L’Audiència Nacional ha revocat el tercer grau penitenciari que el Govern basc havia concedit a l’excap de l’aparell militar d’ETA Juan Antonio Olarra Guridi i al també pres d’ETA Óscar Celarain, condemnat per l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola (Alacant) en 2002, en entendre que encara no es complixen els requisits per a una situació de semillibertat i que cal consolidar durant més temps els factors de reinserció.
En tots dos casos, el jutge de vigilància penitenciària José Luis Castro s’ha alineat amb els recursos presentats per la Fiscalia i ha rebutjat l’avanç de classificació proposat per l’administració penitenciària basca, que havia valorat positivament l’evolució dels interns i la seua participació en programes de justícia restaurativa.
El cas d’Olarra Guridi
El Govern basc va concedir el 19 de maig el tercer grau a Juan Antonio Olarra Guridi, considerat antic cap de l’aparell militar d’ETA i condemnat en 2007 a 1.253 anys de presó per l’atemptat contra una furgoneta de l’Armada en 1995 a Vallecas (Madrid), en el qual van morir sis persones.
Posteriorment, Olarra Guridi també va ser condemnat a 1.000 anys de presó per ordenar l’atemptat del 6 de novembre de 2001 contra el subsecretari de Política Científica, Juan Junquera, un atac que va provocar 95 ferits encara que el càrrec públic va resultar il·lés.
L’administració basca ha tingut en compte, per a justificar el seu tercer grau, l’evolució considerada favorable en la presó de Sant Sebastià, l’assumpció de responsabilitats pels fets i la participació en programes de justícia restaurativa orientats a reconéixer el dolor de les víctimes.
El jutge Castro admet que observa una evolució positiva en Olarra Guridi, però subratlla l’“abundant còmput de condemna” que encara li resta per complir, com un horitzó de compliment situat en 2036, així com la gravetat i l’alta lesivitat dels delictes comesos.
En la seua resolució, el magistrat incidix que els processos de desvinculació de l’organització terrorista i de reinserció social requerixen períodes prolongats de comprovació i una trajectòria sostinguda en el temps, sobretot quan concorren una pluralitat de víctimes i fets de violència extrema.
Per això considera que “deu constatar-se la consolidació de factors positius existents” en el règim actual d’aplicació de l’article 100.2 del Reglament Penitenciari, que ja té assignat Olarra Guridi i que li permet disfrutar de eixides al carrer en forma de permisos controlats.
Segons el jutge, estes eixides poden servir per a “afiançar el pronòstic individualitzat de reinserció”. I afegix que “es fa necessari constatar, com s’ha indicat, l’evolució positiva, tenint en compte la gravetat dels fets delictius i la fase actual de compliment”.
La situació d’Óscar Celarain i l’atemptat de Santa Pola
El passat mes de juny, el Govern basc també havia concedit el tercer grau a Óscar Celarain, condemnat, entre altres fets, per l’atemptat contra la casa quarter de la Guàrdia Civil de Santa Pola, comés en agost de 2002 i en el qual van morir dos persones, una d’elles una xiqueta de 6 anys.
En un manuscrit de 2022, Celarain va escriure que havia arribat a la conclusió que “la violència no tingué que produir-se en cap cas”, va assumir la responsabilitat per la “mort” de la menor de Santa Pola i del regidor d’UPN José Javier Múgica Astibia en 2001, i va expressar el seu lament pel dolor causat.
El pres, intern a la presó d’Àlaba, es beneficiava des del passat mes de febrer de l’aplicació del mateix article 100.2 del Reglament Penitenciari. Este règim li permet eixir de dilluns a divendres per a treballar en una panificadora a Hernani i realitzar voluntariat a les vesprades, abans de tornar al centre penitenciari.
No obstant això, el jutge de vigilància penitenciària destaca, acollint els arguments del Ministeri Fiscal, que la concessió d’este règim especial a Celarain no havia sigut encara avalada judicialment i que, a més, “no ha hagut temps de consolidar l’eficàcia” del programa.
Per este motiu, Castro considera que la progressió de grau acordada pel Govern basc és “prematura i precipitada”, ja que entén que la comprovació de la desvinculació i del canvi personal ha de prolongar-se més en el temps.
La Junta de Tractament havia argumentat que Celarain, que té previst complir la seua condemna fins a 2032, assumix adequadament la normativa institucional, fa un bon ús dels permisos de sortida i disposa de suport familiar i institucional, així com d’una oferta laboral estable.
A més, els tècnics penitenciaris havien assenyalat que el pres mostrava una “motivació actual favorable al canvi” i presentava un “pronòstic de reincidència mitjà baix”, factors que, al seu juí, avalaven la seua progressió a tercer grau.
Les crítiques de Covite a la política penitenciària basca
Les dues decisions de progressió a tercer grau ara revocades han sigut criticades per Covite, el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme, que ja havia censurat anteriorment les línies d’actuació del Govern basc en matèria penitenciària respecte a antics dirigents i membres d’ETA.
L’associació ha posat el focus especialment en els casos relacionats amb atemptats amb nombroses víctimes i amb una forta repercussió social, com el de la caserna de Santa Pola, que va commocionar la província d’Alacant i la resta de l’Estat en 2002.
La resolució de l’Audiència Nacional manté ara a Olarra Guridi i a Celarain en una situació menys flexible que el tercer grau, encara que amb la possibilitat de continuar en programes i permisos sota l’empara de l’article 100.2, sempre condicionats a una vigilància i avaluació judicials més estrictes.
