L’exdirector d’informatius de la televisió pública valenciana À Punt, Iván Esteve, ha assegurat davant la comissió d’investigació en el Congrés dels Diputats que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos primerencs del servici de meteorologia de la cadena, que va alertar de la gravetat de l’episodi des de quatre dies abans del 29 d’octubre.
Esteve ha explicat que els servicis meteorològics d’À Punt disposaven d’informació detallada des del divendres previ a la dana. Eixes dades internes van permetre activar amb antelació els protocols informatius habituals i tractar el fenomen com la major emergència que la redacció havia hagut de cobrir fins llavors. Segons el seu relat, esta previsió els va permetre reforçar els equips desplaçats, reorganitzar torns i preparar continguts especials per a seguir l’evolució del temporal en temps real.
Preparació informativa i coordinació institucional
L’exdirector ha subratllat que va ser el treball dels professionals de meteorologia el que els va posar en guàrdia i va facilitar dimensionar correctament el risc. Ha insistit que, a partir d’eixos avisos, es van prendre decisions per a augmentar recursos tècnics i humans, amb l’objectiu d’oferir informació contínua a la ciutadania i prioritzar els missatges de servici públic sobre l’estat del temps i les recomanacions de seguretat.
Durant les hores prèvies a la tragèdia, Esteve ha relatat que va mantindre contacte amb responsables de comunicació de la Generalitat Valenciana. Ha indicat que va parlar amb la cap de premsa d’Emergències, Aurora Roca, i més tard amb el director de Comunicació del llavors president Carlos Mazón, Paco González. Estes converses van confirmar, segons la seua versió, que des de la Generalitat s’estava realitzant una ronda de crides informatives a diferents mitjans per a traslladar la situació i les previsions oficials.
L’exdirector ha detallat que, al llarg del matí, À Punt va demanar informació de manera reiterada i va rebre dades de responsables autonòmics, que es van plasmar en l’informatiu de les 14 hores, en el qual es van fer dos entrevistes. A partir de la convocatòria del Cecopi, el centre de coordinació operativa integrat que s’activa en grans emergències, ha assenyalat que va deixar d’arribar-los informació addicional a pesar que l’episodi continuava evolucionant.
Segons ha explicat, durant aquella vesprada l’equip d’informatius va consultar si estava prevista alguna compareixença pública per a actualitzar les dades i aclarir l’abast de l’emergència. Ha afirmat que es van anunciar compareixences que finalment no es van celebrar, la qual cosa li va causar sorpresa en tractar-se d’una situació que requeria missatges clars i centralitzats a la població.
Davant la falta de noves intervencions institucionals, Esteve ha indicat que À Punt va optar per recolzar-se especialment en els alcaldes dels municipis afectats. Ha defés que, en eixe context, els responsables locals es van convertir en la font d’informació més ràpida, fiable i precisa, ja que podien traslladar de primera mà l’evolució del temporal, els danys i les necessitats urgents dels seus veïns.
Esteve també s’ha referit a la compareixença que l’expresident de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón va oferir al migdia del dia 29, en la qual va afirmar que a la vesprada disminuiria la intensitat del temporal. Segons l’exdirector, la cap de Meteorologia d’À Punt, Victoria Roselló, es va mostrar estranyada davant eixe pronòstic, la qual cosa evidencia la diferència entre les previsions meteorològiques internes de la cadena i el missatge polític traslladat públicament.
El paper dels àudios del Cecopi i la polèmica judicial
Un dels punts centrals de la compareixença ha girat entorn de la no emissió dels muts gravats durant la reunió del Cecopi. Eixes gravacions van ser posteriorment reclamades per la jutgessa de Catarroja, en considerar que podrien demostrar que la llavors responsable d’emergències, Salomé Pradas, i el seu equip coneixien amb antelació la gravetat de la situació.
Sobre este assumpte, Esteve ha afirmat que ningú des de la Generalitat ni des d’altres organismes els va demanar que no difongueren eixes imatges. Ha insistit que la decisió de no emetre-les va ser exclusivament seua, assumida en primera persona com a màxim responsable dels informatius. Ha defés que van optar per no difondre els àudios per raons deontològiques i perquè existia un compromís explícit de no fer-lo en les condicions en què s’havien obtingut.
En la comissió, el diputat del Grup Parlamentari Sumar, Alberto Ibáñez, ha dit que comprén la decisió editorial d’À Punt, però ha considerat bastant greu i rellevant la falta de col·laboració a l’hora de remetre els muts a la jutgessa que els havia sol·licitats. D’esta manera, ha posat el focus en la tensió entre el deure de protegir determinades fonts i el deure de cooperar amb la justícia en una investigació sobre una emergència amb víctimes.
Davant estes crítiques, Esteve s’ha defés assenyalant que no tots els àudios que es van difondre posteriorment en diferents àmbits procedien d’À Punt i que en eixes gravacions també participaven altres emissores. Amb este argument ha tractat de relativitzar la seua responsabilitat directa sobre el conjunt dels materials sonors que han arribat a les mans de la magistrada.
En la part final de la sessió, després de la intervenció del diputat del Grup Popular Fernando de Rosa, que va acusar el Govern central d’intentar imposar un relat partidista sobre l’ocorregut durant la dana, l’exdirector d’informatius d’À Punt ha tancat la seua compareixença amb una petició als membres de la comissió. Ha reclamat que d’estos treballs s’extraguen conclusions útils per a millorar la gestió de futures emergències i la coordinació entre administracions i mitjans públics, amb la finalitat d’oferir una informació més clara, coherent i eficaç a la ciutadania en situacions de crisis.
