La Generalitat ha ingressat 882.217,08 euros en adjudicar en subhasta pública dos béns immobles patrimonials, un edifici situat al centre de València i una finca rústica a Vila-real, dins de l’estratègia per optimitzar la gestió del patrimoni autonòmic que ja no té ús administratiu.
Segons ha informat la Conselleria d’Economia, Hisenda i Administració Pública, la mesa de subhastes ha celebrat l’acte formal d’obertura dels sobres amb les ofertes econòmiques al saló d’actes de la Conselleria. La sessió l’ha presidida la subdirectora general de Patrimoni, Luisa Romero, responsable de dirigir el procediment i verificar les propostes presentades.
El lot que ha aconseguit el preu més alt correspon a l’edifici ubicat al carrer Barcelonina número 4 de València, que s’ha venut finalment per 875.207,08 euros en quarta subhasta. Este immoble, segons la Conselleria, actualment no té ús públic i forma part del conjunt de propietats que la Generalitat ha decidit alienar per racionalitzar recursos i concentrar els servicis en espais més adequats.
L’edifici del carrer Barcelonina ha estat durant anys vinculat simbòlicament a la història del Valencia CF. Tradicionalment es va identificar com el lloc de fundació del club, perquè es pensava que allí se situava l’antic Bar Torino, on en 1919 es va celebrar l’acte fundacional. Investigacions posteriors, però, han traslladat l’emplaçament exacte del bar a un altre punt, encara que a la façana de l’immoble es conserva una placa commemorativa que recorda aquella vinculació històrica.
Pel que fa al segon lot, la Generalitat ha venut en primera subhasta una finca rústica situada en la partida Pinella, polígon 41, parcel·la 259, del terme municipal de Vila-real (Castelló), per un import de 7.010 euros. Es tracta d’un terreny declarat parcel·la inexplotable, ja que no arriba a la unitat mínima de cultiu establida, fet que ha justificat la seua enajenació.
Abans de la venda, l’Administració ha oferit esta finca als propietaris colindants i a diversos departaments de la Generalitat, però cap d’estes opcions ha prosperat. Després d’esta falta d’interés, la Conselleria ha optat per la subhasta pública com a via per donar-li eixida i obtindre recursos que es podran destinar a altres necessitats públiques.
Rovira defensa una gestió més eficient del patrimoni
El conseller d’Economia, Hisenda i Administració Pública, José Antonio Rovira, ha destacat que amb esta operació la Generalitat continua, en paraules seues, ‘avançant en una gestió més eficient, útil i responsable del patrimoni públic’. Segons ha remarcat, la venda d’immobles que ja no tenen funció administrativa permet generar ingressos i, al mateix temps, alliberar recursos materials i econòmics.
Rovira ha subratllat que ‘la enajenació d’immobles que ja no tenen una funció administrativa permet generar recursos per destinar-los a servicis públics i, al mateix temps, afavorir noves oportunitats d’activitat econòmica i de revitalització urbana’, segons arreplega el comunicat de la Conselleria.
El titular d’Economia ha explicat també que el departament està impulsant una política patrimonial basada en la transparència, la millora en l’ús dels actius i la posada en valor dels béns que poden tindre una segona vida, siga en mans privades o a través d’iniciatives socials. D’esta manera, es busca que cada immoble tinga un ús real i no es quede infrautilitzat o buit.
En eixe sentit, Rovira ha reivindicat que el patrimoni autonòmic ‘deu concebre’s com un recurs estratègic al servici de l’interés general i de l’eficiència en la gestió pública’. La Conselleria considera que la reorganització dels béns de la Generalitat ha de contribuir a una administració més àgil i racional.
Funcionament del procediment de subhasta
Segons ha detallat el comunicat, per a cada immoble s’han previst fins a quatre subhastes successives, amb proposició econòmica en sobre tancat i adjudicació a la persona licitadora que presenta l’oferta més alta. Este sistema permet ajustar el preu a la demanda real del mercat i donar diverses oportunitats d’adquisició quan no hi ha oferta en les primeres convocatòries.
Les ofertes presentades per a la segona, tercera i quarta subhasta només s’obrin si la subhasta immediatament anterior queda deserta, és a dir, sense adjudicació. A més, en cada fase, la mesa de subhastes adjudica el lot a qui haja oferit la proposta econòmica més avantatjosa, sempre que complisca les condicions establides en el plec de la convocatòria.
Amb l’obertura d’estos procediments de venda, el Consell ha recalcat, segons el comunicat, ‘la importància d’una gestió responsable’ del patrimoni públic. L’executiu autonòmic remarca que l’alienació d’immobles sense ús administratiu ajuda a alliberar recursos, impulsar l’eficiència i ‘obrir noves possibilitats de revitalització urbana’ en els entorns on se situen estos béns.
La Conselleria d’Economia considera que esta línia d’actuació s’alinea amb la seua prioritat de modernitzar la gestió dels actius autonòmics i aprofitar el seu potencial. D’esta forma, conclou el comunicat, el patrimoni de la Generalitat es consolida com ‘un recurs estratègic al servici de l’interés general’, capaç de generar recursos i activitat més enllà de la funció administrativa tradicional.
