Un fragment del conte El tresor, d’Emilia Pardo Bazán i amb un marcat enfocament feminista, forma part de l’examen de Llengua Castellana i Literatura II amb el qual han donat principi les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) en la Comunitat Valenciana. Aquest text literari obri la prova obligatòria de castellà i es convertix en eix de l’anàlisi crítica i de la reflexió sobre la igualtat entre dones i hòmens.
Una segona peça per treballar la comprensió i l’argumentació
Al costat del relat de Pardo Bazán, l’examen inclou un article d’opinió de Pilar Galán Rodríguez, titulat Soltar la mà. En aquest text s’aborda l’actitud dels pares davant l’entrada dels fills en l’adolescència, una etapa de canvi en la qual les famílies han d’aprendre a acompanyar, cedir autonomia i gestionar les pors que genera la pèrdua de control. L’article va ser publicat el mes de febrer passat en el diari Informació i s’utilitza com a base per a treballar la comprensió lectora i l’argumentació.
Normalitat i inici dels exàmens
Abans de les 9 del matí la Conselleria d’Educació va informar que la situació era de normalitat en les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana on se celebren les PAU. El primer examen, corresponent a Llengua Castellana i Literatura II, va començar a les 9.30 hores i marca l’arrancada d’unes jornades decisives per a l’accés als estudis superiors.
L’estructura del matí es completa amb la matèria d’Història de la Filosofia, prevista a les 11.45 hores, mentres que les sessions de vesprada es reserven per a les assignatures optatives i de modalitat. D’esta manera, l’alumnat combina en una mateixa jornada proves troncals de caràcter obligatori amb exàmens que influïxen en la nota d’admissió a determinades titulacions.
Repartiment de punts en la prova de castellà
En la primera prova de Llengua Castellana i Literatura II, el comentari crític del text es valora entre 0 i 4 punts, mentres que el bloc de coneixement de la llengua i educació literària suma entre 0 i 6 punts. Aquesta distribució obliga l’alumnat a equilibrar la part interpretativa i argumentativa amb el domini dels continguts gramaticals i literaris, ja que els dos apartats resulten decisius en la qualificació final.
Comprensió lectora i producció escrita
Dins de l’apartat de comunicació escrita es plantegen preguntes de comprensió lectora en les quals es demana a l’estudiantat resumir el text i expressar la idea principal de l’article d’opinió en un màxim de dos línies. A més, s’inclou una qüestió de producció escrita que obliga a redactar un text argumentatiu a partir d’una pregunta relacionada amb el propi article. L’objectiu és comprovar no sols que s’entén el contingut, sinó que s’és capaç de prendre posició i construir un discurs coherent i ben estructurat.
En el bloc dedicat al coneixement de la llengua es formulen qüestions sobre sintaxis, morfologia i modalització. L’alumnat ha de respondre dos de les tres preguntes plantejades en cada un d’estos àmbits, la qual cosa introduïx un marge d’elecció per a adaptar-se millor als punts forts de cada estudiant. La presència de la modalització convida a reflexionar sobre com s’expressa la subjectivitat, l’opinió o la distància de l’emissor, aspectes clau en els textos argumentatius.
Educació literària: preguntes sobre el conte
L’últim bloc de la prova, centrat en l’educació literària i referit específicament al conte El tresor, presenta tres preguntes sobre el text, de les quals només cal contestar dos. Entre elles destaca la que interroga sobre en quins detalls del relat s’observa l’enfocament feminista d’Emilia Pardo Bazán. Esta qüestió orienta a l’alumnat a identificar elements com la perspectiva de gènere, la crítica als rols tradicionals o la representació de les dones en el conte, aspectes que formen part de la lectura actualitzada dels clàssics.
Organització de les PAU i participació de l’alumnat
En la fase obligatòria de les PAU estan matriculats 25.666 estudiants de la Comunitat Valenciana. Per a garantir el desenrotllament dels exàmens i la seua correcció, s’han establit servicis mínims del 100%, una dada especialment rellevant en el context de la vaga indefinida del professorat. Aquesta mesura perseguix assegurar que l’alumnat no veja perjudicades les seues possibilitats d’accés a la universitat per factors aliens al seu rendiment acadèmic.
Tribunals per reduir desplaçaments
Per a acostar les sedes examinadores al major nombre possible de municipis s’han constituït 55 tribunals distribuïts entre les cinc universitats públiques valencianes. Esta organització permet reduir desplaçaments llargs, facilita la logística de les proves i contribuïx al fet que els nervis de l’examen no es vegen incrementats per viatges excessivament complicats.
Horaris i proves de la jornada
La jornada del dimecres començarà amb els exàmens d’idiomes estrangers a les 9.30 hores i continuarà amb la prova d’Història d’Espanya a les 11.45. Durant la vesprada es desenrotllaran exàmens de matèries específiques com a Química, Literatura Dramàtica, Geografia o Física, que permeten a l’alumnat perfilar el seu expedient d’accés en funció del grau universitari que desitja cursar.
Quant a la segona prova del matí d’este dimarts, corresponent a Història de la Filosofia, l’alumnat havia de triar entre un text de l’Ètica a Nicómaco d’Aristòtil i un altre de Freud: una interpretació de la cultura, de Paul Ricoeur. A partir del text seleccionat, es plantejaven tres preguntes sobre el tema o problema tractat, les idees o tesis que el sostenen i la seua contextualització històric-filosòfica, amb la finalitat de valorar la comprensió profunda del pensament filosòfic.
Conceptes teòrics i temes a desenrotllar
L’examen incorporava també una pregunta de conceptes teòrics, a triar entre Mite en el món antic, Coneixement de si en Sòcrates, Racionalisme en la filosofia moderna i Feminisme en Simone de Beauvoir. Amb esta part s’avalua la capacitat de definir, relacionar i aplicar nocions clau de la història de la filosofia a diferents autors i corrents.
A més, l’alumnat havia de desenrotllar un dels següents temes: Naturalesa i realitat en el pensament presocràtic o La lluita pels drets: Mary Wollstonecraft i Olympe de Gouges, per a després respondre una qüestió sobre l’apartat triat. Este exercici exigix ordenar idees, seleccionar informació rellevant del temari i exposar-la de forma argumentada, connectant els continguts estudiats amb els grans debats filosòfics.
Fi de la convocatòria ordinària i condicions
La convocatòria ordinària de les PAU conclourà el dijous amb l’examen de Valencià a les 9.30 hores i les matèries troncals de modalitat, com a Matemàtiques II o Llatí, a les 11.45. La sessió de vesprada quedarà reservada per a resoldre possibles coincidències horàries, de manera que l’alumnat que tinga superposició de matèries puga realitzar-les sense perdre oportunitats.
La convocatòria extraordinària de les PAU se celebrarà els dies 30 de juny i 1 i 2 de juliol. En cas que es produïsquen coincidències horàries entre exàmens, alguna prova podria traslladar-se al 3 de juliol. El període de matrícula romandrà obert del 15 al 18 de juny fins a les 14.00 hores i les qualificacions es publicaran el 7 de juliol a partir de les 17.00 hores, dates clau perquè l’estudiantat planifique el seu accés a la universitat i la preinscripció en els diferents graus.
