Jesús Lancis, nou rector de l’UJI, exigix una financiació suficient i estable per a les universitats públiques

El nou rector de la Universitat Jaume I (UJI), Jesús Lancis, ha reclamat este dimecres una financiació suficient i estable per a les universitats públiques valencianes i ha demanat el desplegament complet de l’acord plurianual 2026-2029 entre la Generalitat i les universitats per a garantir el funcionament dels campus.

Durant el seu discurs de presa de possessió, en què ha estat present el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, Lancis ha explicat que este acord plurianual assegura, al seu parer, la base mínima per al dia a dia de les universitats valencianes. No obstant això, ha advertit que cal aplicar-lo íntegrament per a poder atendre l’augment de costos, les necessitats estructurals i les noves exigències del sistema universitari.

Finançament estable i planificació a llarg termini

Lancis ha defensat la importància de planificar a llarg termini el sistema universitari i d’avançar cap a un model de financiació estable. Segons ha assenyalat, les universitats públiques necessiten recursos suficients per a mantindre i modernitzar les infraestructures, consolidar les plantilles i impulsar estratègies científiques amb estabilitat i confiança en l’horitzó temporal.

El rector ha insistit que estos recursos no només permeten garantir la docència i la investigació actuals, sinó també preparar les universitats per a noves demandes socials i tecnològiques. En este sentit, ha vinculant la financiació estable amb la capacitat de les universitats per a adaptar-se a un context canviant sense perdre qualitat.

A més, ha mostrat la disposició de l’UJI a col·laborar amb les administracions públiques amb, en paraules seues, ‘lleialtat, responsabilitat i voluntat d’arribar a acords’, i ha oferit aportar dades, criteris i propostes per a millorar el sistema universitari.

La universitat pública com a ascensor social

En la seua intervenció, Jesús Lancis ha reivindicat el paper de la universitat pública com a instrument d’igualtat d’oportunitats i de cohesió social. Ha remarcat que, darrere del debat sobre recursos i models, ‘hi ha en joc un bé major: la cohesió social’.

El rector ha advertit que una societat que reduïx la seua inversió en allò comú ‘acaba pagant-ho en desigualtat, i la desigualtat sempre ix més cara’. Per això, ha defensat l’accés a l’educació superior com una ferramenta clau de mobilitat social per a les persones que, d’altra manera, tindrien més dificultats per a millorar la seua situació.

En esta línia, ha subratllat que la universitat pública actua com un ‘ascensor social’ i ha relacionat directament la seua funció amb la reducció de les bretxes socials. Segons ha indicat, potenciar la universitat pública implica reforçar la cohesió i evitar fracturas entre diferents grups socials.

Igualtat, sostenibilitat i defensa del valencià

Lancis ha situat entre els valors centrals de la Universitat Jaume I la igualtat, la sostenibilitat, la cooperació i l’atenció a la diversitat. Ha remarcat també la defensa del valencià com una part essencial de la identitat de la institució i del seu compromís amb la societat a què servix.

El rector ha assenyalat que estos principis definixen una universitat ‘compromesa amb el seu entorn’ i amb el seu paper de servici públic. Això implica, ha explicat, connectar la docència i la investigació amb les necessitats socials, econòmiques i culturals del territori.

Impacte de la intel·ligència artificial a les aules

En l’àmbit acadèmic, Jesús Lancis ha advertit sobre l’impacte de la transformació tecnològica i, en particular, de la intel·ligència artificial en la docència universitària. Ha afirmat que la IA ‘ja és una realitat en les nostres aules’, tant en el treball de l’alumnat com del professorat.

Tot i això, ha defensat que la incorporació d’estes tecnologies s’ha de fer ‘de manera pautada, amb criteri’. Ha subratllat que ‘una màquina pot ajudar-nos a pensar; no pot pensar per nosaltres, ni decidir per nosaltres’, i ha remarcat la necessitat de mantindre el control humà sobre les decisions acadèmiques i formatives.

El rector ha afegit que el juí humà ha de continuar sent central a la universitat, perquè considera que la missió de l’educació superior és ‘ensenyar a pensar’ en un context de transformació tecnològica accelerada. Segons ha indicat, la tecnologia pot ser una aliada, però no pot substituir la capacitat crítica ni l’ètica professionals.

Compromís amb el sistema universitari públic

Lancis ha emmarcat tot el seu discurs en la defensa del sistema universitari públic i en la seua contribució al desenvolupament social, econòmic i cultural de l’entorn. Ha indicat que la universitat no es pot planificar de manera aïllada i ha assenyalat: ‘La universitat la pensem entre tots o no la pensem bé’.

Amb esta frase ha apel·lat a la col·laboració del conjunt de la comunitat universitària i de les institucions. Ha plantejat que el futur de la universitat pública passa per una implicació compartida i per decisions preses sobre la base del diàleg i la corresponsabilitat.

El nou rector ha iniciat així el seu mandat per al període 2026-2032 al capdavant de la Universitat Jaume I, amb l’objectiu de reforçar el finançament estable, el compromís social i el paper de la universitat pública com a motor de cohesió i progrés col·lectiu.

Últimes notícies

Pérez Llorca assegura que no hi ha alternativa al PP en 2027

Juanfran Pérez Llorca afirma en un acte al Puig de Santa Maria que les eleccions de 2027 entren en l’‘esprint final’ i que no veu alternativa al PP, en al·lusió directa a Diana Morant. La portaveu popular al Congrés, Esther Muñoz, dona per fets els ‘últims mesos’ de Pedro Sánchez a la Moncloa i contraposa la seua gestió a la d’Alberto Núñez Feijóo.

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.