L’adeu de Pedro Martínez, que ha decidit eixir del Valencia Basket rumb al Real Madrid fent ús de la seua clàusula de fugida, ha tancat una segona etapa al club taronja que ha repetit patrons: molta il·lusió inicial, grans èxits esportius i, de nou, una eixida tan polèmica com dolorosa per a part de l’afició.
El tècnic català va arribar per primera vegada al Valencia Basket en 2015, després del final del cicle de Velimir Perasovic, que no havia aconseguit el salt competitiu que s’esperava. La destitució del croat a mitja temporada va deixar el relleu provisional en mans de Carles Duran, però en l’estiu el club va apostar per Martínez, que amb el temps s’ha convertit en l’entrenador més llorejat de la història de l’entitat.
L’inici d’aquella primera etapa va ser fulgurant. El Valencia va encadenar 18 triomfs seguits en la Lliga Endesa 2015-16 i va afegir diverses victòries en l’Eurocopa, amb un joc vistós que connectava amb la grada. Amb el pas dels mesos, però, l’equip va perdre embranzida i va caure en quarts de la Copa del Rei, en la segona ronda de la competició europea i en les semifinals de la Lliga. Tot i això, aquella temporada va posar les bases del que venia després.
Els grans resultats no van tardar a aplegar. En la campanya 2016-17, el Valencia Basket va estar molt a prop del triplet. Va perdre una final de Copa del Rei molt ajustada i polèmica contra el Real Madrid, va deixar escapar la final de l’Eurocopa davant l’Unicaja després d’arribar a guanyar de 17 punts en el tercer partit, però va donar la gran sorpresa en la Lliga ACB i va aconseguir el seu primer títol domèstic davant el conjunt madridista.
Després d’aquell èxit històric, l’anunci de la seua marxa va encendre la polèmica. En realitat, Martínez havia comunicat al club, després de perdre la final europea i abans de guanyar la Lliga, que no volia continuar. Més tard, però, va rectificar i va mostrar la seua disposició a seguir. En eixe interval de setmanes, la directiva ja havia firmat un contracte amb Txus Vidorreta i va decidir no fer marxa arrere.
En els set anys següents, cap entrenador ha aconseguit una connexió tan sòlida i estable amb la grada com Pedro Martínez. Ni tan sols en l’etapa de Jaume Ponsarnau, malgrat el títol de l’Eurocopa i una actuació destacada en l’Euroliga, s’ha reproduït aquella sintonia completa entre banqueta i afició.
Per això, quan el club va començar a preparar el trasllat al Roig Arena en un context de decepció entre els seguidors, va tornar a cridar Pedro Martínez en l’estiu de 2024. S’obria així un nou cicle, amb expectatives renovades i l’objectiu de tornar a enganxar la gent al pavelló.
Un segon cicle calcant el guió esportiu
La temporada 2024-25 es va fer llarga, però va assentar els fonaments del projecte. L’equip va caure en quarts de final de la Copa del Rei, va perdre unes ajustades semifinals de l’Eurocopa davant el Hapoel Tel Aviv, que molts van considerar una final anticipada, i va disputar la final de la Lliga contra el Real Madrid, que se li va escapar.
En l’estiu de 2025, igual que havia passat en 2016, el club va remodelar la plantilla adaptant-la al dibuix que volia el tècnic. En esta segona etapa, el seu estil es basava en possessions ràpides, un alt volum de triples i una recerca constant del rebot. Amb eixe model, els resultats van tornar a acompanyar i, al remat, també la polèmica.
El Valencia Basket va caure en un partit ja mític de semifinals de Copa del Rei davant el Real Madrid. Després va superar una eliminatòria històrica de quarts de final de l’Euroliga contra el Panathinaikos, però va tornar a trobar el conjunt blanc en les semifinals de la seua primera Final a Quatre, on va quedar fora. El colofó va ser la conquesta de la segona Lliga Endesa del club, esta vegada davant el Barça.
Tot feia pensar que, a diferència de 2017, el cicle no acabaria de manera abrupta. Club i entrenador havien pactat en març una ampliació de contracte fins a 2028 i les relacions personals no estaven deteriorades per l’exigència. Les dos parts treballaven en la confecció de la nova plantilla i assumien la marxa d’alguns jugadors, atrets per ofertes dels clubs més poderosos d’Europa i de la NBA.
En este escenari va aparéixer l’interés del Real Madrid. El Valencia Basket va intentar retenir Martínez amb una proposta similar a la oferida pel club blanc, però el tècnic ha optat finalment per executar la seua clàusula de fugida. Ara recalarà en un projecte amb una exigència major i immediata, però també amb una gran capacitat econòmica per construir una plantilla d’enorme envergadura.
L’entitat taronja ha perdut un entrenador capaç d’aconseguir el màxim rendiment de jugadors de perfil mitjà, fet que li permetia competir contra els grans pressupostos. A més, ha vist com es complica la construcció de la nova plantilla, que s’estava dissenyant segons els gustos i les idees de Martínez.
Un ídol taronja fitxa per un rival històric
El colp anímic per al club i per a part de l’afició va més enllà de la planificació esportiva. El Valencia Basket veu com el seu tècnic més idolatrat ficha per un dels seus grans rivals, després d’un discurs en la celebració del títol de Lliga que transmetia continuïtat.
En aquella celebració, Martínez va llançar un missatge que molts seguidors van interpretar com un compromís ferm amb el projecte. ‘Lo important és mantindre la filosofia, seguir junts i creure en el que fem’, va afirmar davant un Roig Arena entregat. L’ovació massiva que va rebre aleshores s’ha transformat ara en crítiques des d’alguns sectors de la grada, que se senten decebuts per la seua decisió.
En el comunicat amb què ha anunciat l’adeu, el club ha subratllat que es tracta d’una decisió unilateral de l’entrenador, que ‘abandona’ l’entitat. El text recorda els seus èxits i li agraïx el treball i la professionalitat, però evita la fórmula habitual de desitjar-li ‘el millor’ en el seu futur personal i professional. Per a molts, una mostra que el cicle de Pedro Martínez al Valencia Basket, una vegada més, s’ha tancat de manera tan exitosa en la pista com controvertida fora d’ella.
