Microorganismes per a tindre edificis vius que generen energia i s’autoreparen

Transformar els edificis en sistemes vius que generen energia, reciclen residus i s’adapten al medi és l’objectiu d’una investigació internacional que ha proposat utilitzar microorganismes com a components intel·ligents en les ciutats del futur.

El treball s’ha publicat en la revista científica Trends in Biotechnology. L’ha desenvolupat un equip científic internacional i multidisciplinari on participa l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat de València (UV).

Microorganismes intel·ligents en les ciutats del futur

Esta investigació planteja integrar en l’arquitectura comunitats de bacteris com a components biològics intel·ligents. Ho fa aprofitant els avanços en biologia sintètica i en intel·ligència artificial.

Segons ha informat la institució científica, la integració de sistemes biològics en les infraestructures podria reduir el consum de recursos. També ajudaria a disminuir la producció de residus i les emissions contaminants d’edificis i ciutats.

El treball proposa integrar comunitats de bacteris conegudes com a ‘biofilms electroactivos’. Són comunitats de microorganismes capaces de generar electricitat a partir de matèria orgànica. La idea és incorporar-les en infraestructures domèstiques i urbanes i convertir l’arquitectura estàtica actual en estructures dinàmiques i autosuficients.

Els autors recorden que encara cal superar reptes científics i tecnològics importants. Tot i això, l’estudi planteja un canvi radical en la manera d’entendre l’arquitectura urbana i la seua relació amb l’entorn.

Bioenergia i intel·ligència artificial

Gràcies als avanços en biologia sintètica i en intel·ligència artificial, estos sistemes ja s’utilitzen en el tractament d’aigües residuals o en la producció de bioenergia. Ara poden ‘programar-se’ perquè actuen com a components biològics intel·ligents, semblants a transistors o circuits lògics, en lloc de limitar-se a funcionar com a simples catalitzadors.

‘Plantegem usar estos microorganismes no només com a ferramentes que fan una faena concreta, sinó com una tecnologia viva que pot processar informació, créixer, autorreparar-se i adaptar-se a l’entorn’, assegura Pablo Carbonell, investigador del CSIC en l’I2SysBio i un dels autors del treball.

Segons Carbonell, este és el canvi de paradigma que proposa l’estudi. Es tracta de transformar l’arquitectura i la tecnologia dels edificis, fins ara ‘estàtica’, en plataformes dinàmiques i autosuficients.

La vivenda com un organisme viu

Els investigadors han presentat el concepte de Cognitive Smart Living Home. Esta proposta replanteja la relació que tenim amb les nostres vivendes i les concep com un organisme viu, amb el seu metabolisme, funcions orgàniques i adaptació intel·ligent i eficient a l’entorn.

‘La Cognitive Smart Living Home replanteja la relació que tenim amb les nostres vivendes, concebudes com un organisme viu amb el seu metabolisme, funcions orgàniques i adaptació intel·ligent i eficient a l’entorn’, indica Carbonell.

Cognive Smart Living Home

Per aconseguir-ho, expliquen, cal dotar la vivenda d’una fisiologia pròpia. Esta fisiologia es basaria en sistemes modulars i escalables que funcionen com a teixits interconnectats. D’esta manera, integrarien, processarien i aprendrien de les dades de biosensat mitjançant estratègies híbrides de modelatge.

Els autors remarquen que la integració de sistemes biològics en infraestructures podria contribuir a reduir el consum de recursos. També ajudaria a minimitzar residus i a disminuir les emissions de CO₂ d’edificis i ciutats, i avançar així cap a una economia més circular i sostenible.

Entre els avanços més prometedors, el treball assenyala materials compostos avançats, substrats biodegradables, hidrogels funcionals i arquitectures modulars pensades per a un rendiment sostenible al llarg del temps.

El camí cap als sistemes biointel·ligents

L’equip de recerca analitza també els reptes que suposa traslladar estes innovacions, ara centrades en materials, a aplicacions comercialment viables. Entre els principals obstacles destaca la falta de maquinari estandarditzat i modular que permeta escalar estas tecnologies.

‘Estos sistemes de biofilms electroactivos s’utilitzen actualment a escala de laboratori, i l’absència d’una infraestructura escalable i interoperable ha impedit fins ara la seua adopció generalitzada’, recorda Jorge Barriuso, científic del Centro de Investigaciones Biológicas Margarita Salas (CIB-CSIC), que també participa en la proposta.

El treball subratlla que encara és necessari superar reptes científics i tecnològics importants. Entre ells, el disseny de comunitats microbianes estables, el control precís del flux d’electrons i el desenvolupament de models predictius basats en intel·ligència artificial.

Els investigadors conclouen que la superació d’estos desafiaments permetria avançar cap a una nova generació de sistemes biointel·ligents. A la llarga, també obriria el camí cap a una nova manera de dissenyar el nostre entorn, basada en les capacitats pròpies de la matèria viva.

En este treball participen també les universitats KU Leuven (Bèlgica) i Southampton (Regne Unit), junt amb els centres valencians implicats.

Últimes notícies

El professorat manté la pressió: STEPV i UGT veuen insuficients les mesures de la Generalitat

STEPV i UGT asseguren que la vaga indefinida del professorat valencià ha funcionat, però adverteixen que la mobilització continuarà perquè consideren insuficients les mesures anunciades per la Generalitat.

La Audiencia obliga la jutgessa a mantindre la transcripció de les declaracions del cas DANA

La Audiencia de València ha donat la raó a l’exconsellera de Justícia Salomé Pradas i ha ordenat a la jutgessa instructora del cas DANA que no interrompisca la transcripció de les declaracions a partir del 30 de juny de 2026. La decisió deixa sense efecte l’ordre inicial del jutjat de Catarroja, que preveia aturar este treball arran del cessament de quatre funcionàries assignades a la causa.

Paiporta afronta la renovació total del clavegueram amb 90 milions després de la DANA

Paiporta preveu reconstruir 22,46 quilometres de clavegueram en quatre anys amb una inversio de mes de 90 milions, en una actuacio considerada sense precedents a Espanya després de la DANA de 2024.

Colón estrena reforma este dilluns amb el nou segell urbà Valentia

La reurbanització del carrer Colón de València comença dilluns 15 de juny com a primera obra del Pla Valentia, amb cinc mesos de treballs, més espai per a vianants i un nou segell identitari al paviment.

Així serà el calendari escolar 2026-2027 a la Comunitat Valenciana

El curs 2026-2027 començarà el 9 de setembre en Infantil, Primària, ESO, Batxillerat i FP i acabarà el 18 de juny, amb 179 dies lectius i més flexibilitat per als ajuntaments.

València estrena 245 bombers nous i el major consorci provincial d’Espanya

El Consorci Provincial de Bombers de València ha incorporat 245 professionals nous i es convertix en el consorci provincial amb més efectius d’Espanya, després d’una inversió històrica de la Diputació.

Un informe interna de la Guàrdia Civil assenyala sobrecostos en obres gestionades per un tinent coronel a la Comunitat

Un informe del Servei d'Assumptes Interns de la Guàrdia Civil assenyala un tinent coronel de la Unitat de Gestió Econòmica a la Comunitat Valenciana per presumptes sobrecostos en obres adjudicades a empreses amb què hauria obtingut beneficis il·lícits des de fons públics.

Un informe interna de la Guàrdia Civil assenyala sobrecostos en obres d’un tinent coronel a la Comunitat Valenciana

Un informe del Servei d’Assumptes Interns de la Guàrdia Civil assenyala que un tinent coronel hauria adjudicat obres amb forts sobrecostos en casernes de la Comunitat Valenciana per a enriquir-se. També investiga un empresari que hauria facturat fins a un milió d’euros entre 2008 i 2022.