Cullera recupera el búnquer del Faro de la Guerra Civil i l’obrirà a visites

Cullera ha avançat en la restauració del búnquer del Faro, una posició defensiva construïda en el Cap de Cullera en 1938 durant la Guerra Civil, i ja prepara la seua musealització perquè es puga visitar en el futur.

Esta infraestructura formava part d’un sistema de defensa costanera més ampli. Entre els seus elements destacava un altre búnquer de control i vigilància, que feia les funcions de lloc de comandament avançat per a l’observació i la coordinació de la defensa del litoral, segons ha explicat l’Ajuntament de Cullera.

El búnquer de vigilància se situava en un promontori pròxim al refugi del Faro. Des d’este punt estratègic es controlava visualment tota la franja litoral compresa entre el Cap de Cullera i Dénia. Des d’allí també es transmetien les ordres a les bateries encarregades de la defensa de la costa.

Segons el consistori, este enclavament no servia només per a detectar possibles amenaces marítimes o aèries. També constituïa el centre de coordinació real de la defensa costanera de tota la zona i garantia la comunicació i el funcionament conjunt de les diferents instal·lacions militars del Faro de Cullera.

Restauració amb fons de la Diputació de València

Per a posar en valor esta antiga defensa antiaèria, l’Ajuntament de Cullera l’ha restaurada amb fons procedents de la Diputació de València. Esta actuació ha permés la recuperació del conjunt, la seua consolidació estructural i l’adequació bàsica pensant en una futura visita pública del complex defensiu.

Els treballs han inclòs tasques d’investigació i control arqueològic per a documentar millor l’estructura original. També s’han fet actuacions de neteja i desenrunament, així com la consolidació de diversos elements constructius que estaven deteriorats pel pas del temps i l’exposició al medi.

A més, s’han restaurat revestiments i acabats originals de l’interior, amb l’objectiu de conservar al màxim l’aspecte que tenia el búnquer durant la seua època d’ús militar. S’ha adequat igualment la coberta i s’han instal·lat sistemes d’alumbrat i d’electricitat, imprescindibles per a garantir una visita segura i comprensible.

La intervenció s’ha completat amb diverses actuacions d’acondicionament exterior. Entre elles hi ha treballs d’urbanització i de millora de l’accessibilitat, com la creació d’un nou accés des del carrer Azahar i una zona d’estacionament per a facilitar l’arribada de visitants.

Ara, el consistori treballa ja en l’última fase: la musealització. Esta etapa permetrà dotar el búnquer de continguts interpretatius, recuperar la memòria local associada a la construcció i posar en valor el patrimoni històric relacionat amb la defensa del litoral durant la Guerra Civil. Una vegada finalitzada, la instal·lació quedarà oberta a les visites.

Com era el búnquer del Faro en origen

Segons ha detallat l’Ajuntament de Cullera, la construcció es va excavar en la mateixa muntanya, aprofitant la pendent de la vessant este. En este punt s’hi va obrir una estreta espillera destinada a l’observació i la vigilància, des d’on es podien detectar moviments sospitosos en la mar.

L’accés al búnquer es feia a través d’un corredor lateral també excavat en la roca. La part superior formava una plataforma que oferia una visió panoràmica i excepcional de la costa, fet que reforçava encara més el valor estratègic del lloc.

L’interior de la instal·lació estava revestit amb formigó armat i estructures de ferro. Estos materials recobrien completament la cavitat natural i li donaven una gran resistència davant possibles atacs armats, tant d’artilleria com d’aviació.

El consistori ha recordat que la importància estratègica d’este punt explica fins i tot el desmuntatge previ de l’antiga Torre del Cabo del Faro. Segons el comunicat municipal, esta estructura dificultava la instal·lació de nius d’ametralladora i limitava el control visual del litoral, per la qual cosa es va decidir la seua retirada durant la guerra.

Últimes notícies

Ajudes de la Diputació de Castelló per a Soneja i Azuébar després de l’incendi forestal

La Diputació de Castelló ha activat la línia de catàstrofes del pla Diputació Respon per a ajudar Soneja i Azuébar a fer front als danys causats per l’incendi forestal originat diumenge passat.

Fins a 58 nous jutges en la Comunitat Valenciana amb les 500 places aprovades pel Govern

El Consell de Ministres ha aprovat la creació de 500 places de jutges, 58 d’elles en la Comunitat Valenciana, i 200 de fiscals, amb una ampliació rècord de la planta judicial i fiscal gràcies al nou model de tribunals d’instància.

Onze morts atribuïbles a la calor en només sis dies de juliol a la Comunitat Valenciana

El sistema MoMo ha estimat onze morts atribuïbles a la calor en els primers sis dies de juliol a la Comunitat Valenciana, una xifra molt inferior a les 54 defuncions del mateix període de 2025.

Compromís acusa l’Ajuntament de València d’un contracte ‘a mida’ per als Bombers

Compromís assegura que l’Ajuntament de València ha adjudicat un contracte ‘a mida’ per a equipar camions de Bombers amb tabletes, amb el preu inflat i irregularitats assenyalades per l’Agència Valenciana Antifrau.

La Generalitat vol mantindre els contractes d’emergència mentre duren les seqüeles de les catàstrofes

El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, reclama contractes d’emergència més àgils i flexibilitat per a ajuntaments i afectats per la dana, així com una nova alerta negra per a catàstrofes.

Cinc detinguts a l’Alacantí per explotar repartidors en una empresa de paqueteria

La Policia Nacional ha desarticulat una xarxa que explotava repartidors estrangers en situació irregular a Elda, Petrer, Monòver i Sax, amb jornades abusives i sous precaris.

Més de 9.000 docents ja coneixen la seua comissió de servici per al curs 2026-27

Educació ha avançat un mes la resolució provisional de les comissions de servici per al curs 2026-2027, amb 9.042 destinacions assignades, la majoria a la província de València.

L’aeroport de Castelló arranca 2026 amb rècord de passatgers i més rutes internacionals

L’aeroport de Castelló ha tancat el primer semestre de 2026 amb 148.009 passatgers, un 9 % més que l’any anterior, i amb la xifra més alta de rutes regulars des que funciona la infraestructura.