El mes de maig passat va ser sec i molt càlid en el conjunt d’Espanya, amb una temperatura mitjana sobre la península de 17 graus, és a dir, 1,4 graus per damunt del valor normal per a este mes, cosa que el convertix en el novè maig més càlid des que hi ha registres homogenis, des de 1961, i en el seté més càlid del que portem de segle XXI.
Segons l’avanç climàtic mensual publicat per l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), gran part del territori va registrar valors per damunt del que és habitual. En el nord-oest peninsular, a la depressió de l’Ebre i en àrees del Mediterrani, maig va ser molt càlid i, fins i tot, extremadament càlid en xicotetes zones de la costa, on els termòmetres es van disparar especialment en l’últim tram del mes.
Temperatures: valors per damunt de la mitjana
En la resta de la península el mes va tindre, en general, un comportament càlid. Açò significa que les temperatures mitjanes es van situar clarament per damunt de la referència climàtica 1991-2020, encara que amb diferències segons la zona. A més, esta anomalia tèrmica es va concentrar sobretot en uns dies concrets, la qual cosa explica l’impacte global en l’estadística mensual.
En l’arxipèlag balear, maig també va tindre un caràcter càlid, amb algunes àrees molt càlides. Açò indica que, encara que no es van registrar els excessos de l’interior peninsular en valors absoluts, la mitjana mensual també va quedar per damunt del que és normal. En canvi, a Canàries hi va haver una gran variació entre illes, i el balanç global de temperatures es considera normal per al conjunt de l’arxipèlag.
Episodi càlid intens a partir del dia 19
L’Aemet diferencia clarament dos trams dins del mes de maig. Fins al dia 18, les temperatures es van moure, en general, per davall dels valors típics per a l’època, amb un ambient més fresc i pròxim al que s’espera en el final de la primavera. No obstant això, a partir del dia 19 i fins a final de mes es va registrar un intens episodi càlid que va revertir la tendència i va alçar la mitjana mensual.
Durant este episodi, la temperatura mitjana per al conjunt d’Espanya es va situar uns 5 graus per damunt del normal. Esta desviació tan marcada va provocar que nombroses estacions meteorològiques superaren els seus registres històrics per a un mes de maig, tant en valors màxims com mínims.
Rècords de màximes i mínimes
En concret, setze estacions principals van batre el rècord de temperatura màxima més alta per a maig. A més, altres setze estacions van registrar la temperatura mínima més alta per a este mes, és a dir, les nits van ser inusualment càlides respecte a la sèrie climàtica disponible.
Entre els valors extrems, el dia 31 de maig l’estació de Sevilla aeroport va arribar fins als 40,5 graus, mentre que Còrdova aeroport es va quedar en 39,5 graus. Són valors molt elevats per a finals de primavera i mostren com l’episodi càlid es va prolongar fins a l’últim dia del mes.
Pel que fa a les temperatures mínimes, també es van donar contrastos destacats. El dia 14, Izaña (Tenerife) va baixar fins als -1,8 graus, i el dia 16 Molina de Aragón (Guadalajara) va registrar -1,7 graus. Estes dades evidencien que, sobretot en zones d’interior i d’altura, encara es van produir nits fredes en la primera mitat del mes abans de l’arribada de la calor intensa.
Per a seguir l’evolució de les temperatures i de la sequera, la ciutadania pot consultar els informes climàtics mensuals que oferix l’Aemet en la seua web oficial (https://www.aemet.es), així com altres informacions relacionades amb [els episodis recents d’onada de calor](/meteoreports/onada-calor-espanya-2026) que han afectat el territori.
Precipitacions per davall del normal
Quant a pluges, maig va tindre un caràcter sec sobre la península. La precipitació mitjana va ser de 48,3 litres per metre quadrat, el que equival al 85 % del valor normal del mes per al període de referència 1991-2020. Amb estes xifres, es tracta del vint-i-seté maig més sec des de 1961 i del tretzé més sec del segle XXI.
Les precipitacions es van quedar per davall del que és habitual en àmplies zones de la mitat sud peninsular. Els dèficits més acusats es van registrar en el sud-est, amb àrees de caràcter molt sec a l’est d’Andalusia, fins i tot extremadament sec en alguns sectors, i també en el sud de Castella-La Manxa. Açò es tradueix en menys recàrrega d’aqüífers i embassaments en estes zones, ja de per si sensibles a la falta de pluja.
Zones seques i zones humides
També van predominar les condicions seques al tram mitjà del valle de l’Ebre, al litoral i prelitoral de Catalunya i en zones de la Comunitat Valenciana i de Galícia occidental. En estes àrees, la combinació de menys precipitació i temperatures elevades pot agreujar el dèficit hídric i la sequedat de sòls a curt termini.
Per contra, el mes va ser normal en gran part del centre i del nord-est peninsular. A més, maig va resultar humit o molt humit en àmplies zones de la mitat nord, especialment a Galícia oriental, la cornisa cantàbrica, el País Basc, Navarra, el nord de Castella i Lleó i diverses zones del Pirineu, on les pluges van ser més freqüents i abundants.
També es van observar condicions humides en punts del sistema Ibèric, d’altres àrees de l’interior peninsular i de la façana mediterrània. Estes diferències mostren un patró de precipitació molt irregular, amb zones on la pluja encara compensa part del dèficit i altres on la sequera continua avançant.
Balears i Canàries: contrast entre territoris
En Balears, durant maig van predominar condicions normals quant a precipitació, sense grans desviacions respecte a la mitjana climàtica. En canvi, a Canàries el mes va ser, en conjunt, molt humit, amb un caràcter plujós més marcat a les illes occidentals, on les situacions meteorològiques van afavorir més episodis de pluja.
Estos contrastos entre territoris expliquen que, malgrat que maig es qualifica com a sec en el còmput peninsular, hi haja zones clarament deficitàries i altres amb excés de pluja. Esta variabilitat és clau per a entendre l’estat actual de la sequera i la gestió dels recursos hídrics en els pròxims mesos.
