Beatriz Z., la mare de les xiquetes desaparegudes a Tenerife fa més d’un mes, ha afirmat que confia en la vida i en les persones que estan posant tot de la seua part perquè les seues filles no queden en l’oblit i les reconeguen “vagen on vagen, perquè això no és just“.
La mare de les xiquetes desaparegudes amb el seu pare assegura que “seguirà fort fins que les trobe i les abrace”, encara que en la carta que ha fet pública dirigida a les seues filles admet que “sent angoixa i que és difícil alçar-se cada matí i no sentir-les al seu costat”.
“Oli i Anna, vostés són els meus cors que ara estan lluny, per la qual cosa el meu cor batega molt molt molt fort per a trobar-les”, assevera Beatriz Z., qui sap que les seues filles senten el seu amor i que tornaran a estar juntes.
Reconeix que, “quan no pot més i només pensa a morir-se perquè no suporta esta angoixa, pensa en les xiquetes i, tot seguit, s’alça, agafa forces i resa a Déu, a l’univers, perquè tornen de manera immediata, com un mantra, una vegada i una altra”.
Sobre Olivia, una xiqueta “molt forta i sensible alhora“, ha destacat la seua capacitat per al karate, esport del qual va ser cinturó groc amb cinc anys, i per a l’hípica. “Sempre tan valent… tan plena d’entusiasme i vida”, recorda la mare, qui relata que Olivia tenia moltes ganes de tindre a la seua germana, de la qual sempre va dir que era la seua protectora.
“Ara ho pense i em sorprén… la seua protectora… els xiquets tenen un sisé sentit i potser per alguna cosa ho deies”, reflexiona la mare, qui reconeix que això la calma molt. Revela en la carta el bonic que va ser rebre “a Annita, nostre peluchito” com l’anomenava Olivia, més encara després d’haver perdut a un altre germà amb huit mesos d’embaràs.
“Una experiència molt dura i difícil que vas suportar d’una manera increïble”, valora Beatriz Z., qui confia que Olivia està cuidant de la seua germana molt bé i desitjant tornar a estar juntes al més prompte possible.
“Les vull… amb tot el meu cor i ànima“, conclou la mare, qui li demana a Olivia, la seua filla major, que li ho repetisca amb dolçor a cau d’orella a Anna, perquè “ella no sap llegir” i només la seua germana pot recordar-li l’amor incondicional de mamà que les espera sempre.
