Els estudiants de catorze comunitats inicien hui els exàmens de la prova d’accés a la universitat (PAU) i se sumen als quasi 43.000 alumnes madrilenys que van començar les proves este dilluns. En la majoria de districtes, la convocatòria ordinària s’estén fins al dijous, just abans de la prevista arribada del papa a Madrid.
Més de 300.000 estudiants de segon de batxillerat i de cicles formatius s’examinen durant tres dies. La majoria acudix amb la vista posada en la nota de tall necessària per a accedir a la universitat, especialment en les titulacions amb més demanda, com les relacionades amb les ciències de la salut i altres graus d’alta competitivitat en l’oferta pública.
Recomanacions, calendari i primeres assignatures
Davant els possibles problemes de mobilitat que puguen produir-se en els pròxims dies per l’arribada del papa León XIV a Madrid i a Barcelona, els districtes universitaris recomanen als alumnes acudir amb almenys mitja hora d’antelació a l’inici de cada prova. En la majoria de les ciutats, els exàmens comencen a les 9.30 del matí, per la qual cosa els desplaçaments es concentren en primera hora del dia.
El calendari no és idèntic en tot el país. A Catalunya, els estudiants realitzaran la PAU els dies 9, 10 i 11 de juny, en unes jornades que coincidiran a Barcelona amb els actes del pontífex. A Castella-la Manxa, l’alumnat s’examinarà la setmana vinent, entre el 8 i el 10 de juny, d’acord amb la planificació pròpia d’este districte universitari.
A la Comunitat Valenciana, les proves es desenrotllen en plena quarta setmana de vaga indefinida del professorat de l’ensenyança no universitària. Malgrat este context de conflicte laboral, els tribunals s’han constituït sense incidències i s’ha establit un 100% de servicis mínims, tant per al professorat encarregat de la vigilància de les aules com per als docents responsables de la correcció dels exercicis, amb l’objectiu de garantir el desenrotllament normal de la PAU.
La convocatòria de 2026 incorpora a més noves mesures de control. En la majoria de les comunitats, l’alumnat se sotmet per primera vegada a vigilàncies amb sistemes de radiofreqüència per a evitar copiar mitjançant dispositius tecnològics cada vegada més sofisticats. Amb este reforç, els responsables educatius busquen reduir l’ús de mòbils, auriculars ocults o altres aparells que faciliten el frau acadèmic.
Quant a les assignatures, el primer examen per als qui s’estrenen hui és el de Llengua Castellana i Literatura II. A Madrid, en canvi, els estudiants afronten en la sessió de demà la prova de primera llengua estrangera II i, a la vesprada, l’examen d’Història de l’Art. D’esta manera, les matèries es distribuïxen entre el matí i la vesprada per a escalonar la càrrega de treball de l’alumnat.
Els primers dies de la convocatòria estan dedicats a les assignatures troncals de la fase d’accés, de caràcter obligatori i amb validesa indefinida una vegada superada. Els exàmens de les matèries de la fase d’admissió, de caràcter voluntari i que permeten pujar la nota fins a un màxim de 14 punts, es concentren en les últimes jornades. Esta estructura permet als estudiants assegurar primer la superació de la PAU i després intentar millorar la seua qualificació global en funció dels seus interessos acadèmics.
En la convocatòria de 2024, la matèria de Química va ser la més triada en la fase específica, amb 70.361 matriculats, seguida de Biologia, amb 60.038, i d’Empresa i Disseny de Models de Negoci, amb 57.515 estudiants. Estes xifres reflectixen el pes creixent de les branques científic-tecnològiques i de la formació vinculada a l’àmbit empresarial entre els qui busquen millorar la seua nota d’accés.
En l’extrem contrari, les matèries optatives com a Història de l’Art i Dibuix Tècnic II van registrar un número menor de matriculats. Poc més de 15.000 alumnes es van presentar a Història de l’Art, mentres que 26.853 jóvens van triar examinar-se de Dibuix Tècnic II. Estes diferències en la demanda influïxen també en l’estratègia dels estudiants, que seleccionen les unes o les altres assignatures específiques segons la seua afinitat i l’impacte previst en la seua nota.
Publicació de notes i revisió
Les notes de les proves començaran a publicar-se a partir del 10 i l’11 de juny en la majoria de les comunitats. A partir d’eixes dates s’obrirà el període de revisió, previst per als dies posteriors, en el qual l’alumnat podrà sol·licitar que es torne a corregir algun dels seus exàmens si considera que la qualificació no reflexa el seu acompliment.
Els exercicis són corregits de manera anònima per professorat especialista de cada matèria, la qual cosa busca evitar qualsevol tipus d’influència externa. En cas de revisió, les universitats recorden que les proves seran avaluades de nou per un professor o professora distint al que va realitzar la primera correcció, garantint així un segon criteri independent.
La qualificació final en estos casos serà la mitjana aritmètica de les dos correccions. Si entre les dos existira una diferència de dos o més punts, un tercer i un quart professor o especialista distint realitzaran d’ofici una tercera correcció. Amb este sistema escalonat es pretén assegurar un procés el més objectiu possible i reduir els desacords sobre les notes.
La revisió, per tant, pot pujar o baixar la nota, recorden des de la Universitat Complutense de Madrid. Este advertiment convida als estudiants a valorar amb prudència la conveniència de recórrer els seus resultats, tenint en compte que no sempre suposa una millora de la qualificació inicial.
Model d’exàmens i competències
La PAU consolida per segon any un model d’exàmens més pràctic, en el qual només existix un model d’exercici per assignatura. En este format guanya pes l’avaluació competencial: en Llengua Castellana i Literatura II, les preguntes d’este tipus poden aconseguir fins al 70% de l’examen, mentres que en matèries com a Història d’Espanya representen entre un mínim del 50% i un màxim del 100% del total de qüestions.
A Madrid s’ha establit almenys una pregunta competencial en cada examen. Amb això es reforça una tendència general cap a proves que no sols mesuren la memorització de continguts, sinó la capacitat de l’alumnat per a analitzar, relacionar informació i aplicar els coneixements a situacions concretes en el seu futur recorregut universitari.
