El València Basket ha confirmat este divendres l’eixida de Pedro Martínez, que ha decidit activar la seua clàusula de rescissió per a fitxar pel Real Madrid, un moviment que tanca el seu segon cicle a la banqueta taronja, de nou marcat per la il·lusió inicial, grans èxits esportius i una marxa final envoltada de polèmica.
El primer cicle, del somni al primer títol de l’ACB
Pedro Martínez va arribar al València Basket en 2015, després del tancament de l’etapa de Velimir Perasovic, en un moment en què l’equip no havia fet el salt competitiu esperat. La destitució del tècnic croat a mitja temporada va portar Carles Duran a acabar aquella campanya, i en l’estiu el club va apostar per Martínez, que amb el temps s’ha convertit en el tècnic més llorejat de la història de l’entitat.
L’inici d’aquella primera etapa va ser espectacular. El València va guanyar els primers 18 partits de la Lliga Endesa 2015-16 i va sumar també diverses victòries en l’Eurocopa, amb un joc atractiu que va enganxar de seguida l’afició. Però amb el pas dels mesos l’equip va perdre força i va caure en els quarts de final de la Copa del Rei, en la segona ronda de la competició europea i en les semifinals de la Lliga.
Tot i això, el treball ja havia assentat les bases. Els fruits van arribar en la temporada 2016-17, en la qual l’equip va vore de molt a prop un triplet històric però també va estar a punt d’acabar sense cap títol. El València va perdre una final de Copa molt ajustada i polèmica davant el Real Madrid i va deixar escapar la final de l’Eurocopa contra l’Unicaja, malgrat haver arribat a guanyar de 17 punts el partit decisiu.
Finalment, l’equip taronja va donar la gran sorpresa i va conquistar la seua primera Lliga ACB, derrotant el conjunt madrileny i firmant un dels majors èxits del club. Eixa coronació liguera va culminar un projecte que havia anat de menys a més i que havia tornat a il·lusionar la grada de la Fonteta.
Malgrat el gran moment esportiu, l’anunci del seu adeu va obrir una forta polèmica. En realitat, va ser el mateix Pedro Martínez qui va comunicar al club que no volia continuar després de perdre la final europea i abans de guanyar la Lliga. Més tard, però, va traslladar la seua disposició a seguir, una vegada aconseguit el títol.
Però en aquelles setmanes d’incertesa el València Basket ja havia firmat un contracte amb Txus Vidorreta i va decidir no fer marxa arrere. Aquella decisió va tallar en sec una etapa que havia connectat com poques amb l’afició i que va deixar una sensació agredolça per la manera com es va tancar.
Un retorn per a reil·lusionar el Roig Arena
En els set anys posteriors, cap entrenador va aconseguir de manera sostinguda la connexió que havia tingut Pedro Martínez amb la grada. Ni tan sols l’etapa de Jaume Ponsarnau, que va incloure un títol de l’Eurocopa i una notable participació en l’Eurolliga, va arribar al mateix nivell d’empatia amb l’afició.
Per això, quan el club es preparava per al trasllat al Roig Arena en un context de decepció entre part de la seua massa social, va tornar a mirar cap a Martínez l’estiu de 2024. Amb la seua arribada es pretenia recuperar la il·lusió i consolidar un projecte sòlid.
La temporada 2024-25 es va fer llarga, però va servir per a posar els fonaments del nou cicle. L’equip va perdre en quarts de final de la Copa, va caure en unes ajustades semifinals de l’Eurocopa davant el Hapoel Tel Aviv, vistes com una final anticipada, i es va quedar a un pas del títol en la final de la Lliga contra el Real Madrid.
En l’estiu de 2025, igual que ja havia passat en 2016, el club va ajustar la plantilla al model de joc que volia el tècnic. Esta vegada, la seua proposta es basava en possessions ràpides, un gran volum de llançaments triples i una àvida busca del rebot en els dos taulells. Amb eixa idea clara de joc van arribar primer els resultats i, després, de nou la polèmica.
El València Basket va caure en un ja mític partit de semifinals de la Copa del Rei davant el Real Madrid, però va signar una eliminatòria històrica de quarts de final de l’Eurolliga contra el Panathinaikos, que va superar per a estrenar-se en una Final a Quatre. En eixa primera experiència en la fase decisiva europea, l’equip taronja va perdre en semifinals davant el conjunt madrileny.
Malgrat eixa derrota, la temporada va tindre un final brillant: el València va conquistar la seua segona Lliga Endesa en una final contra el Barça, tancant així un curs que va consolidar l’estil del tècnic i va omplir el Roig Arena.
Un contracte fins 2028 que no s’arribarà a complir
Després d’esta nova explosió esportiva, tot feia pensar que el cicle, esta vegada, no tindria un desenllaç abrupte. En març, club i entrenador havien pactat una ampliació de contracte fins a 2028, i a diferència del que va passar en 2017, la relació personal no estava erosionada per la pressió.
Les dues parts tenien avançada la confecció de la nova plantilla. Ja assumien l’eixida d’alguns jugadors seduïts per ofertes de clubs més poderosos d’Europa i de la NBA, però treballaven sobre un pla comú per a mantindre el nivell competitiu.
En eixe punt va aparéixer l’interés del Real Madrid. El València va intentar retenir el seu entrenador amb una proposta similar a la oferida pel club blanc, però Martínez ha decidit fer ús de la seua clàusula de sortida. Ara recalarà en un projecte amb una exigència encara més gran i immediata, però també amb una enorme capacitat econòmica per a construir un equip d’altíssim nivell.
Amb esta decisió, el València Basket perd un tècnic capaç de fer rendir al màxim jugadors de perfil mitjà, la qual cosa li permetia competir regularment amb els grans. També perd l’arquitecte d’un estil de joc atractiu que ha permés omplir el Roig Arena i recuperar l’ambient dels millors anys.
A més, la seua marxa complica de manera directa la confecció de la plantilla, que el club preparava al gust del tècnic i pensant en la seua continuïtat. Ara haurà de redefinir el projecte sobre la marxa i buscar un substitut que mantinga el llistó competitiu.
Impacte emocional en l’afició taronja
Però, sobretot, el club veu com el seu entrenador més idolatrat recala en un dels seus tradicionals ‘enemics’, després d’un discurs en la celebració de la Lliga que semblava garantir la seua continuïtat. En aquella festa, Martínez va llançar un missatge que va reforçar el vincle amb l’afició: ‘Lo important és mantindre la filosofia, continuar junts i creure en el que fem’, va apuntar.
La gran ovació que va rebre eixe dia s’ha convertit ara en crítiques per part d’alguns sectors de la grada, que reproven que acabe fitxant pel Real Madrid poc després d’aquelles paraules. El canvi d’escenari ha tingut, per tant, un fort impacte emocional en una part de la massa social.
En el comunicat amb què ha anunciat l’adeu, el club ha remarcat que es tracta d’una decisió unilateral del tècnic, que ‘abandona’ l’entitat. Alhora, ha subratllat els seus èxits i li ha agraït el treball i la professionalitat, però ha evitat usar la fórmula habitual per a desitjar-li ‘lo millor’ en el seu futur personal i professional.
El resultat final és que el cicle de Pedro Martínez al València Basket s’ha tornat a repetir: il·lusió inicial, títols històrics i una eixida marcada per la polèmica i la sensació d’oportunitat perduda per al projecte taronja.
