Un estudi liderat per la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx ha demostrat en ratolins que diversos tractaments capaços de modificar l’activitat de determinats gens han reduït la inflamació hepàtica, han limitat la fibrosi que impedix al fetge funcionar bé i, fins i tot, han revertit parcialment el dany associat a la cirrosi.
La investigació s’ha publicat en la revista ‘Hepatology Communications’, de la Societat Americana d’Hepatologia. Segons ha informat la UMH en un comunicat, l’objectiu és trobar noves estratègies que reparen el fetge danyat i frenen la progressió de la cirrosi, una malaltia crònica que deteriora de manera progressiva este òrgan vital.
Actualment existixen tractaments que controlen les causes que poden provocar cirrosi, com el consum continuat d’alcohol, les dietes molt grasses o determinades infeccions víriques. No obstant això, en la fase avançada de la malaltia no hi ha teràpies capaces de revertir de manera eficaç la fibrosi hepàtica, és a dir, les cicatrius internes que dificulten el funcionament normal del fetge.
Epigenètica per a modular els gens sense canviar l’ADN
La investigació encapçalada per la UMH se centra en l’epigenètica, una branca de la genètica que estudia com es regula l’activitat dels gens sense modificar la seqüència de l’ADN. Açò permet canviar el comportament de les cèl·lules sense alterar la informació genètica bàsica.
Rubén Francés Guarinos, expert del Departament de Medicina Clínica de la UMH i colíder de l’estudi, ha explicat l’enfocament del treball. Segons ha detallat, ‘la idea és actuar sobre les senyals químiques que indiquen a les cèl·lules quins gens han d’activar-se o silenciar-se en cada moment’. Ha afegit que ‘és una forma de modificar el comportament cel·lular sense alterar la informació genètica’.
Els investigadors han posat el focus en unes modificacions químiques molt concretes, que funcionen com un interruptor molecular. Estes marques indiquen si un gen ha d’estar actiu o inactiu i, per tant, condicionen la resposta de les cèl·lules davant danys continus com l’alcohol o les dietes riques en greixos.
El paper clau de la proteïna LSECtin
En concret, l’equip ha estudiat el paper de la proteïna LSECtin, una molècula amb funció protectora que està present en determinades cèl·lules del fetge. En condicions normals, esta proteïna ajuda a mantindre equilibrada la resposta immunitària i evita una inflamació excessiva al teixit hepàtic.
Durant la progressió de la cirrosi, però, els nivells de LSECtin disminuïxen de manera notable. Com a conseqüència, determinades cèl·lules immunitàries proinflamatòries, especialment els limfòcits Th17, proliferen i mantinen un estat inflamatori persistent. Este ambient afavorix la formació de noves cicatrius fibroses i accelera el deteriorament del fetge.
Esther Caparrós Cayuela, investigadora de la UMH i colíder del treball, ha detallat els resultats. ‘Hem observat que, en restaurar l’expressió de LSECtin mitjançant compostos epigenètics, aconseguíem reduir esta resposta inflamatòria i frenar la progressió de la fibrosi’, ha assenyalat.
Per a comprovar-ho, el grup ha utilitzat un model experimental de cirrosi induïda en ratolins. En estes condicions controlades han avaluat diversos inhibidors d’enzims epigenètics relacionats amb modificacions químiques de l’ADN i de les histones, unes proteïnes que ajuden a organitzar el material genètic dins de les cèl·lules.
Encara que l’estudi no té encara una aplicació directa en pacients, els resultats obtinguts en ratolins han sigut clars. Segons el comunicat de la UMH, diversos d’estos tractaments han recuperat nivells de LSECtin similars als d’animals sans, la qual cosa indica un potent efecte regulador sobre el sistema immunitari hepàtic.
A més, estos mateixos tractaments han reduït l’acumulació de teixit cicatricial al fetge dels animals. També han limitat l’expansió de cèl·lules immunitàries proinflamatòries i han millorat diversos paràmetres relacionats amb la funció hepàtica, com l’activitat enzimàtica i l’estructura del teixit.
Segons ha destacat l’equip investigador, ‘donat que la restauració de LSECtin millora la cirrosi, este descobriment obri una via de tractament completament nova per a mitigar el dany en les malalties hepàtiques cròniques’. Esta possible nova estratègia terapèutica se centraria a recuperar mecanismes protectors interns del propi fetge.
Cap a nous tractaments antifibròtics
Com a pas addicional, el grup de la UMH ha registrat una sol·licitud de patent per a l’ús d’un dels compostos epigenètics analitzats com a tractament antifibròtic. Este moviment busca protegir el possible desenvolupament futur d’un fàrmac capaç de frenar la fibrosi hepàtica.
L’estudi l’ha liderat el Grup d’Immunobiologia Hepàtica i Intestinal del Departament de Medicina Clínica de la UMH. Este grup està integrat en l’Institut de Recerca, Desenvolupament i Innovació en Biotecnologia Sanitària d’Elx (IDIBE UMH) i en el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd) de l’Institut de Salut Carlos III. També ha comptat amb la col·laboració del Laboratori d’Hepatologia del Programa de Tumors Sòlids del CIMA-Universidad de Navarra i de l’Institut d’Investigacions Sanitàries de Navarra.
La investigació ha comptat amb finançament de l’Agència Estatal d’Investigació, de l’Institut de Salut Carlos III i de la Generalitat. En este últim cas, el suport s’ha canalitzat a través del Programa Prometeo, concretament mitjançant el projecte CIPROM 2024/019.
