposats són els que concentren part del repte.
Millora en turismes i absència de víctimes en autobusos
En sentit contrari, els usuaris de turismes registren una millora. Al maig van morir 37 persones que viatjaven amb cotxe, 11 menys que un any abans, en passar de 48 a 37.
Entre els ocupants de furgonetes es va mantindre la xifra de 3 morts, mentres que en camions es van comptabilitzar 2 morts, 7 menys que al maig de l’any passat.
En autobusos no es va produir cap víctima mortal, enfront d’una registrada en el mateix mes de l’any anterior, la qual cosa reforça la idea que este mitjà de transport manté, en termes generals, alts nivells de seguretat.
Tipus de sinistre: descens d’eixides de via i col·lisions frontals
Per tipus de sinistre, les eixides de via continuen sent les que més morts provoquen. No obstant això, al maig es va reduir de manera notable el nombre de víctimes per este motiu: es va passar de 58 a 44, 14 menys.
L’eixida de via sol associar-se a distraccions, excés de velocitat o cansament del conductor, de manera que esta caiguda pot vincular-se tant a millores en el comportament al volant com a accions de vigilància i control en esta mena de trams.
També van disminuir els morts per col·lisió frontal, de 22 a 17, un altre indicador d’una certa millora en maniobres especialment perilloses com a avançaments indeguts o invasions del carril contrari.
Carreteres convencionals vs. autopistes i autovies
Si s’analitza el tipus de via, al maig va descendir el número de morts en carreteres convencionals respecte al mateix període de l’any anterior. Es van registrar 65 víctimes mortals, 12 menys que llavors.
En canvi, en autopistes i autovies es va produir un augment de 5 morts, fins a un total de 26. Este canvi de tendència mostra que, encara que les vies d’alta capacitat són estadísticament més segures, l’increment de trànsit i determinats comportaments de risc també tenen impacte en estos corredors.
Insight: l’augment en autovies i autopistes suggereix que el volum de trànsit i les conductes de risc poden neutralitzar part de l’avantatge de seguretat.
Ús de sistemes de seguretat
L’ús dels sistemes de seguretat continua sent un factor clau. Deu dels morts al maig no utilitzaven el corresponent dispositiu en el moment del sinistre.
Entre ells, set conductors de turismes, un conductor de furgoneta i un de camió no portaven posat el cinturó de seguretat.
A més, un motorista circulava sense casc. Estes dades evidencien que el simple gest de cordar-se el cinturó o col·locar-se el casc continua sent determinant per a la supervivència en un accident.
Per comunitats autònomes
Per comunitats autònomes, Andalusia és la que registra més morts al maig, amb 21 víctimes mortals.
Catalunya és la que experimenta el major increment respecte a l’any anterior, amb 19 morts, 10 més.
Després d’estes dos autonomies se situen Galícia, amb 11 morts (quatre més que en 2025); la Comunitat Valenciana, amb 8, el mateix número que un any abans; Castella i Lleó, amb 7 (tres menys); la Comunitat de Madrid, amb 6, xifra idèntica a la de maig de l’exercici previ; Castella-la Manxa, amb 5 (dos menys); Balears, amb 4 (tres més); i Extremadura, amb 3 (un menys).
A Aragó, Astúries i Canàries es van produir 2 morts en cada comunitat, la qual cosa suposa dos menys a Aragó i tres menys a Astúries i Canàries.
El País Basc va registrar 1 mort, un més que l’any anterior. Per contra, Cantàbria, Múrcia, Navarra, La Rioja i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla no van comptabilitzar cap víctima mortal al maig, encara que en el mateix mes de l’any passat sí que va haver-hi morts a Múrcia (3) i Navarra (2).
Per trams d’edat i dia amb més morts
Per trams d’edat, al maig van augmentar els morts entre els 15 i 24 anys, amb 5 víctimes més que en 2025, la qual cosa alerta sobre la sinistralitat en un col·lectiu de conductors i usuaris encara amb poca experiència i, en molts casos, amb major exposició a desplaçaments nocturns o d’oci.
Entre els majors de 65 anys la xifra es manté estable, mentres que en la resta de franges d’edat es registra un descens.
El dia amb més morts va ser el dijous 28 de maig, amb 10 víctimes mortals concentrades en una sola jornada. Esta dada il·lustra com, en determinats dies de la setmana i franges horàries, es poden combinar factors de mobilitat intensa amb conductes de risc, generant pics puntuals de sinistralitat.
Últim cap de setmana analitzat en vies interurbanes
Quant a l’últim cap de setmana analitzat, entre les 15.00 hores del divendres i la mitjanit del diumenge van morir 7 persones en 7 accidents registrats en vies interurbanes.
Totes les defuncions es van produir en carreteres convencionals, la qual cosa confirma l’especial perillositat d’este tipus de vies, caracteritzades per calçades més estretes, interseccions i canvis de rasant.
Quatre de les víctimes eren usuaris vulnerables: tres motoristes i un vianant.
Entre estos sinistres mortals es van registrar 3 col·lisions, 3 eixides de via i 1 atropellament a vianant.
Els accidents van tindre lloc en diferents punts de la geografia espanyola: Gumiel de Izán (Burgos), L l’Alcora (Castelló), Abegondo (la Corunya), Torrefeta i Florejacs (Lleida), Vélez-Málaga (Màlaga), Arbo (Pontevedra) i Biel (Saragossa).
La dispersió territorial confirma que la sinistralitat greu afecta tant a grans corredors com a carreteres de zones rurals o menys poblades.
