La presidenta del Consell Jurídic Consultiu (CJC), Margarita Soler, ha defensat que seria desitjable que la llei d’Acompanyament als Pressupostos de la Generalitat es presentara amb més antelació, perquè concentra moltes reformes i requerix un estudi profund.
En declaracions als mitjans després de presentar en Les Corts Valencianes la Memòria de 2025 d’este òrgan consultiu, Soler ha explicat el dictamen emés sobre la llei d’Acompanyament, que ha qualificat com ‘una llei de lleis‘ per la quantitat de canvis que incorpora.
Segons ha detallat, a través d’esta norma es duen a terme reformes legislatives molt diverses, que afecten àmbits com vivenda, sanitat, agricultura, servicis socials o mancomunitats, entre altres matèries que també tenen un fort impacte en el dia a dia de la ciutadania.
Soler ha recordat que ‘és una tècnica que és possible, perquè l’ha avalada el Tribunal Constitucional, però és una mala tècnica que en una llei es modifiquen una dotzena of dos dotzenes de lleis’. Per tant, ha insistit que l’acumulació de canvis en un sol text complica l’anàlisi jurídica i incrementa el risc de problemes tècnics.
Observacions essencials del dictamen
El dictamen del CJC sobre la llei d’Acompanyament ha inclòs observacions de caràcter essencial. Soler ha precisat que ‘són les màximes observacions que nosaltres fem, que significa que si això es regula d’eixa manera pot afectar o a la seguretat jurídica o estar contravenint algun precepte de l’ordenament jurídic’.
Per este motiu, ha explicat que la conclusió habitual dels informes del CJC és: ‘és conforme amb l’ordenament jurídic, sempre que es tinguen en compte les observacions de caràcter essencial que s’han formulat d’acord’. Així, el CJC no rebutja la norma, però condiciona l’adequació jurídica al compliment d’estes advertències.
La presidenta ha insistit que estes observacions busquen reforçar la seguretat jurídica i evitar disposicions que puguen generar conflictes normatius of interpretacions contradictòries, especialment en una llei que modifica tantes regulacions alhora.
Més temps per a analitzar la llei
Soler també ha posat el focus en els terminis amb què el CJC ha de dictaminar este tipus de projectes legislatius. ‘Per a nosaltres, l’ideal és tindre un mes per a dictaminar. Quan és urgent tenim 10 dies, aleshores els acortaments són possibles, però per descomptat que és desitjable que s’entregue abans’, ha assenyalat.
Ha remarcat que el treball del Consell és ‘de reflexió, molt artesà’ i que la presa de decisions jurídiques ‘exigix ponderar molts valors i molts principis’. Per això, un marge de temps més ampli permetria estudiar amb més calma cada reforma concreta i la seua coherència amb la resta de l’ordenament.
Malgrat la complexitat del projecte, Soler ha defensat que el dictamen sobre la llei d’Acompanyament està ‘perfectament analitzat’. ‘El bo que tenen els òrgans col·legiats és que som sis persones deliberant sobre el contingut d’eixe projecte que se’ns presenta’, ha destacat.
Ha explicat que, a més, el CJC compta ‘amb l’ajuda de lletrats i lletrades, que són funcionaris de la casa, que és un cos a més molt consolidat i molt prestigiós’. Este equip tècnic participa en la preparació i revisió dels informes, cosa que reforça el rigor de les conclusions.
Soler ha conclòs que, en este cas, ‘hem fet una anàlisi exhaustiva a costa de treballar moltes hores i, inclús, el cap de setmana’. Amb esta afirmació ha volgut posar en valor l’esforç del Consell per complir els terminis i garantir alhora un examen detallat d’una llei que afecta moltes altres normes vigents.
