La il·lustradora valenciana Laura Pérez, multipremiada autora de còmics nascuda a València en 1983, aprofita el seu últim treball ‘Nocturnos’ per endinsar-se en la nit com en un lloc que no ens pertany del tot, un espai íntim ple de somnis i misteris que li ha obert les portes a una nominació als premis Eisner 2026, considerats els Òscar del còmic, dins de la categoria ‘Mejor edición estadounidense de material internacional’ per la seua edició en Fantagraphics.
Pérez conta que ‘Nocturnos’ va nàixer quasi d’un colp: se li va creuar la idea, va sentir que era el moment i va agarrar carrerilla. D’aquella primera ‘llavor’ ha acabat sorgint un còmic en què la nit es convertix en personatge principal i marc simbòlic per a parlar del pas del temps, del límit entre la vida i la mort i de la manera com canvia la nostra mirada quan arriba l’alba.
Una autora que defèn el llenguatge del còmic
Esta autora es definix com una contadora d’històries en format còmic. Va acabar d’enamorar-se del món gràfic després de publicar ‘Náufragos’ junt amb Pablo Monforte, obra per la qual va rebre el IX Premio Fnac Salamandra Graphic.
Ella mateixa reconeix que en un principi pensava que el còmic no podia contar determinades històries, però l’experiència li va demostrar que sí, que té un llenguatge propi i molt especial per a emocionar el lector.
Al llarg de la seua trajectòria, Pérez ha anat acumulant nombrosos guardons nacionals i internacionals. Un dels reconeixements més cridaners va arribar en 2022, quan va dissenyar els títols de crèdit animats de la sèrie de Disney+ ‘Solo asesinatos en el edificio’, un treball que va projectar encara més la seua obra fora d’Espanya.
La nit com a personatge
Quan va començar a rumiar un llibre dedicat a la nit, una pregunta no li parava de donar voltes al cap: què podia contar ella que no s’haguera contat ja? Malgrat este dubte inicial, va acabar convencent-se que els llibres es fan per als vius, per a les generacions que vindran, i que cada autora pot aportar el seu propi granet d’arena encara que el tema siga universal.
Així, va passar dos anys immersa de ple en el procés creatiu de ‘Nocturnos’. El còmic proposa un viatge que arranca quan cau la vesprada i que es prolonga durant tota la nit, explorant un territori íntim i privat on s’entrecreuen somnis, pors, records i silencis.
La seua intenció era fer un llibre estrany, però al mateix temps calm, capaç de transmetre una sensació de pau a qui el llix.
Del canvi de format a la idea central
Per a aconseguir-ho, va decidir deixar arrere les històries curtes i efímeres que havien marcat treballs anteriors com el còmic ‘Ocultos’. En lloc d’això, va centrar el relat en un únic gran personatge metafòric: la nit, que descriu com un lloc que no ens pertany del tot i que servix de fil conductor per a les diferents situacions i emocions que apareixen al llibre.
Segons explica, la nit li ha permés tractar qüestions com el pas del temps o el punt limítrof entre estar viu i estar mort, temes que al clarejar es perceben de manera distinta.
En les seues sessions de firma, s’han acostat persones amb faenes nocturnes, com metges, vigilants de seguretat o professionals de la ràdio, que li han comentat que s’han sentit molt identificats amb el que conta ‘Nocturnos’. Per a ella, que ja pensava en estos perfils mentres dibuixava, eixa connexió directa amb els lectors és especialment emocionant.
Si vols descobrir altres autors i obres que exploren nous llenguatges gràfics, pots vore més continguts culturals en la secció de cultura de València Diari (/cultura).
Experimentar en cada llibre
Encara que la nit ocupe el centre del seu últim projecte, Pérez no es considera especialment noctàmbula. Confessa que, per la nit, se sent més visual, mentre que de dia és més narrativa i s’hi troba més còmoda escrivint.
Diu que té l’ànima partida: les nits les associa a les imatges i els dies, a les paraules.
Les emocions són el que realment la mou com a autora. A parer seu, una de les coses més boniques d’una novel·la gràfica és que et vaja portant per diferents estats d’ànim. En ‘Nocturnos’ ho busca combinant vinyetes, personatges i una acurada psicologia del color, però també a través d’un estil propi que ha anat madurant amb el temps.
Tot i tindre una marca visual molt reconeixible, assegura que el seu dibuix ha evolucionat de forma natural. Intenta ser fidel a allò que li demana cada projecte i no tindre por a experimentar en cada llibre un poc més, per a evitar sentir-se com un robot que fa sempre el mateix.
Segons diu, l’atmosfera de cada obra li va demanant xicotets canvis, tant en el traç com en la composició o en la paleta de colors.
Per a conéixer més sobre els premis i trajectòries d’autors de còmic i il·lustració, es pot consultar informació de referència en webs com la de la Eisner Awards Comic-Con International (https://www.comic-con.org/awards/eisner-awards-current-info).
Una trajectòria plena de reconeixements
La nominació als Eisner 2026 situa Laura Pérez entre els set artistes espanyols que aspiren enguany a estos prestigiosos guardons. La notícia la va sorprendre mentres firmava exemplars en la Fira del Llibre de Praga, perquè este any pràcticament s’havia oblidat dels premis, encara que amb anteriors obres com ‘Ocultos’ i ‘Tótem’ sí que hi havia estat més pendent.
Abans d’esta nominació, ‘Nocturnos’ ja havia sigut triat per la Biblioteca Pública de Nova York com un dels millors còmics de l’any, un reconeixement que, segons admet, ja li donava una pista del recorregut que podia tindre el llibre.
No és l’única alegria: en 2025 va rebre el Premio Antifaz del Salón del Cómic de Valencia i va ser nominada a millor obra internacional en la ComicCon de Nàpols i en els premis Cómic Barcelona.
Estos èxits se sumen als que va aconseguir en 2020 amb el còmic ‘Ocultos’, guardonat amb el Premio Ojo Crítico de Cómic de RNE, i al fet d’haver sigut nominada en 2022 als Premis Emmy per la seua faena en la sèrie de Disney+ ‘Solo asesinatos en el edificio’.
Tot plegat consolida una trajectòria que combina còmic d’autor, il·lustració i treball audiovisual.
Malgrat la llista de guardons, Pérez insistix que fa els llibres perquè li abellix fer-los, sense pensar d’entrada en els premis. Després, els reconeixements arriben o no arriben.
Per això, diu que amb el simple fet d’estar nominada als Eisner ja se sent contenta, perquè per a ella el millor premi que pot rebre una il·lustradora és tindre la seguretat d’haver fet el que tocava amb el seu còmic i d’haver sigut coherent amb la seua manera de contar històries.
