Morant alerta que encara hi ha qui vol depredar la costa i posa en risc tota la ciutadania

La ministra de Ciencia, Innovación y Universidades, Diana Morant, ha defensat este dijous a València que la natura, quan està protegida, també protegix la ciutadania, i ha alertat que encara hi ha persones que volen construir i depredar la costa valenciana, cosa que, segons ha remarcat, posa en perill tota la societat.

Morant ha tancat el V Simposio ‘La Albufera: ayer, hoy y mañana’, celebrat a València, on ha remarcat que la llacuna porta molts anys cuidant els valencians. Ha recordat que, durant la DANA, la marjal ha actuat com a amortidor natural i ha ajudat a reduir els danys de les pluges intenses sobre el territori.

La principal amenaça

Segons la ministra, la principal amenaça per a este entorn no són tant les inundacions com la manera de gestionar-lo. En este sentit, ha avisat que el risc real ve de la improvisació, la indiferència i el negacionisme cientific, que dificulten la planificacio a llarg termini i una proteccio efectiva de la zona humida.

Morant ha insistit que, quan s’ignora la ciencia, la societat acaba pagant un preu molt alt. Ha considerat que encara hi ha persones que actuen com ‘necis depredant la costa’ per defensar el patrimoni privat i el privilegi de viure a peu de platja, en lloc de prioritzar la conservacio dels ecosistemes litorals.

Segons ha explicat, estes actuacions busquen mantindre construccions i usos privats en primera linea de mar, fins i tot en zones especialment vulnerables. Per a la ministra, esta defensa d’interessos particulars entra en conflicte amb l’interes general de protegir el litoral davant de temporals cada vegada mes intensos i davant de l’augment del nivell de la mar.

Per este motiu, ha assenyalat que el Govern central ha presentat un recurs contra llei autonòmica de Protecció i ordenació de la costa valenciana. A criteri de Morant, esta norma desprotege la costa i no garantix una defensa adequada d’este espai natural davant de les pressions urbanístiques i del canvi climatic.

Gestio de la costa i autogovern

La ministra ha explicat que, al seu parer, l’autogovern no consistix en tindre la capacitat de seguir depredant la costa. Ha remarcat que la responsabilitat de les institucions és conservar el litoral com un patrimoni col·lectiu, i no afavorir noves ocupacions o regularitzacions d’edificacions que posen en risc el territori.

Per a Morant, el futur no es rep com una herencia tancada, sino que s’ha de construir entre tots des del present. En este punt ha valorat la mobilitzacio social i la decisio del Govern de Joan Lerma, en els anys huitanta, de protegir l’Albufera. Ha recordat que aquella aposta va anar en sentit contrari a ‘els necis que posaven preu a un patrimoni de gran valor ambiental’.

La titular de Ciencia ha remarcat que el progrés no naix mai del ‘jo’, sino del ‘nosaltres’. Ha defensat que cal cuidar allò que cuida la societat, en referencia a ecosistemes com l’Albufera, i ha advertit que ‘viure i governar d’esquena a la ciencia ix molt car’ per a les generacions presents i futures.

Morant ha subratllat que allò que es nega no es pot combatre. Ha assenyalat que la principal amenaça del segle XXI, també per a l’Albufera, és el canvi climatic. Ha afegit que escoltar la ciencia és, al seu juí, el primer pas per salvar el futur, encara que la investigacio necessita igualment el suport actiu de la societat.

En este sentit, ha explicat que el treball cientific aporta dades, projeccions i escenaris que ajuden a prendre decisions informades. Sense este suport, ha advertit, les institucions acaben prenent mesures curtes de mires que no afronten el problema de fons ni protegeixen de manera real la ciutadania i els ecosistemes.

Inversions a lAlbufera i lluita contra el canvi climatic

La ministra ha destacat l’esforç que, segons ha dit, ha fet el Govern en l’Albufera amb un pla de mes de 132 milions d’euros per a la seua recuperacio i adaptacio al canvi climatic. Estes inversions inclouen actuacions orientades a millorar la qualitat de l’aigua, reforçar els ecosistemes i preparar la zona front als impactes climatics previstos.

Morant ha remarcat que tan important com la quantitat d’inversio és la manera d’invertir. Ha defensat que no es tracta de conservar l’Albufera com una imatge estatica del passat, sino d’adaptar-la per protegir el futur i garantir que puga continuar exercint la seua funcio ambiental i de proteccio.

Segons ha indicat, cuidar l’Albufera implica prendre decisions que, de vegades, poden resultar incomodes per a alguns interessos particulars, pero que busquen assegurar la supervivencia d’un espai clau per a la biodiversitat i per a la seguretat del territori. Ha insistit que la proteccio de la costa i dels aiguamolls no és un luxe, sino una necessitat davant del nou context climatic.

Al llarg de la seua intervencio, Morant ha tornat a posar en valor el paper de la ciencia i de la ciutadania organitzada en la defensa del medi ambient. Ha considerat que, sense la pressio social i sense el coneixement cientific, moltes decisions que han salvat espais com l’Albufera no haurien arribat a temps.

La ministra ha conclos que el futur de la costa valenciana i de l’Albufera depen de les decisions que es prenen hui. Ha reivindicat que la defensa del litoral com a patrimoni comu exigeix escoltar la ciencia, apostar per una gestio responsable i frenar qualsevol intent de depredar espais naturals que, segons ha recordat, continuen protegint la societat davant dels fenomens extrems.

Últimes notícies

Els sindicats veuen insuficient la nova redistribució de places d’inclusió educativa fins a 2030

Educació ha plantejat una nova redistribució de 1.249 places per a inclusió educativa fins al curs 2030/31, però els sindicats la consideren insuficient i reclamen negociar també plantilles i ràtios amb un calendari clar.

Fort incendi en una nau de banys a Xàtiva obliga a confinar veïns per la fumera tòxica

Un incendi molt evolucionat en una nau de la firma Hidronatur a Xàtiva ha generat una gran fumera. Les autoritats han demanat als veïns que tanquen finestres i reduïsquen l’activitat física per precaució.

Esclat pirotècnic a Alacant amb 6.000 trons en la primera mascletà de Fogueres 2026

La plaça dels Luceros d’Alacant ha acollit la primera mascletà de les Fogueres de 2026, disparada per Pirotecnia Mediterráneo, amb més de 6.000 trons aeris, 75 quilos de pólvora i un pic de 121,8 decibels.

Iryo preveu poder unir Barcelona i València en Alta Velocitat a partir de 2027

Iryo treballa per tindre en 2027 la homologació tècnica que li permeta operar la ruta d’Alta Velocitat Barcelona-València, una connexió clau del corredor mediterrani. El sector marítim reclama també més atenció pública per reforçar la mobilitat al Mediterrani.

Els assistents al Reggaeton Beach Festival es queden sense gira del 2026 i sense festival

Reggaeton Beach Festival ha anunciat la cancel·lació de tota la gira prevista per a l’estiu del 2026 i el cessament de la seua activitat. Facua recorda als afectats que poden reclamar l’import de les entrades i els possibles danys i perjuís.

Nou sistema acústic a la Nucia per avisar dels riscos d’inundació pel pantà de Guadalest

La Confederación Hidrográfica del Júcar ha instal·lat a la Nucia un sistema acústic d’avís per inundacions a la partida de Pesauro, zona inundable en cas d’accident o trencament de la presa de Guadalest.

València encapçala l’alça del lloguer entre les grans ciutats d’Espanya

Els nous contractes de lloguer a València han pujat un 4,5 % anual des de 2019, el ritme més alt entre les sis grans ciutats espanyoles, segons l’Informe Anual 2025 del Banco de España. Fins a quatre de cada deu famílies llogateres destinen més del 30 % de la seua renda al pagament del lloguer.

Més trens de Rodalia a Alacant per a les Fogueres amb 23.300 places extra

Renfe ha reforçat la Rodalia dAlacant amb 23.300 places addicionals i 40 trens especials, diürns i nocturns, entre el 20 i la matinada del 25 de juny per a facilitar els desplaçaments durant les Fogueres.